Intel·ligència Emocional, Motivació i Psicologia: Guia Completa

Intel·ligència Emocional

Consisteix a processar de manera racional les respostes emocionals i crear un diàleg entre la intel·ligència i l'emoció. La intel·ligència emocional es pot educar, canviar, desenvolupar i millorar.

Competències personals

Comprèn les següents:

1. Coneixement d'un mateix: Reconèixer els estats emocionals propis, els diàlegs interns i els pensaments no racionals per poder conèixer les emocions dels altres (empatia).
2. Capacitat de gestionar i regular les emocions: Relaxar-se en estats de tensió, associar els senyals fisiològics amb les emocions viscudes i donar la resposta emocional adequada al context.
3. Automotivació: Fer que les emocions ens ajudin a aconseguir els nostres objectius i buscar la satisfacció a l'hora d'aconseguir-los.
4. Autoconsciència: La capacitat per entendre les nostres emocions, potencialitats i debilitats i per elaborar autoavaluacions amb la màxima objectivitat.

Competències socials (intel·ligència interpersonal)

Comprèn també les següents:

1. Empatia: Coneixement de les emocions dels altres i de les seves respostes emocionals per actuar de manera adequada.
2. Resolució de conflictes: En les relacions amb els altres. Implica la capacitat de regular les emocions dels altres i reaccionar de manera que ajudi a resoldre el conflicte.
3. Habilitats socials: En les relacions amb els altres. Implica ajudar els altres a regular les seves emocions, l'empatia, la comunicació, la flexibilitat i l'adaptació.

Recursos que proporcionen les intel·ligències emocionals

1. Entrenar-se en l'autoconeixement emocional: Analitzant les reaccions, les emocions i com ens afecten davant les situacions.
2. Distingir les emocions que ens són útils i modificar o substituir aquelles que no són adequades per a la situació.

La Motivació

Són els motius que impulsen les persones a fer allò que fan.

• Motius innats: Satisfan les necessitats fisiològiques. Ex: Menjar. Els motius innats funcionen de manera reactiva segons el principi de l'homeòstasi, que significa que el cos necessita mantenir sempre un equilibri.
• Motius apresos: Més complexos, fruit de la pròpia educació i cultura. Requereixen una elaboració mental i responen a raonaments de la ment influïts pel nostre aprenentatge.

Tipus de Motivació

• Intrínseca (interna): Parteix del principi que no cal cap necessitat o element de recompensa extern perquè una persona es motivi. Es pressuposa l'automotivació: sorgeix de la pròpia persona i la nostra voluntat. Aquestes només depenen d'un mateix.
• Extrínseca (externa): Provenen de l'entorn de la persona, i són motivacions que funcionen sempre que hi hagi una recompensa després de la conducta. Són inestables perquè sempre depenen de la recompensa i, si aquesta desapareix, acostuma a desaparèixer la motivació.

Un dels impulsos més forts que tenim les persones per motivar-nos a l'acció és aconseguir un objectiu o meta.

Motivació orientada a objectius i metes

Cal fixar-se objectius o metes, però són motivadors si estan plantejats de manera adequada. La PNL (Programació Neurolingüística) proposa un model per definir de manera correcta un objectiu, i així convertir-lo en motivador. Es basa en set punts:

1. Enunciat en positiu: Pensa en allò que vols i no en allò que no vols.
2. Assumir responsabilitats: L'objectiu ha d'estar sota la teva responsabilitat i control.
3. Especificació: Imagina't l'objectiu de la forma més específica, concreta i detallada possible (concretar qui, què, on, quan...).
4. Evidències: Definir quina serà l'evidència que t'indiqui que has aconseguit el resultat desitjat.
5. Mida: T'has de fixar objectius que estiguin al teu abast perquè sigui motivador, ni massa gran ni massa petit.
6. Recursos: En funció dels objectius marcats cal veure quins recursos necessito. Poden ser recursos materials com diners, de temps, l'ajuda d'altres persones i el desig d'aconseguir l'objectiu.
7. Ecologia i conseqüències de l'objectiu: Com afectarà la meva vida i les persones del meu entorn aconseguir l'objectiu? Sempre les conseqüències negatives han de quedar compensades pel benefici d'aconseguir l'objectiu.

