Intel·ligència i Pensament: Teories, Funcions i Tipus

El Desenvolupament de la Intel·ligència segons Jean Piaget

La teoria de Jean Piaget sobre el desenvolupament de la intel·ligència es basa en la idea que la intel·ligència es construeix activament a mesura que els infants interactuen amb el seu entorn. Aquest procés es fonamenta en dos mecanismes principals:

L’assimilació:

Consisteix a incorporar noves experiències dins dels esquemes mentals ja existents.

L’acomodació:

Implica modificar aquests esquemes per adaptar-los millor a la realitat externa.

Piaget va identificar quatre grans etapes o estadis en el desenvolupament cognitiu:

1. Estadi Sensoriomotor (del naixement als 2 anys)

   Els infants aprenen a través dels sentits i les accions motores. El pensament encara no és simbòlic i es basa en l’exploració directa del món.

2. Estadi Preoperacional (dels 2 als 6 anys)

   Comencen a utilitzar representacions mentals, com el llenguatge, el dibuix o el joc simbòlic. El pensament és imaginatiu, però encara poc lògic.

3. Estadi de les Operacions Concretes (dels 6 als 12 anys)

   Es desenvolupa el pensament lògic, vinculat a situacions concretes. Els infants són capaços de classificar, ordenar, comprendre la conservació de quantitats i assumir diversos punts de vista.

4. Estadi de les Operacions Formals (a partir dels 12 anys)

   Marca l’aparició del pensament abstracte i hipotètic. Els adolescents poden formular teories, fer deduccions lògiques i raonar sobre situacions que no han viscut.

Diferències entre la Intel·ligència i el Pensament

Intel·ligència:

És la solució d'un problema nou per al subjecte, la coordinació dels mitjans per a arribar a una fi que no és accessible de manera immediata.

Pensament:

És la intel·ligència interioritzada que no es recolza sobre l'acció directa, sinó sobre el simbolisme, sobre la utilització del llenguatge a través de l’ús d'imatges mentals o conceptes, i els processos mitjançant els quals els tractem.

En resum, el pensament és un procés mental que ordena, dona sentit i interpreta les informacions disponibles a nivell simbòlic per tal de resoldre problemes.

Les Funcions del Pensament

El pensament exerceix diverses funcions essencials:

• Funció cognitiva i racional (formació de conceptes i raonaments):

  Utilitzem el nostre pensament per conèixer la realitat en un sentit superior, a través de conceptes, proposicions i raonaments lògics.

• Funció deliberativa i de presa de decisions:

  El nostre pensament participa de forma activa en la presa de decisions a l’hora d’actuar d’una manera o altra.

• Resolució de problemes:

  Ens permet trobar solucions no apreses. La solució de problemes és un procés cognitiu similar a les etapes d’un viatge.

• Funció crítica:

  Avaluem l’acceptabilitat de teories i de fets a partir de les finalitats que establim per la raó i el pensament.

• Funció creativa:

  A l’hora de plantejar situacions imaginatives noves i no donades prèviament, fem servir també el nostre pensament.

Elements de la Funció Cognitiva

La funció cognitiva s'encarrega de formar conceptes, és a dir, representacions intel·lectuals de les coses, copsades en el seu aspecte abstracte i universal. La intel·ligència discrimina entre elements rellevants i no significatius, i un cop feta aquesta selecció, n’abstreu els aspectes definitoris per arribar a generalitzacions.

Proposicions i judicis:

És la relació que s'estableix entre dos o més conceptes. Sinònims d’aquesta relació entre conceptes o idees són frase, oració o enunciat.

Raonaments lògics o inferències:

És un procés que consisteix a derivar una conclusió a partir d’unes premisses que constitueixen la seva base o fonament.

Tipus de Raonaments

Es distingeix entre dues formes bàsiques de raonar: el raonament deductiu i el raonament inductiu. També es pot parlar d’un raonament analògic.

Raonament inductiu:

Va d’allò específic a allò general. En un raonament inductiu, encara que les premisses siguin vertaderes, no hi ha una absoluta seguretat que la conclusió sigui vertadera. És el més utilitzat en les ciències de la naturalesa.

Raonament deductiu:

Va d’allò general a allò específic o singular. En un raonament deductiu, si les premisses són vertaderes, llavors necessàriament la conclusió també ho ha de ser.

Analogia o raonament analògic:

És un raonament que té com a base el fet de relacionar dues o més coses diverses entre les quals s'estableix algun tret comú.

Pensament Crític

El pensament crític és la capacitat d’analitzar i avaluar idees de manera reflexiva, fonamentant-se en raons vàlides i informacions certes, evitant les emocions, els prejudicis i les dades falses o anecdòtiques. Permet detectar errors en els arguments.

Característiques del Pensament Crític

Recerca de la veritat:

Formula preguntes, examina proves, qüestiona suposicions i evita simplificacions i raonaments emocionals.

Confiança en la racionalitat i la investigació:

Implica sospitar fins i tot del que sembla evident, per tal d'arribar a una comprensió més profunda i acurada de la realitat.

Llibertat intel·lectual:

El pensament crític promou la llibertat de construir idees i mons propis.

Rebuig del pensament màgic:

El pensador crític no accepta explicacions basades en creences falses o desitjos subjectius, sinó que busca entendre els fets a través de relacions causals reals i verificables.

Tolerància a la incertesa:

El pensament crític accepta la incertesa i l’ambigüitat com a part inevitable del coneixement humà, sense sentir inseguretat davant la manca de respostes.

Pensament Creatiu

El pensament creatiu és una de les principals funcions del pensament. S'utilitza en el descobriment d’una solució nova i millorada per a un problema, i es troba molt lligat a la imaginació.

Característiques del Pensament Creatiu

• Proposa solucions noves als problemes i planteja possibilitats originals.
• Utilitza la imaginació i la fantasia.
• Té sensibilitat envers els problemes.
• Genera fluïdesa d’idees.
• Té flexibilitat mental.
• Té originalitat.
• Mostra capacitat d’anàlisi i síntesi.
• Té capacitat de redefinició.

Etapes del Procés Creatiu

1. Preparació:

   Recopilació d’informació que pugui ser utilitzada posteriorment.

2. Incubació:

   Maduració d’idees durant cert temps, la qual cosa permet una reestructuració de la informació.

3. Il·luminació:

   Aparició sobtada i intuïtiva de noves idees o de solucions inesperades. Es coneix també com a fenomen “eureka!”.

4. Avaluació:

   Per tal que un fruit del pensament creatiu sigui acceptat, cal que es verifiqui el seu caràcter satisfactori.