Intel·ligència i Llibertat: Dimensions Teòriques i Pràctiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,85 KB
A partir dels sentits, es comença a treballar la intel·ligència en dues dimensions fonamentals: en una dimensió teòrica i una de pràctica.
En la dimensió TEÒRICA: la intel·ligència desenvolupa activitats com:
- Abstreure: Si volem conèixer la realitat, no hem d'anar globalment, sinó per parts. Abstreure és focalitzar l'atenció en un objecte.
- Discernir: És a dir, establir la manera de realitat del que s'ha abstret. Per fer-ho, la intel·ligència es pregunta: aquest objecte o aspecte de la realitat té existència mental (ficció) o extramental? És possible o impossible?
- Definir: La intel·ligència estableix "el que una cosa és". A través dels seus trets, i comparant-lo amb altres coses (semblança-diferència), determinem a quin tipus de coses pertany aquest objecte.
- Entendre: És establir el conjunt total de les seves interaccions.
- Simbolitzar: La intel·ligència no només analitza la realitat present, sinó també la representada als símbols i als codis lingüístics. Amb això:
- Aconsegueix superar les barreres que li imposa la realitat present i comunicar el que ha après.
- Així el coneixement esdevé "intersubjectiu", accessible en principi a gairebé tothom.
- Per la seva part, la intel·ligència es converteix en una facultat eminentment lingüística.
En la dimensió PRÀCTICA: cal desenvolupar un comportament adaptatiu. Per això hem de projectar el nostre comportament, per a la qual cosa cal:
- Analitzar: És a dir, llistar les possibilitats que tenim a la nostra disposició.
- Crear: Inventant possibilitats noves.
- Deliberar: Avaluar les possibilitats que tenim, en la qual cosa juguen, com veurem, un paper fonamental els sentiments: la nostra intel·ligència és emocional.
Una conducta, projectada i realitzada per la dimensió pràctica, ha de resoldre quatre problemes fonamentals:
- D'habilitat: El comportament requerit exigeix alguna mena d'habilitat.
- D'aprenentatge: Sovint el comportament requerit exigeix la modificació d'un comportament anterior.
- D'adequació instrumental: La intel·ligència és instrumental, és a dir, ha de decidir els mitjans eficaços per a la consecució dels fins proposats, cosa que dóna lloc al desenvolupament tecnològic.
- De moral: Perquè no n'hi ha prou que el comportament requerit sigui eficaç, a més ha de ser moralment bo.
EL MODE HUMÀ D'OBRAR
Tinc set, aigua al meu abast i, tanmateix, em prohibeixo beure i continuo escalant fins assolir el cim. Això és la llibertat, que té dues dimensions fonamentals:
- Primera dimensió: gràcies a la formalitat de la realitat, l'ésser humà resta alliberat de la tirania dels estímuls i pot decidir el seu comportament.
- Segona dimensió: decidim el nostre comportament perquè gaudim del poder d'haver d'actualitzar alguna de les possibilitats que tenim a la nostra disposició.
La llibertat és un poder, i l'he d'exercir jo, no una altra persona. Està condicionada per:
- Les possibilitats, que van variant d'acord amb la condició natural, social o cultural i històrica.
- Les decisions que adopto poden afavorir la meva llibertat, però també la poden perjudicar.
Tenim poder, aquest poder em converteix en responsable del que faig, perquè a qui pot fer una cosa o una altra, li demanem comptes de la seva elecció, que no demanaríem a qui no pot fer una altra cosa que el que fa.