La integració de les TIC a l'educació: marcs legals, conceptes i aplicacions

1.1. Marc legal

Les TIC i les competències bàsiques: En l'actual societat de la informació, l'escola no pot proporcionar als estudiants la gran quantitat de sabers que se'ns ofereixen. Així, els dissenys curriculars constitueixen una proposta òptima però no assolible per a tota la població escolar. Les competències bàsiques suposen els sabers, habilitats i actituds bàsiques que tots els estudiants haurien d'assolir per comprendre i actuar en la societat actual. Dins d'aquestes competències es presenta el tractament de la informació i competència digital que és objecte d'aquest tema i que ara tractarem.

Tractament de la informació i competència digital

Aquesta competència incorpora habilitats que van des de l'accés a la informació fins a la transmissió en diferents suports una vegada tractada, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se. La competència digital inclou utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, extreient el seu màxim rendiment i manejar estratègies per identificar i resoldre els problemes habituals de programari i maquinari.

Les TIC en el currículum

Apareixen nombroses referències en el currículum oficial, que estableix el RD 1.513 / 2006 i desenvolupat per la CV, el Sr. 111/2007. En els principis generals s'expressa la necessitat d'integrar-les de manera transversal en totes les àrees. En els objectius s'estableix la necessitat per als alumnes d'iniciar-se en les TIC. En Educació Artística, els alumnes hauran de conèixer algunes possibilitats dels mitjans audiovisuals i les tecnologies de la informació i la comunicació. En Llengua Castellana i Literatura, els trobem en relació amb la seva incorporació en l'ús escrit i com a mitjans per obtenir, interpretar i valorar informació i opinions diferents.

1.2. Concepte

Es considera TIC, al conjunt d'eines relacionades amb la transmissió, processament i emmagatzematge digitalitzat d'informació, com al conjunt de processos i productes derivats de les noves eines, en la seva utilització en l'ensenyament. Per tant, l'escola d'avui ha d'afegir l'objectiu educatiu de l'alfabetització tecnològica, ja que la informació es recull, cada vegada més, en formats digitals. Per a aquesta alfabetització, proposem un model basat en 3 àmbits: 1) Dimensió instrumental: domini tècnic de cada tecnologia 2) Dimensió cognitiva: adquisició de coneixements i habilitats específics 3) Dimensió actitudinal: Valors i actituds cap a la tecnologia. Finalment, aclarir que en aquest model la generació, organització i gestió de la informació precisa una contínua actualització, per tant ha d'estar acompanyat per la tendència a un aprenentatge al llarg de la vida.

1.3. Principals aplicacions educatives de les TIC

Programari educatiu

Programes informàtics que ens permeten treballar de manera contínua en el currículum.

Internet

Hi ha una gran diversitat de possibilitats a l'hora d'aplicar Internet a l'aula: ens permet accedir a nombrosos programes, a pàgines amb propostes educatives i a eines noves com el correu electrònic.

La pissarra digital

Recurs tecnològic que utilitza un ordinador, un vídeo projector i una pantalla, interactiva o no, en els processos d'ensenyament-aprenentatge. Aquesta permet visualitzar i comentar de manera col·lectiva qualsevol tipus d'informació.

2. Intervenció educativa per l’ús de les TIC

Un canvi en l'educació no és possible sense un canvi en les actituds i aptituds del professorat. La formació del professor ha d'incloure: 1) Coneixements sobre els processos de comunicació i de significació dels continguts que generen les TIC. 2) Coneixements sobre les formes de treballar les TIC a les àrees. 3) Coneixements organitzatius i didàctics sobre els usos de TIC en la programació. 4) Coneixements teòricopràctics per analitzar, comprendre i prendre decisions en els processos d'ensenyament-aprenentatge que impliquen TIC. 5) Domini i coneixement de l'ús d'aquestes tecnologies per a la comunicació i la formació permanent. Tipus de rols del professor del futur: A) Instructor: Funcions d'instrucció i facilitació de l'aprenentatge i les de tutoria per ajudar els alumnes a planificar i assolir els seus objectius. B) Organitzador: Gestió de recursos i TIC i el desenvolupament d'aquests recursos educatius.

2.1. Funció de les TIC en els centres

Les principals funcions de les TIC en els centres estan relacionades amb: Alfabetització digital, ús personal, gestió del centre, ús didàctic, comunicació amb les famílies, relació professors de diversos centres.

2.2. TIC i models d'ús

A continuació es presenten una sèrie de models que orienten l'ús didàctic de les TIC i són aplicables a gairebé tots els nivells. A) Usos de la pissarra digital a l'aula: Els estudiants poden presentar treballs a la classe, buscar i comentar materials d'Internet. B) El racó de l'ordinador: Amb un ordinador a classe, individual o en petits grups el podran utilitzar com a font d'informació i aprenentatge. C) Ús dels ordinadors en grups: Es requereix aula amb ordinadors amb connexió a Internet per cada 3-5 alumnes. Els professors dirigeixen el desenvolupament de la classe i assessoren de manera individualitzada als grups. D) Ús individual dels ordinadors: L'aula ha de disposar d'un ordinador per alumne o parella. Els alumnes poden realitzar activitats de desenvolupament de treballs, estudi personal i autoavaluació amb suport de l'ordinador i Internet. E) Altres activitats de suport que pot fer el professor: Preparació de les classes amb l'ordinador portàtil, control de la tutoria dels seus alumnes, tutories on-line. F) Algunes activitats que poden realitzar les famílies: consultes, gestions al centre, contactar amb els tutors.

2.3. Avantatges i inconvenients

Avantatges: proporcionar informació, avivar l'interès, mantenir una contínua activitat intel·lectual, orientar l'aprenentatge, promoure un aprenentatge a partir dels errors, facilitar l'avaluació i control, possibilitar un treball individual i també en grup. Inconvenients: superficialitat, estratègies de mínim esforç, distraccions ... En qualsevol cas cal tenir ben present que, la clau de l'eficàcia didàctica d'aquests materials resideix en la utilització adequada dels mateixos en cada situació concreta. Els materials didàctics informàtics constitueixen un recurs formatiu complementari que s'ha d'utilitzar de la manera adequada i en els moments oportuns.

3. Aplicació de les TIC a diferents àrees de coneixement

1) Coneixement del medi natural, social i cultural

En aquesta àrea les TIC són tant objecte de coneixement com a eina d'aprenentatge. Com a objecte de coneixement, en el currículum, bloc 7 "Objectes, màquines i tecnologia", apareixen continguts relacionats amb el maneig de les TIC dirigits a aconseguir l'alfabetització digital al llarg dels tres cicles.

2) Artística

També en la recerca d'informació sobre manifestacions artístiques.

3) Educació Física

Valoració crítica dels missatges i estereotips referits al cos procedents dels mitjans d'informació i comunicació.

4) Llengua i literatura

Proporciona coneixements i destreses per a la recerca, selecció, tractament de la informació i comunicació, en especial per a la comprensió d'aquesta informació, de la seva estructura i organització textual.

5) Matemàtiques

Proporcionen destreses associades a l'ús dels nombres. I a través dels continguts del bloc "tractament de la informació" es contribueix a la utilització dels llenguatges gràfic i estadístic.

4. Conclusió

La incorporació de les TIC a les aules és un fet a Espanya, però és important tenir en compte que la seva completa implementació requereix d'una inversió de recursos en els centres escolars, però no només de recursos econòmics, sinó també de recursos personals, a causa de la necessitat de comptar amb docents competents en el maneig i l'ensenyament de l'ús d'aquestes tecnologies. Per a això serà de vital importància la revisió dels plans d'estudis en la formació inicial dels docents. La presència dels materials educatius multimèdia ha de generar més un altre tipus de conseqüències. El fet que siguin eines que indistintament poden utilitzar-se en l'àmbit escolar o en el familiar, ha de propiciar una major comunicació i coordinació entre pares-educadors.

5. Bibliografia

1) SÁEZ VAQUES, F. (1997): Innovació tecnològica i reenginyeria dels processos educatius. Barcelona, Editorial. Centre telemàtic. 2) ESCAMILLA, A., LAGARES, AR i GARCIA FRAILE JA (2006): La LOE: perspectiva pedagògica i històrica. Glossari de termes essencials. Editorial Graó. Barcelona. 3) ESCUDERO MUÑOZ, JM i LOPEZ YÁÑEZ J: "Els desafiaments de les reformes escolars: canvi educatiu i formació per al canvi". Praxis. 4) GIMENO SACRISTÁN i PÉREZ GÓMEZ (1985). L'ensenyament: la seva teoria i la seva pràctica. Editorial Akal. Madrid. 5) Marquès, Pere (2003). "Les TIC en l'ensenyament obligatori" Barcelona: Praxis.