Teoria de les Motivacions segons Maslow

Abraham Maslow va elaborar una teoria molt completa sobre les motivacions de les persones. Afirma que tenim dues classes de necessitats, ordenades jeràrquicament (és a dir, s'han de satisfer per ordre):

1. Necessitats deficitàries:
   • Necessitats fisiològiques: Menjar, beure, dormir, sexe.
   • Necessitats de protecció i seguretat: Fonamentals durant la infància i el procés de creixement, ja que això serà la base de l'autoestima futura.
   • Necessitats d'afecte i acceptació: Pertànyer a un grup com la família, la classe, els amics. Justifiquen les conductes socials de les persones.
   • Necessitats de valoració: Cerca de l'autoestima, el concepte positiu d'un mateix.
2. Necessitats de creixement:
   • Necessitats d'autorealització: Pròpies de l'autorealització. Realització de les possibilitats, les capacitats i el talent propis. Ser més creatiu, ser un bon ésser humà.

Habilitats Cognitives: Memòria i Presa de Decisions

La Memòria

Un principi de la psicologia cognitiva és la metàfora computacional: els mecanismes del pensament en els éssers humans són semblants al funcionament d’un ordinador. L’ordinador necessita un maquinari i un programari. En la persona, el maquinari és el cervell i el programari són les estructures mentals que organitzen la informació. Els experts en maquinari (neuròlegs, biòlegs) estudien el mecanisme del cervell, mentre que els psicòlegs estudien el funcionament del programari: l’estructura del sistema del pensament i les operacions bàsiques de la ment.

En una persona, qualsevol informació que provingui de l’exterior és percebuda pels sentits i transformada en un símbol. Aquest símbol és processat per la memòria a curt termini o de funcionament (equivalent a la RAM) i després passa a la memòria a llarg termini (equivalent al disc dur d’un ordinador).

Qualsevol informació passa per tres memòries:

• La memòria sensorial: La que retenim a partir de la informació dels sentits. La memòria visual i auditiva és molt dèbil i té una durada de mig segon. La memòria sensorial ja ens filtra la informació perquè molts estímuls no els podem recordar.
• La memòria a curt termini: Té una durada de mig minut i una capacitat d’emmagatzematge d’uns set elements. Aquesta processa i elabora la informació abans d’enviar-la a la memòria a llarg termini. Existeixen diversos recursos i mecanismes amb els quals es treballa per codificar la informació.
• La memòria a llarg termini: Té una capacitat il·limitada, emmagatzema tots els coneixements de què disposem els éssers humans i que hem anat adquirint al llarg de la nostra experiència. En la recuperació d’informació, perdem detalls o alguns elements que no són clau.

La Presa de Decisions

Prendre decisions és una habilitat cognitiva de la ment. En la presa de decisions intervenen el raonament, l'argumentació i també les emocions. Per prendre una decisió cal començar per definir l'objectiu. Segons la temporalització, es pot parlar de tres classes d'objectius:

• A llarg termini (ex: acabar una carrera universitària).
• A mitjà termini (ex: aprovar una assignatura, llegir un llibre).
• A curt termini (ex: fer una pregunta a classe, anar a dinar).

Els quatre passos per prendre una decisió

Un cop definits de manera clara els objectius:

1. Aturar-se: No actuar sense reflexionar.
2. Pensar: Pensar en totes les possibilitats disponibles i en quins són els avantatges i inconvenients d'aquestes possibilitats.
3. Conseqüències: Anticipar les conseqüències de cadascuna de les nostres eleccions.
4. Acció: Elaborar una resposta, sense la qual aquest procés no estaria justificat.

Teoria de la Personalitat: Psicologia Humanista

Maslow

La naturalesa de cada persona no sembla que sigui essencialment dolenta i que les necessitats bàsiques (vida, seguretat, respecte…) són totes neutrals o positives. Aleshores, Maslow diu que la destrucció, la crueltat, el sadisme... no poden formar part de la naturalesa humana, i que són reaccions violentes quan ens frustrem per no tenir cobertes les necessitats bàsiques.

A partir d’aquí, diu que les persones tenen com a motivació fonamental la recerca de l’autorealització. Proposa el model de persona autorealitzada.

Trets de la persona autorealitzada

• Està satisfeta, té cobertes les necessitats.
• S'accepta a si mateixa (no té sentiments de vergonya o culpabilitat).
• Té una percepció clara de la realitat.
• Està oberta a les experiències.
• És espontània i expressiva (naturalitat i senzillesa).
• Té capacitat per resoldre els problemes.
• És amant de la soledat.
• És autònoma i independent.
• Gaudeix de la vida.
• Les seves relacions interpersonals són bones.
• Altres trets: tenir sentit de l'humor, ser democràtic, ser creatiu, poder estimar i identificar-se amb els problemes dels altres.

