Intel·ligència i Motivació: Conceptes Clau en Psicologia

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,54 KB

Què és la Intel·ligència?

La intel·ligència és la capacitat d’adaptació a noves situacions, de resoldre problemes mitjançant el raonament lògic i la creativitat, i de processar informació. El seu fonament fisiològic es troba en el neocòrtex o escorça cerebral.

Model de Sternberg: Les Tres Dimensions de la Intel·ligència

  • Intel·ligència analítica: Capacitat d’analitzar, avaluar i resoldre problemes.
  • Intel·ligència pràctica: Capacitat per adaptar-se, modificar l’entorn i gestionar relacions socials.
  • Intel·ligència creativa: Capacitat de generar noves idees i solucions innovadores.

Els Tests d'Intel·ligència

  • Alfred Binet: Va desenvolupar les primeres proves per mesurar l’edat mental dels nens.
  • William Stern: Va introduir el concepte de quocient intel·lectual (QI), tot i que aquest model ha quedat antiquat.
  • WAIS i WISC: Actualment, els tests més utilitzats per mesurar la intel·ligència en adults i adolescents.

Intel·ligències Múltiples de Gardner

Howard Gardner va proposar un model d’intel·ligències múltiples, enfront del clàssic QI. Segons aquest model, les persones tenen diferents tipus d’intel·ligència:

  • Lògico-matemàtica: Raonament i càlcul.
  • Lingüística: Habilitats verbals i escriptura.
  • Musical: Sensibilitat als sons i ritmes.
  • Vísuo-espacial: Capacitat de percebre i manipular imatges mentals.
  • Corporal-cinestèsica: Control del cos i moviment.
  • Interpersonal: Empatia i habilitats socials.
  • Intrapersonal: Autoconeixement i autoregulació.
  • Naturalista: Connexió amb la natura.

Intel·ligència Emocional

La intel·ligència emocional consisteix a crear un diàleg entre la intel·ligència i l'emoció. És una capacitat que es pot educar, canviar, desenvolupar i millorar.

Competències de la Intel·ligència Emocional

Comprèn competències personals i socials:

  • Competències personals: Autoconeixement, gestió emocional, motivació, autoconsciència.
  • Competències socials: Empatia, habilitats socials, resolució de conflictes.

A nivell fisiològic, implica una connexió entre el neocòrtex i el sistema límbic.

La Motivació

La motivació és el "procés que sosté i dirigeix l'activitat de l'organisme i el comportament dels individus."

  • Psicològicament, la motivació és un procés intern del cervell —un estat mental— que repercuteix en tot el cos.
  • La seva finalitat biològica és activar, dirigir i mantenir una conducta adequada per a la consecució d’un objectiu concret.
  • Per motivar-nos o per fer que els altres es motivin, cal tenir un objectiu concret que sigui tangible.

Motius Innats (Biològics o Primaris)

Són els responsables de satisfer les necessitats fisiològiques: la gana, la set, el descans, el sexe, etc. Funcionen segons el principi d’homeòstasi.

Motius Apresos (Socials o Secundaris)

Són fruit de la nostra educació i cultura, i representen els valors i creences que ens motiven a tenir conductes determinades.

Motivació Intrínseca vs. Extrínseca

  • Intrínseca: Motivació interna, no necessita recompenses externes.
  • Extrínseca: Depèn de recompenses externes com premis o reconeixement.

Teoria de la Motivació de Maslow

Maslow va establir una jerarquia de necessitats en forma de piràmide:

  • Necessitats fisiològiques: Menjar, aigua, descans.
  • Seguretat: Llar, estabilitat.
  • Amor i pertinença: Amistat, pertinença a un grup.
  • Reconeixement: Autoconfiança, èxit.
  • Autorealització: Desenvolupament personal.

Objectius SMART

Un objectiu és el propòsit que volem aconseguir en un període de temps determinat i que ha de respondre a les preguntes "què" i "per a què". Implica acció.

Exemples d'Objectius

Mal definit: "Vull estudiar més."

SMART: "Estudiaré una hora al dia de dilluns a divendres per millorar la nota de matemàtiques abans del maig."

Entradas relacionadas: