La integració d'Espanya a la UE: història, conseqüències i reptes

Espanya a la UE

La integració espanyola a Europa Espanya ingressà a Europa el 1986, 30 anys després de constituir-se, totes les peticions es rebujaren perquè a Espanya hi havia un règim franquista de caràcter antidemocràtic, a més l'estructura econòmica i social estava endarrerida.

Els factors de la integració

• Políticament, la democratització s'inicià amb la mort de Franco, va permetre que Espanya començara les converses per a integrar-se a Europa.
• Econòmicament, la crisi del 1975 va mostrar greus limitacions de l'economia espanyola, encobertes en l'etapa desenvolupista. La incorporació a la CEE oferia la possibilitat de pal·liar els efectes de la crisi i d'acostar-se al nivell econòmic europeu. El 1977 Espanya va iniciar un programa de reformes econòmiques que va permetre presentar la integració a la CEE amb possibilitats d'èxit. Les negociacions per a l'adhesió van ser difícils. En el terreny econòmic, oferia productes agrícoles i pesquers que competien amb altres països comunitaris, i en el terreny polític, Europa exigia l'adhesió espanyola a l'OTAN, però finalment es va firmar el Tractat d'Adhesió a les Comunitats Europees.

Les conseqüències de la integració

En el terreny polític, Espanya reforçà el sistema democràtic i l'estat de dret que acabava d'engegar posà fi a la marginació tradicional d'Europa, i augmentà la seva visibilitat internacional. En el terreny econòmic, en el moment de l'ingrés, Espanya representava un endarreriment notable respecte dels països comunitaris en PIB per càpita, i competitivitat econòmica i la taxa d'atur duplicava l'europea, tingue conseqüències positives i negatives: posà fi a dècades d'aïllament i d'evolució econòmica divergent i va permetre que Espanya accedís a un mercat únic molt ampli., representà un gran esforç adaptar els sectors econòmics espanyols a les polítiques comunitàries, modernitzar-los i fer-los competitius, Espanya va rebre ajudes econòmiques europees molt importants per a fer millores estructurals, que li han permès acostar-se a la mitjana comunitària. En el terreny social, la incorporació a Europa col·laborà en la modernització social d'Espanya. i també a la creació d'un estat del benestar homologable al dels altres membres, amb un augment notable de les prestacions socials i la universalització de la sanitat i l'educació. En el terreny cultural, la integració espanyola afavorí els intercanvis culturals i científics i la mobilitat de les persones per a viatjar, fer turisme i estudiar.

La posició actual d'Espanya a la UE i els reptes de futur

La posició geogràfica i demogràfica. La localització geogràfica d'Espanya, a l'extrem sud-oest del continent europeu és perifèrica respecte de l'espai central comunitari, i s'ha accentuat des de l'ingrés de nous països del centre-est d'Europa. La superfície i la població col·loquen a Espanya com el segon estat comunitari més extens, després de França i els 5 més poblad després d'Alemanya. La posició política, reptes. La posició política interior europea es mesura per la participació espanyola en el procés d'integració europea, Espanya ha sigut sempre un país europeista i ha intentat situar-se en el grup de països més influents de la unió. La participació espanyola en les institucions europees, la darrera reforma de les institucions comunitàries ha restat quota de poder a Espanya, que ha reduït el nombre de parlamentaris i de vots en el Consell de la UE. Amb relació a la política internacional, el repte consisteix a orientar les relacions europees cap a qüestions que afavorisquen Espanya com firmar acords de pesca amb països nord-africans. La posició socioeconòmica, reptes. La posició econòmica d'Espanya a la UE és intermèdia entre els països més avançats de l'Europa nord-occidental i els menys avançats de l'Europa central i oriental. Respecte dels països més avançats el PIB d'Espanya és el cinquè de la UE, i el PIB per càpita va créixer fins a superar la mitjana europea el 2007 gràcies als fons rebuts al període de prosperitat econòmica 1995-2007 i a l'entrada de nous socis al 2004 en un nivell més baix. Respecte dels països menys avançats els productes industrials espanyols de tecnologia mitjana i baixa han de competir amb els preus més barats d'aquests països i amb la proximitat geogràfica al centre de la Unió, que augmenta el risc de deslocalització i substitució de les exportacions espanyoles. En el terreny social les migracions i el turisme han potenciat la presència a Europa. No obstant això, respecte dels països europeus més avançats, la situació d'Espanya és desfavorable pel que fa a la taxa d'atur. El repte socioeconòmic principal d'Espanya és recuperar el creixement i l'ocupació. Amb aquest objectiu, la UE ha recomanat a Espanya un nou model de creixement basat en les prioritats de l'Estratègia Europa 2020, un creixement intel·ligent augmentant la despesa de R+D+I, un creixement més sostenible i competitiu.