Els Intel·lectuals del Segle XIV: Orígens i Literatura Religiosa

Els Intel·lectuals del Segle XIV: Orígens i Impacte

Els intel·lectuals del segle XIV provenien majoritàriament dels ordes religiosos, especialment dels franciscans i dominicans. Aquests no es dedicaven a la literatura de ficció, sinó que impulsaven un moviment de difusió de la teologia entre les capes laiques.

L'origen d'aquests ordes es remunta al segle XIII: Sant Domènec de Guzmán va fundar els dominicans (frares predicadors), mentre que els franciscans (frares menors) van sorgir per imitar el model de vida de Sant Francesc d'Assís.

Context i Característiques dels Ordes Mendicants

• Canvis en la funció social de l'església: Fins aleshores, els únics ordes monacals eren els provinents de l'Orde de Sant Benet. Aquests nous models van imposar una nova organització, buscant recuperar el model de Crist de l'Evangeli.
• Els frares tenien un paper exemplar i predicador. S'organitzaven a les urbs, feien vot de pobresa i es dedicaven a la mendicitat.
• El sorgiment dels ordes mendicants va coincidir amb l'aparició de les universitats.
• Així, els ordes religiosos van produir intel·lectuals que van nodrir les universitats, les quals es movien al voltant dels grans nuclis de poder.
• Va sorgir un nou model de sermó, calcat de la manera com es treballava a la universitat, amb una estructura rigidíssima, sòlida i complexa. Es van crear manuals de retòrica per predicar, coneguts com els Artes Praedicandi.
• Cal destacar que els segles XIV i XV van ser els més brillants de la nostra història literària en tots els gèneres, amb figures com Joanot Martorell, Ausiàs March i Jaume Roig.

La Literatura Religiosa Post-Llull

En el camp de la literatura religiosa, després de la figura senyera de Ramon Llull, la majoria d'autors es van dedicar a seguir els camins que ell havia marcat, sense superar-los ni innovar-los. Escriptors religiosos posteriors van produir abundosos reculls d'exemples i proverbis, històries de miracles i relats sorprenents. Amb tot aquest material, els predicadors recorrien places i esglésies, atraient amb facilitat l'atenció de la gent del poble.

Actituds dels Intel·lectuals Religiosos

Aquests autors compartien amb Ramon Llull moltes característiques comunes:

• Estaven molt relacionats amb les esferes de poder.
• Estaven implicats en les lluites i enfrontaments polítics i eclesiàstics.
• Van assolir un gran prestigi en vida, que van mantenir després de morts.
• Van viatjar molt per Europa i el nord d'Àfrica.
• Tenien una sòlida formació universitària, adquirida tant al país com en diversos centres europeus.
• A banda d'escriure en català, també tenien obres en llatí i en àrab.
• El que més els unificava era una única finalitat: frenar l'evolució de la societat del seu temps.

Temes i Gèneres de la Literatura Religiosa

• L'oratòria (especialment practicada pels dominicans) es dirigia al poble, utilitzant recursos teatrals ja coneguts per la gent senzilla. Destacaven els sermons apocalíptics, centrats en el tema de la mort, presentant de manera terrible el càstig pel pecat original i la condemnació eterna per als pecadors.
• La controvèrsia consistia en debats orals amb jueus i heretges per demostrar la superioritat de les respectives concepcions religioses. Se'n redactaven actes que han arribat fins a nosaltres.
• La literatura moralitzant, amb objectius didàctics, era una prosa farcida d'exemples, proverbis i citacions bíbliques. En són exemples obres de Ramon Llull i de Francesc Eiximenis.
• L'exegesi incloïa les vides de sants, de la Mare de Déu i de Jesucrist.
• La poesia religiosa tenia un vessant popular en els goigs i un corrent culte en els certàmens poètics de temàtica religiosa, que imitaven les competicions trobadoresques.

Francesc Eiximenis (Girona 1327/32 - Perpinyà 1409)

És l'exponent clar d'un intel·lectual franciscà.