La integració europea i les seves polítiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,65 KB

1. La integració europea

La Unió Europea és una associació econòmica i política integrada per 28 estats. Es tracta d’una realitat dinàmica que està en evolució constant, ja que ha estat fruit d’un procés llarg i complicat que segueix obert.

  • Tractat de París (1951): creació de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer. Punt de partida formal de la integració europea.
  • Tractat de Schengen (1985): creació d’un territori sense fronteres interiors i harmonització de les exteriors.
  • Tractat de Maastricht (1992): creació de la Unió Europea. Establiment de les bases de dades de la Unió Monetària Europea i introducció de la ciutadania europea i les polítiques comunes en matèria d’afers exteriors i interiors.
  • Tractat de Lisboa (2007): consolidació de la UE i de les seves institucions. Impuls democràtic de la UE, amb una participació més gran de la sobirania i un augment de les competències del Parlament Europeu.

2. Les polítiques de la Unió Europea

2.1. La política econòmica

La UE implica una unió duanera envers l’exterior i un mercat comú al seu interior, pel qual poden circular lliurement persones, béns, serveis i capitals. Dels països que formen aquesta unió, la major part han adoptat l’euro i han apostat per la Unió Econòmica i Monetària. Però en realitat, no hi ha una unitat econòmica real ni una política econòmica comuna. Però si que comparteixen una mateixa moneda i una política monetària comuna.

2.2. La política agrària comuna

És la més integrada de totes les que coordina la UE i suposa la partida més gran del pressupost de què disposa. Quan es va crear, el seu objectiu principal era proveir d’aliments una Europa que s’intentava recuperar mitjançant subvencions. Ara, l’objectiu és que els productors d’aliments s’adaptin per sobreviure als mercats europeus i mundials i garantir un desenvolupament sostenible del medi rural.

2.3. La política agrària

En la UE hi ha grans diferències de renda, tant entre els estats membres com dins de cadascun. Per això, s’han de reduir les importants disparitats econòmiques, socials i territorials, mitjançant tres objectius:

  • La convergència i la solidaritat entre les regions.
  • La competitivitat regional i l’ocupació.
  • La cooperació territorial.

2.4. La política social

Es finança mitjançant el Fons Social Europeu. Els seu objectiu és la millora del funcionament del mercat de treball.

3. Les institucions i els organismes de la Unió Europea

3.1. Institucions

A) Parlament Europeu: representa els ciutadans dels estats de la UE. Juntament amb el Consell de la UE, hi exerceix una funció legislativa i pressupostària, de consulta i de control polític.

Els diputats del Parlament Europeu no s’agrupen per països, sinó que ho fan per grups polítics d’afinitat ideològica. El treball al Parlament gira al voltant de comissions parlamentàries.

Funcions:

  • Funció de control: exerceix un control polític sobre la Comissió.
  • Funció pressupostària: el pressupost de la Unió ha de ser aprovat juntament amb el Consell.
  • Funció legislativa: el Parlament també aprova, juntament amb el Consell, la legislació de la UE.

B) Consell Europeu: aquesta màxima instància política està composta pels caps d’estat i de govern dels estats membres, i també pel seu president, el president de la Comissió i l’alt representant de la Unió per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.

Elegeix el seu president, màxim representant interior i exterior de la institució.

Funcions:

  • Fixar el rumb i les prioritats polítiques generals de la UE.
  • Tractar les qüestions complexes o sensibles que no puguin ser resoltes en el nivell inferior de la cooperació intergovernamental.

C) El consell de la UE: també anomenat Consell de Ministres Europeus. Representa els estats membres i és el principal òrgan decisori de la UE. Constitueix el fòrum on es reuneixen els ministres dels països de la UE per adoptar la legislació i coordinar polítiques. Aquest òrgan, essencialment polític, representa i canalitza els interessos dels estats membres i els coordina amb l’interès general de la Unió Europea. Es reuneixen per temes, economia, etc.

Funcions:

  • Coordinar les diverses polítiques econòmiques dels països de la UE.
  • Signar acords entre la UE i altres països.
  • Aprovar el pressupost anual de la UE.

D) La Comissió Europea: en l’àmbit de la UE, la Comissió és l’organisme que més s’assembla al Govern i a l’Administració, ja que exerceix funcions de direcció política i de gestió i executa les decisions del Parlament i del Consell. Els membres de la Comissió es denominen comissaris. Està composta per 28 membres.

Funcions:

  • Proposar la nova legislació al Parlament i al Consell (iniciativa legislativa).
  • Gestionar el pressupost de la UE i aplicar les polítiques de la UE.
  • Fer complir la legislació de la UE.
  • Representar la UE en l’escena internacional.

E) El Tribunal de Justícia de la UE: s’encarrega d’interpretar el dret de la UE per garantir que s’apliqui de la mateixa manera a tots els països membres. Resol els conflictes legals entre els estats i les institucions de la UE, tot i que els particulars, les empreses i les organitzacions també s’hi poden adreçar si consideren que una institució de la UE ha vulnerat els seus drets.

Entradas relacionadas: