Intel·ligència i Motivació: Conceptes Clau en Psicologia
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,54 KB
Què és la Intel·ligència?
La intel·ligència és la capacitat d’adaptació a noves situacions, de resoldre problemes mitjançant el raonament lògic i la creativitat, i de processar informació. El seu fonament fisiològic es troba en el neocòrtex o escorça cerebral.
Model de Sternberg: Les Tres Dimensions de la Intel·ligència
- Intel·ligència analítica: Capacitat d’analitzar, avaluar i resoldre problemes.
- Intel·ligència pràctica: Capacitat per adaptar-se, modificar l’entorn i gestionar relacions socials.
- Intel·ligència creativa: Capacitat de generar noves idees i solucions innovadores.
Els Tests d'Intel·ligència
- Alfred Binet: Va desenvolupar les primeres proves per mesurar l’edat mental dels nens.
- William Stern: Va introduir el concepte de quocient intel·lectual (QI), tot i que aquest model ha quedat antiquat.
- WAIS i WISC: Actualment, els tests més utilitzats per mesurar la intel·ligència en adults i adolescents.
Intel·ligències Múltiples de Gardner
Howard Gardner va proposar un model d’intel·ligències múltiples, enfront del clàssic QI. Segons aquest model, les persones tenen diferents tipus d’intel·ligència:
- Lògico-matemàtica: Raonament i càlcul.
- Lingüística: Habilitats verbals i escriptura.
- Musical: Sensibilitat als sons i ritmes.
- Vísuo-espacial: Capacitat de percebre i manipular imatges mentals.
- Corporal-cinestèsica: Control del cos i moviment.
- Interpersonal: Empatia i habilitats socials.
- Intrapersonal: Autoconeixement i autoregulació.
- Naturalista: Connexió amb la natura.
Intel·ligència Emocional
La intel·ligència emocional consisteix a crear un diàleg entre la intel·ligència i l'emoció. És una capacitat que es pot educar, canviar, desenvolupar i millorar.
Competències de la Intel·ligència Emocional
Comprèn competències personals i socials:
- Competències personals: Autoconeixement, gestió emocional, motivació, autoconsciència.
- Competències socials: Empatia, habilitats socials, resolució de conflictes.
A nivell fisiològic, implica una connexió entre el neocòrtex i el sistema límbic.
La Motivació
La motivació és el "procés que sosté i dirigeix l'activitat de l'organisme i el comportament dels individus."
- Psicològicament, la motivació és un procés intern del cervell —un estat mental— que repercuteix en tot el cos.
- La seva finalitat biològica és activar, dirigir i mantenir una conducta adequada per a la consecució d’un objectiu concret.
- Per motivar-nos o per fer que els altres es motivin, cal tenir un objectiu concret que sigui tangible.
Motius Innats (Biològics o Primaris)
Són els responsables de satisfer les necessitats fisiològiques: la gana, la set, el descans, el sexe, etc. Funcionen segons el principi d’homeòstasi.
Motius Apresos (Socials o Secundaris)
Són fruit de la nostra educació i cultura, i representen els valors i creences que ens motiven a tenir conductes determinades.
Motivació Intrínseca vs. Extrínseca
- Intrínseca: Motivació interna, no necessita recompenses externes.
- Extrínseca: Depèn de recompenses externes com premis o reconeixement.
Teoria de la Motivació de Maslow
Maslow va establir una jerarquia de necessitats en forma de piràmide:
- Necessitats fisiològiques: Menjar, aigua, descans.
- Seguretat: Llar, estabilitat.
- Amor i pertinença: Amistat, pertinença a un grup.
- Reconeixement: Autoconfiança, èxit.
- Autorealització: Desenvolupament personal.
Objectius SMART
Un objectiu és el propòsit que volem aconseguir en un període de temps determinat i que ha de respondre a les preguntes "què" i "per a què". Implica acció.
Exemples d'Objectius
Mal definit: "Vull estudiar més."
SMART: "Estudiaré una hora al dia de dilluns a divendres per millorar la nota de matemàtiques abans del maig."