No hi ha cap persona que ho compleixi tot, però t’autorealitzes al llarg de tota la vida.

L'evolució de la personalitat segons Kohlberg

Lawrence Kohlberg (1927-1987): Desenvolupa una teoria sobre l’evolució de la personalitat en l’aspecte moral, seguint la teoria de Piaget sobre les etapes. També es considera una evolució social i del pensament (que es va fent més complex).

Nivells de desenvolupament moral

1. Nivell preconvencional (0-8/10 anys): Moralitat heterònoma i interès egoista/individualista.
2. Nivell convencional (10-16/20 anys): La persona s’identifica amb regles i expectatives dels altres, respecta les normes socials, s’accepten els deures.
3. Nivell postconvencional (18-20 anys en endavant): Moral autònoma, defineixes els teus valors, desitges el bé per a les persones i acceptes la igualtat entre éssers humans.

Psicologia Social

És la branca de la psicologia que té l'objectiu de comprendre i explicar els pensaments, sentiments i comportaments de la persona que estan relacionats amb un grup i influïts per aquest, i també com funcionen els grups humans. Els temes de la psicologia social són l'atracció interpersonal, la percepció social, les dinàmiques de grup, la cooperació i, en general, totes aquelles qüestions que relacionin l'individu amb un grup.

La psicologia social té punts en comú amb la sociologia, però la diferència bàsica és que la sociologia s'enfoca en l'anàlisi d'elements culturals, econòmics, polítics i similars, mentre que la psicologia social es basa en l'anàlisi de tipus psicològic. La psicologia social s'aplica a qualsevol relació de l'individu amb el grup.

Identitat personal i pertinença al grup

Els éssers humans són éssers socials, per tant tenen la percepció de formar part d’un grup, que es fonamenta en elements psicològics. Els psicòlegs diferencien entre grups de pertinença (grup real del qual forma part l’individu) i grup de referència (aquell amb el qual s’identifica l’individu i que fa servir com a criteri o model).

Normes socials i conformitat

Els grups funcionen segons criteris, normes... La comunicació segueix patrons similars. Cada grup actua segons unes pautes no escrites que ens indiquen quina és la conducta apropiada. Sovint, els partidaris d’aquest grup tenen una extrema conformitat, és a dir, un canvi de conducta envers el grup que pot arribar a la submissió cega o l'obediència incondicional.

Percepció social: Rol i estatus

És la manera com nosaltres veiem, analitzem i interpretem les persones que ens envolten; és a dir, fem una classificació de les persones.

• Estatus: Reconeixement per part del grup del lloc, la posició social de la persona.
• Rol: Comportament que un grup espera de cada membre (ex: un botiguer té el rol de persona venedora). Tenim més d’un rol i estatus, ja que el rol està associat a l'estatus.

Estereotips i prejudicis

Són dues maneres de classificar i valorar els grups.

• Estereotips: Generalitzacions que fan referència als grups i que ens diuen com són (ex: impressions aportades pels que no són membres del grup). El fet de classificar els individus ens situa en un ambient. Un aspecte negatiu dels estereotips és que ens porten a crear-nos imatges exagerades de les diferències entre grups.
• Prejudici: Valoració positiva o negativa d’un grup social. Es jutja abans de conèixer. Els prejudicis més coneguts són el sexisme i el racisme. Els prejudicis comporten discriminació. Hem de valorar les persones pel que són, ja que el més important és l'interior.

Els mitjans de comunicació, premsa i similars influeixen en la creació i difusió d’estereotips, prejudicis i discriminacions.

Rols sexuals, identitat sexual i de gènere

Rol: Cada cultura estableix les funcions socials de cada sexe. Els diferents moviments socials que s’han centrat en l’anàlisi i la crítica s'han enfrontat a la rigidesa dels diferents rols sexuals. El model de rol sexual masculí tradicional és d’un home ambiciós, valent, competitiu, que té el control i el poder. Aquests atributs estan modificant-se en la nostra cultura.

Dinàmica de grups

És la disciplina de la psicologia social que estudia les relacions entre els membres d’un grup. Els aspectes del grup són: l'avaluació (valoració dels components), la cohesió (sentiment de vinculació), el canvi de rol (canvi dels components al llarg del temps) i l'univers simbòlic (conjunt de significants, símbols, indumentària).

Relacions entre grups: Lideratge, cooperació i competència

En el grup es produeixen unes relacions determinades amb estatus i rols corresponents.

