Integració, Inclusió, Desviació Social i Erikson

Integració vs. Inclusió

Diferències clau

Integració: Es refereix a les disposicions, processos i mesures aplicades als diferents àmbits de la població amb la finalitat d'eliminar la separació de grups d'individus per motius ètnics, religiosos, polítics, etc. Sovint implica una doble xarxa de centres: una per a la majoria, que no té necessitats especials, i una altra per als que sí. La integració pot ser parcial, amb transformacions superficials, on la persona amb dificultats s'ha d'adaptar a la societat. A vegades, pot amagar les limitacions de les persones.

Inclusió: Consisteix a millorar les condicions de vida dels individus i oferir les mateixes oportunitats educatives, laborals i econòmiques a tothom per igual. Implica una sola xarxa de centres per a tothom. La inclusió és total i exigeix transformacions profundes. És la societat la que s'adapta a les persones, sense disfressar les limitacions, perquè són reals.

Desviació Social

Concepte i Teories

Desviació: Qualsevol conducta d'una persona o grup que viola les normes i expectatives acceptades per una comunitat. Això inclou la contracultura, el crim o qualsevol acte que mereixi la desaprovació moral de la societat. Hi ha diverses teories que expliquen la desviació, com ara les teories funcionalistes, la teoria de la subcultura i la teoria de l'etiquetatge.

Teories Funcionalistes

Les teories funcionalistes consideren que els desviats ocupen un lloc central en el sistema social; no estan exclosos de la societat. Totes les societats tenen situacions de desviació, i aquestes no són necessàriament dolentes, sinó que poden ser necessàries per a la societat, per tal que allò no torni a passar. Els desviats reforcen els llaços socials i defineixen els límits morals. Exemple: Després de la Segona Guerra Mundial, els límits socials i morals establerts van buscar evitar una altra guerra d'aquesta magnitud.

Erik Erikson i el Desenvolupament Psicosocial

Reinterpretació de Freud

Erikson va reinterpretar les fases psicosexuals de Freud, emfatitzant els aspectes socials de cadascuna d'elles. Els seus principals canvis van ser:

• Va destacar el "jo" com una força vital i positiva, una capacitat organitzadora de l'individu per solucionar les crisis.
• Va aprofundir en les etapes de Freud, integrant la dimensió social i el desenvolupament psicosocial.
• Va estendre el concepte de desenvolupament de la personalitat a tot el cicle vital, des de la infància fins a la vellesa.
• Va explorar l'impacte de la cultura, la societat i la història en el desenvolupament de la personalitat.

Les 8 Etapes d'Erikson

Erikson va proposar 8 etapes del desenvolupament psicosocial, que abasten tota la vida. Les dues primeres són:

Confiança vs. Desconfiança (Esperança)

Edat: 0-18 mesos. Els nens aprenen a confiar o no en els altres. La confiança es basa en la qualitat i l'estabilitat de les cures que reben. Si els pares proporcionen un entorn d'afecte i confiança, l'infant probablement adoptarà aquesta mateixa actitud.

Autonomia vs. Vergonya i Dubte (Autoestima)

Edat: 2-3 anys. Els infants comencen a controlar el seu cos i a realitzar tasques per si mateixos, desenvolupant un sentit d'independència i autonomia. Erikson creia que aconseguir un equilibri entre autonomia, vergonya i dubte condueix a la voluntat, la creença que els infants poden actuar amb intenció, dins de la raó i els límits.