La Intel·ligència: Definició, Característiques i Desenvolupament

Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,19 KB

Intel·ligència

Definició: És la capacitat que té l’humà per resoldre problemes.

Característiques:

  • Es desenvolupa el factor social gràcies al llenguatge.
  • Capacitat d’adaptar-se a les situacions
  • Capacitat per resoldre nous problemes i tenir recursos per donar nous sentits a les vivències i ser creatius.
  • Capacitat de processar la informació a través d’un raonament.
  • Tenim la capacitat de representar-nos al món interiorment

Classes d’intel·ligència:

Les intel·ligències donen sentit a les capacitats humanes. N’hi ha de 2 tipus, els humans som intel·ligents ja que poseïm les dues:

  • Intel·ligència pràctica→ comuna a la resta d’animals. Ajuda a resoldre problemes, prendre decisions, reflexionar sobre preocupacions…
  • Intel·ligència abstracte→ exclusiva dels humans. Part creativa de l’humà. Gràcies a l’abstracció podem imaginar coses, buscar possibles solucions davant de problemes i quina solució és millor sense l'experiència.


Desenvolupament de la intel·ligència Jean Piaget va desenvolupar aquesta teoria on s’han de tenir en compte 5 conceptes:

1 Esquemes→ successió d’accions que es poden repetir en situacions semblants.

cada etapa del desenvolupament cognitiu utilitza diferents esquemes. Aquests no són automàtics, es modifiquen amb el creixement.

2 Adaptació al món / medi: Intervenen 2 processos:

- Assimilació: tota la informació que rebem

- Acomodament: ubicar la informació a on li toca o modificar esquemes

3 Equilibratge→ L’individu regula el seu comportament

    1. Aquest comportament no és imposat per ningú, la persona busca el seu equilibri

4 Organització: la intel·ligència necessita un element que organitzi el pensament.

    1. És l’encarregat d’organitzar la part intel·lectual i les estructures

5 Estudi: etapa del desenvolupament cognitiu.

    1. Aquest estudi necessita un temps de maduració (adaptació i assimilació de la informació rebuda)


Etapes del desenvolupament cognitiu: Són les etapes per les quals la intel·ligència passa. Aquesta no és innata, no naixem intel·ligents, l’adquirim amb la interacció del subjecte amb l’experiència segons Piaget.

Intel·ligència sensoriomotriu: 0-2 anys. El nen coneix a través de percepcions i moviments primitius

L’etapa té unes característiques:

  • Quan naixem només tenim reflexes→ respostes no apreses davant d'estímuls
  • Els actes reflexes es construeixen en hàbits. El nen sap distingir els pares, coordinar moviments, i fa repeticions d’actes.
  • Té la capacitat de manipular objectes presents no vistos.

Intel·ligència preoperativa: 2-6 anys. Apareix la representació, els nens imiten. També apareix el llenguatge (el nen es comunica, reprodueix accions passades i en preveu de futures amb el diàleg).

- Amb el llenguatge apareixen 2 mons:

a)Món Interiorel nen és el centre de l’universSón Social→ Es dona compte que no està sol, que hi ha més gent com ell.

b) Pensament animista: Apareix el coneixement animista, donen vida a les coses, objectes inanimats

Operacions concretes: 7-11 anys. El nen fa operacions mentals concretes, actua amb objectes i aprèn les nocions de canvi i permanència

Operacions formals: 12-16 anys. El nen aprèn conceptes d’obstracció i pot manipular mentalment. Apareix el pensament hipotètic→ (els seus raonaments son condicionals) i el raonament


Test d’intel·ligència: Es fan molts tests d’intel·ligència al llarg de la vida. Es classifiquen en:

  • De rendiment: el que se sap (exàmens)
  • D’aptitud: la capacitat per aprendre coses noves

Tipus d’intel·ligències

  1. Logicomatemàtica: Capacitat que té la persona per les matemàtiques.
  2. Lingüística: Capacitat que té la persona per entendre i utilitzar paraules.
  3. Visuoespacial: Capacitat de reconèixer i reproduir formes geomètriques dins l’espais i orientar-se
  4. Interpersonal: Capacitat d’entendre l’estat de la persona. Com la persona s’adapta al medi des de l’àmbit anímic
  5. Intrapersonal: Capacitat d’entendre i autogestionar les emocions/sentiments d’un mateix
  6. Fisicocinestètica: Capacitat per saber executar moviments físics precisos amb el cos
  7. Musical: Capacitat de reconèixer, reproduir i compondre melodies musicals
  8. Naturalista: Capacitat de classificar, observar, distingir i utilitzar elements naturals.


