Integració dels mercats de l'economia Atlàntica després del 1860

La integració dels mercats de l'economia Atlàntica després del 1860 es va donar gràcies a:

• Caiguda dels preus de transport.
• No a la política comercial liberal dels governs.

Després del 1950

Esforç de les polítiques dels governs per recuperar la integració perduda durant els anys de guerra. ¿Per què van caure els costos de transport?

Innovacions en el transport fluvial/marítim i terrestre:

• Transport marítim:

• Augment de la inversió en vies navegables a finals del segle XVIII.
• Reducció dels costos i el temps dels intercanvis.
• Reduccions en les diferències de preus (integració de mercats).

• EUA: 1838: servei regular transatlàntic, 1860: Els vaixells de vapor transportaven béns valiosos. 1869: Canal de Suez.
• Incorporació de vaixells de vapor en el transport fluvial.

Transport terrestre, integració dels mercats nacionals.

Ferrocarril va influir notablement en la reducció de les diferències de preus entre productors i consumidors. La caiguda més ràpida dels mercats interns: dinamisme del ferrocarril i la falta de barreres aranzelàries per frenar la caiguda dels costos de transport.

Conclusió:

Es va produir una integració dels mercats de productes a finals del segle XIX:

• Nacionals.
• Internacionals: (economia Atlàntica) la reducció de costos de transport, va apropar els mercats nacionals.

Revolució dels transports: disminueixen els costos dels transports = integració mercats. Augment del comerç internacional i intercontinental, augmenta l'especialització a les regions MODEL HECKSHER-OHLIN:

És un model de comerç internacional basat en la teoria de les avantatges comparatives de David Ricardo. La avantatge comparativa: un país té avantatge comparativa en la producció d'un bé si el cost de produir-lo en termes d'un altre bé és menor que per un altre país. Per mesurar-ho utilitzem el cost d'oportunitat. Com que els països tenen diferents factors productius, la especialització i el comerç no afecten a tots per igual.

El cost relatiu dels factors tendeix a igualar-se: (w/r)eu (w/r)ch.

En resum, els propietaris del factor abundant surten guanyant i els propietaris del factor escàs surten perdent. 1a Globalització: Especialització i desigualtat En què es va especialitzar cada regió?

• Gran Bretanya i la resta d'Europa: Treball abundant i Terra escassa (per la alta pressió demogràfica). Els salaris eren més baixos que les rentes de la Terra (w/r baix) es van especialitzar en productes industrials intensius en treball, per tant la demanda de treball va augmentar, els salaris van augmentar, llavors va disminuir la desigualtat.
• En el Nou Món la Terra era abundant i el Treball escàs (economies de frontera). Els salaris eren més alts que les rentes de la Terra (w/r alt). Es van especialitzar en productes agrícoles intensius en terra. El Treball es va veure perjudicat, per tant la demanda de Terra va augmentar, les rentes de la Terra van augmentar, llavors va augmentar la desigualtat.

Conclusió: Els països es van especialitzar en funció del seu factor més abundant - en el VM: béns industrials, intensius en treball - En el NM: productes alimenticis, intensius en l'ús de la terra - La disminució de costos de transport, efectes distributius (w/r) - en el VM augmenta (w/r) per tant disminueix la desigualtat - En el NM disminueix (w/r) per tant augmenta la desigualtat.

A nivell internacional es va produir una convergència.

Altres factors que van poder influir en la distribució de la renda:

• Migracions massives, convergència dels SR a nivell internacional.
• Canvi tecnològic: estalvi del Treball al NM i de la Terra al VM. MIGRACIONS MASSIVES: La immigració va començar a partir del 1870, però va tenir el seu boom a finals del 1890. Es dirigeix principalment a Estats Units. A finals del període augmenta la immigració a Brasil i Argentina. Qui eren els migrants? Grangers i artesans en grups familiars amb l'objectiu de les terres del Nou Món. A finals del segle XIX augmenten els migrants de zones urbanes, primer venen de velles nacions industrialitzades on dominaven els homes i tenien un baix nivell educatiu.