Anàlisi de la pel·lícula 'L'Onada' ('Die Welle')

"L'Onada" és una pel·lícula alemanya basada en fets reals en la qual es pot apreciar clarament com funciona la psicologia social en un determinat grup de joves estudiants, com es veu afectada la manera en què prenen decisions i es comporten en trobar-se en un determinat ambient. Per què les persones actuen com ho fan enmig de les interaccions grupals? Per exemple: un jove que mai no ha sentit la necessitat de fumar ho fa en una festa perquè "tothom ho estava fent", o el cas en què les persones accepten dòcilment el que la majoria decideix. Aquesta, anomenada "conformitat", passa perquè les persones senten el desig de seguir les creences o expectatives dels altres; és una forma subtil de pressió, ja que rebutjar obertament la majoria és una cosa difícil d'aconseguir. Això no vol dir que les persones no siguin capaces de dir que no, però la pressió d'anar-hi en contra és molt forta i les persones tendeixen a triar allò que sigui més amè per a la tranquil·litat emocional.

El personatge de la pel·lícula que més em va cridar l'atenció va ser en Marc. Ell era jugador de l'equip de waterpolo de l'escola i xicot de la Karo. El seu comportament canvia molt al llarg de la pel·lícula, passant de ser un fidel adepte de "L'Onada" a un dels seus majors opositors. A més, veiem com la seva vida familiar i romàntica el van fer més susceptible a acceptar i participar en L'Onada. És fill únic i la seva mare sembla estar bastant absent (a més de tenir problemes econòmics). Ell va trobar en L'Onada la família que estava buscant, el suport emocional que trobava a faltar. Abans del projecte, era un jugador en un equip desunit; mentre va estar a L'Onada, l'equip es va unir i el seu estatus social va pujar, sent així que els altres integrants el veien com un membre actiu i l'integraven en totes les coses (bones o dolentes). Ser xicot de la Karo també hi va influir, ja que quan ella va tractar de boicotejar L'Onada, ell va ser un dels principals que la va aturar.

Comptar amb el suport d'altres persones li va donar la confiança per prendre decisions per si mateix, com dir que no volia anar a Espanya o no contestar el telèfon a la Karo. El seu suport cap a L'Onada va anar progressant ràpidament gràcies a certs factors, com l'acatament: tot el seu curs donava suport a L'Onada, sense oblidar que un dels seus companys d'equip també hi participava, de manera que si la rebutjava, la relació en jugar se'n podria veure afectada. Pertànyer "al grup o identitat social" li va portar com a benefici el suport de la gent mentre jugaven un partit. Això apujava la seva moral i la dels altres jugadors. El sistema d'obediència que instal·la el professor Wenger, per exemple, a la primera classe quan es va dirigir als alumnes que molestaven; dos d'ells van tornar a la classe i aquest els va acceptar de tornada. Aquesta situació va conferir una autoritat al professor davant de tota la seva classe: "els nois rebels han tornat a classe, el professor deu ser bo".

Finalment, l'actitud d'en Marko canvia radicalment quan, enmig d'una discussió amb la Karo, aquest perd el control i la colpeja. Va ser en aquest moment que es va adonar que L'Onada l'havia canviat, ja que abans d'ella, ell mai no s'hauria imaginat ni tan sols fer mal a la seva xicota, perquè l'estimava molt. Llavors els papers es van invertir i va passar a ser ell, al costat de la Karo i la seva amiga, part de la "resistència" contra L'Onada. Llavors aquest va anar a parlar amb el Sr. Wenger perquè acabés amb L'Onada i tot tornés a ser com abans. Que hi hagués hagut una persona més a part de la Karo en contra de L'Onada reduïa considerablement les pressions que incitaven a la conformitat i alimentava la idea de "rebel·lió".

Temes per al debat a partir de 'L'Onada'

• La individualitat i l'autonomia personal de cada persona.
• El poder del grup sobre els integrants que el componen.
• La necessitat de l'ésser humà de sostenir-se en diferents formes de govern.
• Les formes de govern que s'han desenvolupat al llarg de la història de la humanitat, i quina resulta més apropiada.
• Debatre sobre el refrany “L'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra”.
• Les guerres i per què es produeixen.
• El lideratge: positiu o negatiu?
• La tolerància i la integració.
• El feixisme.

Educació Especial: Evolució Històrica i Principis

L'evolució de l'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual (DI) ha passat per diverses etapes:

1. Etapa inicial:

   Les persones amb DI no tenien la mateixa entitat humana, se'ls considerava éssers infrahumans. A mitjans del segle XIX, es comença a considerar les persones amb DI com un col·lectiu que necessita atenció i es busca millorar la seva situació. Característiques d'aquesta etapa:

   • La consideració de les persones amb DI com un grup singular que necessita una atenció diferenciada.
   • La creença en les possibilitats de les persones amb DI i en les conseqüències positives de l'educació.