Intel·ligència emocional 1:

Inteligencia emocional→ Forma d’interactuar amb el món tenint en conte els sentiments.

Competències personals

  • Coneixement d’un mateix: ser conscient de com es sent la persona en cada moment
  • Gestionar i regular les emocions: tenir eines per controlar les emocions.
  • Motivació: que les emocions ajudin a aconseguir objectius proposats.
  • Autoconsciència: capacitat d’entendre les emocions, saber-les gestionar, controlar i avaluar

Competències socials

  • Empatia: entendre els sentiments dels altres, posar-te a la pell d’ells, entendre que li passa i poder actuar de manera correcte
  • Resolució de conflictes: intentar conèixer quines són les emocions dels altres per evitar conflictes.
  • Habilitats socials: ajudar a altres persones a gestionar les seves emocions

Existeixen diferents recursos que proporcionen intel·ligència emocional:

  1. Entrenar-se en l’autoconeixement emocional: analitzar les reaccions davant les situacions, com es desenvolupen i com ens afecten. Es necessita pràctica
  2. S’ha de saber veure quines són les emocions més positives que serveixen per relacionar-se amb els altres i substituir-les per les que no són útils.
  • La societat realment diu el contrari, que no ens hem de moure per emocions però si al final és impossible, la gent s’acaba guiant més per emocions que per la part racional.


Intel·ligència emocional 2: La intel·ligència emocional és la forma que una persona té d’interactuar amb el món tenint en compte les emocions.

Aquesta ha de tenir 5 habilitats:

  1. Autocontrol emocional: gestionar els sentiments i saber com s’ha de sentir la persona
  2. Detectar a altres els sentiments/emocions: saber com es sent amb qui interactuo
  3. Automotivació: davant una dificultat, no rendir-se i buscar solucions
  4. Tenir iniciativa i perseverança: no esperar a que els altres ho solucionin, tenir constància a l’hora de fer les coses, hàbits, costums…
  5. Empatia: saber posar-se a la pell dels altres
  • Això és possible ja que els humans tenim 2 ments la que pensa i la que sent.
  • -----------------------------------------------------------------------------------
  • Per una banda pensa de manera racional però per l’altra sent, té sentiments.
  • -----------------------------------------------------------------------------------
  • Si parlem d’intel·ligència les dues van lligades de la mà per buscar un equilibri entre la part racional i la emocional


Motivació→ causa que determina una acció.

El motiu pel qual algú fa una acció correcta. Hi ha 2 tipus de motius:

  • Innats: satisfer necessitats biològiques
  • Apresos: tot allò après gràcies a l'educació i cultura

Motivació intrínseca: És el que portem a dins, que surt de la nostra voluntat i capacitat mental. És fruit de la curiositat, interessos...

Motivació extrínseca: Motivació que prové de fora del nostre entorn, com tenir èxit, diners, reconeixement social… Això són motius externs que provoquen que la persona realitzi determinades accions.

Aquest motius externs funcionen si després de la conducta hi ha una recompensa.

Dins d’aquesta motivació hi ha motius mixtes, poden ser motivacions intrínseques i extrínseques a la vegada.

  • Exemples: pots jugar a un equip i estar motivat pel plaer de jugar (intrínseca)

També pots estar motivat per la recompensa de l’èxit (extrínseca)

Motivació amb objectiu

  • L’objectiu d’una acció és el que ens fa estar motivats. Aquests objectius es consideren motivadors o no si es plantegen correctament. Hi ha 2 punts de visió contradictoris: Estar motivats per aconseguir un fi
  • Estar motivats per no aconseguir un fi perquè pot ser perjudicial


Teoria de les motivacions segons Maslow

  • Necessitats fisiològiques: mejar , beure, dormir , tenir relacions sexuals
  • ---------------------------
  • Necessitats de protecció seguretat:protecció davant d’un perill sobretot en els nens petits són necessitats molt importants a la infancia i durant els seu creixament
  • -----------------------------
  • Necessitats d’afecte i acceptació: pertinencia a un grup : la familia els amics la familia...
  • -------------------------------
  • Necessitats de valoració: autoestima i el concepte positiu de un mateix
  • ------------------------
  • Necessitats de autorealització: Les possibilitats les capacitats el talent propi; ser més creatiu, coneixèr als altres millor…

Entradas relacionadas: