Integració i Polítiques Clau de la Unió Europea (UE)

1. La Integració Europea

La Unió Europea (UE) és una associació econòmica i política integrada per 28 estats (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Espanya, França, Portugal, Itàlia, Luxemburg, etc.). Una característica fonamental és que es tracta d’una realitat dinàmica que està en evolució constant.

La Unió Econòmica i Monetària (UEM) i l'Euro

La Unió Econòmica i Monetària (UEM) va convertir l’euro en moneda única en 18 països de la Unió (Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, Malta, Xipre, etc.), que configuren l’anomenada Eurozona. Cal destacar que, tret d’alguns països membres que no hi participen (Croàcia, Romania, Suècia, Bulgària, Lituània, Hongria, etc.), n’hi ha d’altres que no formen part de la UEM i han adoptat l’euro (Kosovo, Mònaco, San Marino, Andorra, Montenegro).

Dates Clau del Procés de Construcció Europea

• Tractat de París (1951): Creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA). Els països fundadors van ser la República Federal Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos.
• Tractat de Roma (1957): Creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM).
• Tractat de Maastricht (1992): Creació de la Unió Europea, que integra la CECA, la CEE i l’EURATOM. S'hi estableixen les bases de la Unió Monetària Europea i s'introdueixen elements d’unió política.
• Tractat de Lisboa (2007): Consolidació de la Unió Europea i de les seves institucions. Impuls democràtic de la UE, amb una participació més gran de la sobirania i un augment del Parlament Europeu.

2. Les Polítiques de la Unió Europea

La UE pren decisions i duu a terme accions sobre un conjunt de qüestions que afecten directament la nostra vida.

2.1 La Política Econòmica

La UE implica una unió duanera envers l’exterior i un mercat comú al seu interior, on poden circular lliurement persones, béns, serveis i capitals. Gran part dels països que formen aquesta unió van més enllà en adoptar l’euro i apostar per la Unió Econòmica i Monetària (UEM).

En aquest marc, es comparteixen una mateixa moneda, una política monetària comuna i una mateixa autoritat monetària que decideix la quantitat de diners que es posa en circulació, el preu que té o el tipus d’interès.

Els estats membres de la UEM estan subjectes a unes normes de disciplina sobre pressupostos i comptes públics recollides al Pacte d’Estabilitat i Creixement.

2.2 La Política Agrària Comuna (PAC)

És la política més integrada de totes les que coordina la UE i suposa la partida més gran dels pressupostos de què disposa. El seu objectiu principal era proveir d’aliments una Europa que s’intentava recuperar d’una dècada d’escassetat causada per la guerra.

Ara es treballa per abandonar progressivament la política de sosteniment de la producció mitjançant subvencions. L’objectiu és que aquestes subvencions permetin que els productors d’aliments s’adaptin per sobreviure als mercats europeus i mundials i garantir un desenvolupament sostenible del medi rural.

2.3 La Política Regional

Aquesta política comuna té com a finalitat reduir les importants disparitats econòmiques, socials i territorials que encara hi ha entre les regions d’Europa, tant entre els estats membres com dins de cadascun.

L’estratègia gira al voltant de tres grans objectius:

• La convergència i la Solidaritat: Entre les regions per tal que la renda de les més pobres s’acosti a les de les més riques.
• La competitivitat regional i l’ocupació: Pretén crear llocs de treball fomentant la competitivitat i augmentar l’atractiu de les regions per a les empreses i els inversors.
• La cooperació territorial: La finalitat és impulsar una cooperació més enllà de les fronteres, que no seria possible sense l’ajuda de la política de cohesió. Igualtat econòmica entre totes les regions.

2.4 La Política Social

Els seus objectius se centren en la millora del funcionament del mercat de treball. Per aconseguir-ho, aposta per la informació i per la formació professional, per tal que les persones obtinguin una qualificació adequada per treballar en un entorn laboral que tendeixi envers l’ocupació estable i de qualitat.