Intel·ligència i Desenvolupament Cognitiu: Comprensió i Tipus

Intel·ligència: És la capacitat que té l'ésser humà per resoldre problemes, pensar abstractament i captar idees complexes.

Intel·ligència sensoriomotriu: El nen coneix a través de percepcions d'accions i moviments primitius.

Intel·ligència abstracta: És pròpia dels éssers humans, permet, sense recórrer a l'experiència, resoldre problemes.

Esquemes: Successos d'accions que es poden repetir en situacions semblants.

Estudi: Etapa del desenvolupament cognitiu.

Reflexes: Respostes no apreses davant d'estímuls.

Assimilació: Rebre tota la informació.

Acomodament: Col·locar tota la informació al lloc que toca.

Equilibratge: L'individu regula el seu comportament.

Mon egocentrisme: El nen és el centre de l'univers.

Mon social: Es dóna compte que no està sol, que hi ha més gent com ell.

Pensament animista: Donen vida a les coses, als objectes inanimats.

Test d'intel·ligència: Una tasca dissenyada per mesurar la capacitat de raonament de les persones.

Iniciativa: Capacitat per fer coses noves encara que t'equivoquis.

Automotivació: De qualsevol dificultat, buscar recursos i coses que m'ajudin a millorar.

Intel·ligència logicomatèmatica: Capacitat que té l'ésser humà per les matemàtiques.

Intel·ligència lingüística: Capacitat que tenim per entendre i expressar llenguatge.

Intel·ligència visoespacial: Capacitat de reconèixer i reproduir formes geomètriques i orientació en l'espai.

Intel·ligència interpersonal: Habilitat per comprendre els estats d'ànim de les persones que ens envolten i la capacitat de modelar-los. És la capacitat social.

Intel·ligència intrapersonal: Habilitat per conèixer i ordenar els propis sentiments i emocions.

Intel·ligència fisicocinètica: Habilitat per executar moviments físics amb el propi cos amb gràcia i precisió.

Intel·ligència musical: Habilitat per reconèixer, reproduir i compondre melodies musicals.

Intel·ligència naturalista: Capacitat d'observar, classificar, distingir i utilitzar els elements i objectes de la natura.

Característiques de la intel·ligència: Es desenvolupen en el mitjà social gràcies al llenguatge, té la capacitat d'adaptar-se a situacions. Té la capacitat de resoldre problemes nous. Capacitat de processar la informació a través d'un raonament. Gràcies a ella podem presentar-nos al món interiorment.

Intel·ligència pràctica: Comuna a tots els animals, no tenen capacitat d'extracció, i no poden utilitzar el llenguatge per parlar. El ser humà ens ajuda a resoldre problemes, pensar o reflexionar sobre coses que ens preocupen sense tenir-ho davant.

Intel·ligència abstracta: És pròpia dels éssers humans, gràcies a aquesta intel·ligència ens permet, sense recórrer a l'experiència, poder resoldre problemes. Forma part de la creativitat dels éssers humans.

Perseverança: Tenir constància a l'hora de fer una cosa, constant i repetitiu de fer les coses bé.

Empatia: Saber posar-nos en la pell de les altres persones. Entendre a l'altra persona.

Autocontrol emocional: Saber gestionar els teus sentiments i reconèixer l'estat ànim en el qual et trobes.

Motivació: El motiu pel qual una persona determinada fa una cosa concreta.

Motius innats: Tenen com a objectiu satisfer les necessitats biològiques (bàsiques).

Motius apresos: Són fruit de la nostra educació i cultura.

Motivació intrínseca: És el fruit de la nostra voluntat i la nostra capacitat mental.

Motivació extrínseca: Són aquelles que provenen de l'entorn de la persona. Tenir èxit, diners, poder...

Etapes del desenvolupament cognitiu:

(1) Intel·ligència sensoriomotriu: (0-2 anys) El nen coneix a través de percepcions d'accions i moviments primitius (actes reflexes).

Característiques: Quan naixem només ens mouen actes reflexes. Aquests actes reflexes es converteixen en hàbits. El nen comença a coordinar moviments. Té la capacitat de manipular objectes presents no vistos.

(2) Intel·ligència preoperativa: (2-6 anys) En aquest estadi apareix la representació, la capacitat d'actuar sobre objectes d'una manera simbòlica (els nens imiten), apareix el llenguatge (li permet al nen poder comunicar-se i reproduir accions passades i futures a través del diàleg). Amb l'aparició del llenguatge apareixen dos mons: mon del egocentrisme: el nen és el centre de l'univers i el mon social: es dóna compte que no està sol, que hi ha més gent com ell.

Pensament animista: En aquest estadi apareix el coneixement animista. Donen vida a les coses, als objectes inanimats.

(3) Operacions concretes: (7-11 anys) El nen té operacions mentals concretes, és a dir, actua amb objectes i aprèn les nocions de canvi i permanència.

(4) Operacions formals: (12-16 anys) El nen aprèn els conceptes d'abstracció i pot manipular mentalment sense requerir l'experiència. Apareix el pensament hipotètic (els seus raonaments són condicionats, és a dir: si tal cosa, aleshores tal cosa). Apareix el raonament deductiu: (De coses universals traiem conclusions particulars).