Integració i Inserció Social: Estratègies i Polítiques

L’integrador/a consisteix a afavorir les condicions perquè les persones en situació de vulnerabilitat o d’exclusió es puguin mantenir integrades en la comunitat.

INSERCIÓ SOCIAL: es duu a terme en un “conjunt de serveis, centres, equips i programes dirigits a fomentar la integració social i a millorar la qualitat de vida per mitjà de la recerca d’espais de feina i ocupació que facin possible l’èxit de l’autonomia personal i econòmica”.

• La inserció sociolaboral és una intervenció que engloba tot un conjunt de serveis, centres, equips i programes, tots els instruments necessaris per desenvolupar les actuacions requerides.

Per aconseguir aquests objectius concrets, es durà a terme mitjançant activitats específiques:

• INTEGRACIÓ SOCIAL: facilitant els processos d’intermediació.

• PROMOCIÓ DE LA IGUALTAT: evitant la discriminació.

• DESENVOLUPAMENT LOCAL: promovent recursos propis de la comunitat.

PERSONES O COL·LECTIUS AMB DIFICULTAT D’INSERCIÓ:

• Persones desocupades de llarga durada més grans de 45 anys.

• Menors i joves.

• Dones especialment víctimes de violència de gènere.

• Persones amb discapacitat.

• Persones immigrants.

• Persones amb problemes socials específics: pobresa, drogodependència, etc.

EL MERCAT DE TREBALL: com l’entorn en què concorren les empreses o entitats contractants de treball i les persones que busquen exercir una feina.

CARACTERÍSTIQUES DEL MERCAT LABORAL ACTUAL:

• Tecnologies.

• Modificació de la jornada laboral.

• Canvis legislatius.

• Augment de les activitats que es fan a distància mitjançant el teletreball.

• Necessitat de formació contínua.

• Creixement del sector de serveis.

• Taxes de desocupació.

• Disminució dels recursos d’ocupació i a la inserció.

• Presència de la dona en més sectors professionals i en càrrecs de responsabilitat.

ELS NOUS JACIMENTS D’OCUPACIÓ: sectors laborals que presenten un gran potencial per generar, tant en el present com en el futur, moltes possibilitats d’ocupació, segons l’evolució de les necessitats i els valors de la societat actual.

• SEPE: organisme encarregat de promoure i desenvolupar la política de l’ocupació a nivell estatal. Es gestiona els tràmits i prestacions econòmiques.

• SOC: encarregat de gestionar les polítiques d’ocupació a nivell territorial (Catalunya).

EL SISTEMA NACIONAL D’OCUPACIÓ: conjunt d’estructures, mesures i accions necessàries per promoure i desenvolupar la política d’ocupació, inclou:

• Fomentar la creació de llocs de treball.

• Intermediació en el mercat laboral entre demandants de feina i ofertes.

• Garantir l’aplicació de les polítiques actives d’ocupació protectores per desocupació.

El sistema nacional d’ocupació està integrat:

• SERVEI PÚBLIC D’OCUPACIÓ ESTATAL (SEPE)

• SERVEIS PÚBLICS D’OCUPACIÓ DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES (SOC)

POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ: totes les decisions que l’estat i el departament d’empresa i ocupació adopten amb la finalitat de millorar les possibilitats d’accedir a una feina i mantenir-la.

• POLÍTIQUES ACTIVES D’OCUPACIÓ: conjunt de les accions i mesures dirigides a millorar les possibilitats d’accés a la feina de persones desocupades, és a dir, actuacions destinades a incentivar l’ocupació.

• POLÍTIQUES PASSIVES D’OCUPACIÓ: concreten en una sèrie de mesures de protecció econòmica per a les persones que estan en situació de desocupació.

EL MERCAT LEGAL DE LES POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ: diferents nivells organitzatius i legislatius.

ESTRATÈGIES, DIRECTRIUS I NORMATIVA EUROPEA:

• Creixement de l’ocupació.

• Qualitat de l’ocupació i de les condicions de treball.

• Mobilitat dels treballadors i treballadores.

• Protecció social i la igualtat entre homes i dones.

ESTRATÈGIES I DIRECTRIUS DE LES POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ:

• El disseny d’estratègies generals que planifiquen l’actuació en un període de deu anys, l’estratègia de Lisboa 2000-2010 i l’estratègia Europa 2020.

• Directrius basades en els objectius de les estratègies.