2. Etapa beneficoassistencial:

   Al segle XIX, es va crear la institucionalització en equipaments segregats i la concentració de serveis. Es prenia la decisió d'apartar-los de la família (base moral errònia). Al segle XX, es pensava en una assistència (considerats objecte d'assistència, amenaça social, mesures irreversibles). En determinats moments, es van considerar les persones amb DI com una amenaça per a la societat.

3. Etapa terapèutica rehabilitadora:

   Es basa en l'ús del model clínic i mèdic, amb predomini de l'especialització per tractar l'Educació Especial (EE). Proliferació de tests i instruments psicomètrics per trobar la causa del dèficit. Conseqüències:

   • Es crea un sistema educatiu paral·lel de centres separats del sistema educatiu ordinari.
   • Centres diferents per a cada discapacitat.
   • Parcialització de l'atenció.

   Característica principal: Es considera que les causes estan "dins" del subjecte (perspectiva internalista).

4. Etapa educativa (actual):

   El principi de normalització porta a la integració escolar, laboral i social. Aportacions d'aquesta etapa:

   1. Reconeixement del dret a l'educació de totes les persones amb DI.
   2. Perspectiva: la responsabilitat recau en el mestre i no només en l'alumne.
   3. Model educatiu basat en les ajudes i suports que un alumne necessita per millorar.

Estudis de Binet

Alfred Binet va crear el primer test d'intel·ligència, classificant els resultats en:

• A. Idiotes (edat mental < 2 anys)
• B. Imbècils (edat mental 3-7 anys)
• C. 'Morons' (edat mental 8-12 anys)

(Nota: Aquesta terminologia està obsoleta i es considera ofensiva actualment).

Necessitats Educatives Especials (NEE)

El concepte de Necessitats Educatives Especials (NEE) sorgeix per pal·liar els termes anteriors que es basaven en el dèficit. Aspectes positius d’utilitzar el terme NEE:

1. Visió positiva que defensa les possibilitats d’aprendre de tots els alumnes.
2. Posar la mirada en les mesures que puguin prevenir i compensar les limitacions de l’alumnat.

L’escola inclusiva

Defensa la necessitat de garantir la igualtat d’oportunitats, de no excloure cap alumne pels seus trets diferenciadors (gènere, ètnia, grup social, religió o discapacitat). Les idees clau de l’escola inclusiva són:

• Vèncer prejudicis i estigmes.
• Compartir un currículum comú adaptat.
• Proporcionar els suports necessaris dins l'aula ordinària sempre que sigui possible.

Habilitats adaptatives

Inclouen àrees com: comunicació, autocura, habilitats de la vida a la llar, utilització de la comunitat, autodirecció, etc. Amb el suport social adequat, aquestes persones poden generar autonomia. Aquesta és la idea d'una ESCOLA PER A TOTHOM.

Desenvolupament de la Intel·ligència segons Piaget

Jean Piaget, un dels fundadors de la psicologia evolutiva, va proposar que el desenvolupament cognitiu passa per 4 estadis:

1. Estadi sensoriomotor (0-2 anys):

   Desenvolupa cada vegada més la motricitat dels moviments i els sentits. Aprèn a caminar (allibera els braços i mans). Aprèn la prensió i la succió (s'ho fica tot a la boca). Processos clau: assimilació i adaptació (assimiles informació nova i ajustes esquemes mentals).

2. Estadi preoperacional (2-7 anys):

   Característiques: egocentrisme (tot gira al seu voltant), animisme (creu que tot té vida) i artificialisme (busca el perquè de les coses i creu que tot és creat per humans). El raonament lògic encara no està desenvolupat. Pensament concret (no hi ha idees abstractes). Desenvolupen la classificació i la seriació (ordenar per sèries), però manca la conservació de la quantitat (la forma el fa creure que la quantitat varia. Ex: líquid en gots diferents).

3. Estadi d'operacions concretes (7-12 anys):

   S'acaba de consolidar la classificació i la seriació. Desenvolupa l'estructura sil·logística i la reversibilitat (capacitat de revertir mentalment una acció). Es comença a desenvolupar l'empatia (sociabilitat).

4. Estadi d'operacions formals (12-16/17 anys en endavant):

   Desenvolupa el pensament formal (abstracte, hipoteticodeductiu) i la capacitat de raonar sobre possibilitats.