La Intel·ligència: Conceptes, Tipus i Aplicacions Educatives

La Intel·ligència: Definició i Evolució

Hi ha diferències individuals significatives entre les persones. Una persona *intel·ligent* té capacitats i resol els problemes ràpidament, mentre que una persona *llesta* sap sortir-se'n per altres vies.

El *test psicològic de Binet* va ser pioner en la mesura de la capacitat mental, diferenciant l'edat mental de l'edat cronològica. Posteriorment, Wechsler, autor del concepte de Coeficient Intel·lectual (CI), va anar més enllà de l'edat mental, buscant una aptitud i tenint en compte l'herència.

Els tests d'intel·ligència es van començar a utilitzar en àmbits com la feina i l'exèrcit, amb l'objectiu principal d'evitar la discriminació (especialment racial) i obtenir una mesura objectiva de la intel·ligència.

No obstant això, molts psicòlegs estan en desacord amb el test de CI, ja que consideren que es centra només en un parell de tipus d'intel·ligència, quan n'hi ha més. Per exemple, Gardner considera que hi ha múltiples intel·ligències.

En un sentit ampli, la intel·ligència es pot definir com la capacitat d'adaptar-se a un ambient. Segons Sternberg, la intel·ligència és la capacitat d'adaptar-se als diferents entorns. Això implica entrar en un ambient, descobrir el que necessitem saber i, posteriorment, treballar-hi positivament, transformant-lo i adaptant-lo a les nostres habilitats i necessitats.

La Intel·ligència per als Mestres

• És útil conèixer la intel·ligència per poder ajudar els alumnes.
• Més que un test d'intel·ligència, és necessari un test de capacitats.
• El test l'ha de passar un professional, un psicòleg (mai el mestre).

Intel·ligències Múltiples: La Teoria de Gardner

La *Teoria de les Intel·ligències Múltiples*, proposada per Howard Gardner, postula que la intel·ligència no és una entitat unitària que agrupa diferents capacitats específiques amb diferents nivells, sinó un conjunt d'intel·ligències múltiples, diferents i independents. Aquestes inclouen:

• Lingüística: Capacitat per utilitzar i entendre paraules i matisos de significat, i per comprendre l'ordre i el significat de les paraules en la lectura, escriptura, parla i escolta. L'àrea de Broca del cervell és la responsable de la producció d'oracions gramaticals.
• Lògica-matemàtica: Capacitat per manejar nombres i resoldre problemes lògics, i per identificar models, calcular, formular i verificar hipòtesis utilitzant el mètode científic i els raonaments inductiu i deductiu.
• Espacial: Capacitat per orientar-se en un entorn i jutjar les relacions espacials, per presentar idees visualment, crear imatges mentals, percebre detalls visuals, dibuixar i confeccionar esbossos.
• Musical: Capacitat per percebre i crear patrons tonals i rítmics.
• Cinètica corporal: Capacitat per desplaçar-se amb precisió i per realitzar activitats que requereixen força, rapidesa, flexibilitat, coordinació oculomanual i equilibri.
• Intrapersonal: Capacitat per entendre's a un mateix, conèixer els aspectes interns d'una persona, plantejar-se objectius, avaluar habilitats i desavantatges personals, i controlar el pensament propi.
• Interpersonal: Capacitat per entendre i comunicar-se amb els altres, percebre distincions entre ells, i contrastar estats d'ànim, motivacions i intencions.
• Naturalista: Capacitat per distingir espècies, les relacions entre elles i les seves semblances i diferències.

Intel·ligència Emocional: Gestió de Sentiments

El concepte d'intel·ligència emocional va sorgir de la psicologia humanista. Els seus defensors postulen que les persones tenim dues ments: una que pensa i una altra que sent. Aquestes dues formes fonamentals de coneixement interactuen per construir la nostra vida mental. L'origen de la intel·ligència emocional està molt lligat amb la intel·ligència interpersonal de Gardner (1983).

Definició d'Intel·ligència Emocional

És la capacitat de reconèixer les emocions i els sentiments propis i aliens, i de conduir les relacions que tenim amb nosaltres mateixos i amb els altres.

La Visió de Daniel Goleman (1996)

Daniel Goleman va argumentar que el coeficient intel·lectual no prediu l'èxit en la vida. En el millor dels casos, aporta un 20% dels factors determinants de l'èxit, la qual cosa suposa que el 80% restant depèn d'una altra classe de factors. Aquests altres factors s'anomenen intel·ligència emocional, i són les qualitats decisives a l'hora de determinar el motiu pel qual certs individus prosperen en la vida mentre que altres, amb un nivell intel·lectual semblant, no ho fan.

Pilars Fonamentals de la Intel·ligència Emocional

• Tracte amb les altres persones: És important percebre com se sent l'altra persona, saber estar, saber conviure, etc.
• Autoconeixement: El coneixement d'un mateix.

Característiques de la Persona Emocionalment Intel·ligent

• Suficient grau d'autoestima: Tenir sentiments positius envers un mateix, confiança en les pròpies capacitats, saber controlar les situacions, sentir-se capaç i tenir un suficient grau de seguretat afectiva. L'autoestima facilita la convivència, però cal evitar la sobrevaloració.
• Ser positiu/va: Ressaltar allò positiu per sobre d'allò negatiu; valorar qualsevol èxit, per petit que sigui; descobrir i fomentar els punts forts que tota persona té (i també els punts febles); trobar l'equilibri entre la tolerància i l'exigència, entre la comprensió i l'establiment de límits.
• Saber donar i saber rebre: Donar el que correspon, com correspon i en el moment oportú. Saber rebre, sent conscient de les limitacions pròpies i que el contacte amb tercers enriqueix. Saber demanar (no ser autosuficient).
• Empatia: Posar-se en la pell de l'altre; respectar i fer seus els sentiments dels altres. *Respectar i orientar, no decidir per l'altre*. Adonar-se de les necessitats de l'altre (capacitat de percebre sentiments no expressats amb paraules).
• Reconèixer els propis sentiments: Ser conscient dels propis estats d'ànim i sentiments (autoanàlisi); tenir claredat emocional (ser autònom i segur de les pròpies fronteres); ser psicològicament sa.
• Capacitat d'expressar els sentiments i les emocions: Ser capaç d'expressar tant les emocions positives (alegria, il·lusió, entusiasme, etc.) com les negatives (disgust, agressivitat, pena, etc.) en el moment, lloc i manera oportuna. Els sentiments expressats es curen i s'assimilen.
• Ser capaç de controlar els sentiments i les emocions: Trobar l'equilibri entre l'expressió i el control de les pròpies necessitats, desitjos i emocions; saber expressar el que se sent dins d'un ordre i un control (ni impulsivitat ni repressió).
• Motivació: Fer coses amb il·lusió, interès i ganes, amb l'objectiu de satisfer les necessitats, els impulsos i els desitjos.
• Tenir valors alternatius: Tenir valors que donin plenitud a l'existència (per exemple: família, amistats, cultura, etc.). Cultivar i afavorir més d'un valor proporciona més seguretat personal i permet assimilar millor les pèrdues i els conflictes.
• Capaç de superar les dificultats i les frustracions: Malgrat els fracassos, saber resistir, no enfonsar-se, tirar endavant i aconseguir superar-se.

Intel·ligència Emocional i Educació

Es parteix del fet que els estudiants poden aprendre a comportar-se de forma més intel·ligent.