Insuficiència Respiratòria: Símptomes, Causes i Tractament

IR: l’organisme no és capaç d’aconseguir una oxigenació adequada de la sang arterial i no pot eliminar la quantitat suficient de CO2 de la sang.

Característiques:

pressió parcial d’O2 en sang és inferior al 90% (hipòxia) provoca taquicardia i taquipnea que si s’agreuja pot provocar cianosi i acabar en els pitjors dels casos en un shock hipoxèmic.

pressió parcial de CO2 en sang és superior als nivells normals, això significa que hi ha una hipercapnia. Aquesta provoca cefalea, augment de la sudoració, alteracions del son i del pensament.

Degut a la hipercapnia augmenta l’acidosi a la sang, és a dir, el pH de la sang és inferior a 7. Els efectes d’aquesta acidosi són: agitació, somnolència i en els pitjors dels casos el coma.

Símptomes de la IR:

Tos: mecanisme defensiu per expulsar cossos estranys o secrecions, és un acte reflex del cos. Aquest símptoma provoca un augment de la pressió toràcica que pot causar diferents patologies:

• Vòmits
• Pneumotòrax
• Fractura costal
• Hernia
• Incontinència urinària

Dispnea: es produeix quan hi ha una malaltia respiratòria o en alguns casos de malalties cardíaques o obesitat.

Dolor toràcic: dolor de tipus pleurític degut a la irritació de la pleura, és un dolor agut que empitjora quan respirem i amb la tos. Millora quan el pacient es posa de costat (estirat).

Hemoptisis: expectoració de sang per la boca, aquest pot ser per problemes respiratoris, per malalties cardíaques, per problemes de coagulació o traumatismes toràcics.

Reconeixement d’una insuficiència respiratòria:

Anamnesi: consisteix en preguntar al pacient quines sensacions té o què li ha passat, és a dir, extreiem informació mitjançant una conversa amb ell/ella.

Exploració física: que depèn dels següents paràmetres:

• Freqüència respiratòria: valors normals 12 a 20 FR per minut.
• Amplitud de la respiració, és a dir, si és profunda o superficial.
• Apnea: Ausència de la respiració.
• Morfologia
• Palpació: es pot veure un edema, és a dir, un canvi de color lentament.
• Percussió: so clar.

FISIOLOGIA DE LA IR

Disminució de la ventilació alveolar:

Paràlisi dels músculs respiratoris

Depressió del centre respiratori per fàrmacs o lesions sobre el sistema nerviós central

Malalties neuromusculars

Traumatismes - Obesitat

Alteració de la ventilació/ perfusió: falta de ventilació d’alguns alvèols/ reg sanguini bloquejat total o parcial.

Alvèols ocupats per aigua, mucositat, sang, pus

Neumonia - Edema

Augment de la resistència de la via aèria

MPOC - Asma

Disminució de la elasticitat pulmonar - disminució retracció elàstica (NO intercanvi pulmonar):

Enfisema - Fibrosi - Tuberculosi

Disminució de la distensibilitat pulmonar - disminució de la inspiració

Silicosi - Tuberculosi - Anomalia esquelètica

Anomalies de la difusió:

alteracions de la superfície d’intercanvi, disminució de la membrana (alvèol capil·lar)

Enfisema - Tuberculosi - Càncer - Neumonectomies (estirpació d’una part dels pulmons, menys membrana alveocapilar)

Augment d’espessor de la membrana alveolocapilar

Fibrosi intersticial (silicosi) - Edema per insuficiència cardíaca esquerra

Fisiologia de la tos: Mecanisme de defensa per expulsar cossos estranys i/o secrecions, pot ser acte reflex però també provocar voluntàriament (difícil).

Causes neurològiques:

Respiratòries (70%) via aèria, pulmons - Per irritació pleural determinacions nervioses a la pleura - Per irritació mediastínica (terminacions del mediastí).

Causes NO neurològiques

Cardíaques- fallida cardíaca crònica per augment de retorn venós (més important quan s’aixequen) (augmenta la tos en aixecar-se) - Reflux gastroesofàgic - reflexe degut a irritació de la mucosa de l’esòfag, cremor de l'estómac Farmacològiques - Otorrinolaringològiques cos estrany que irrita el conducte auditiu extern i desencadena reflex de la tos - Psicògenes origen psicològic (cap prova surt que tingui tots, però la persona tos.)

Informació de la tos

Cronologia - Durada - Predomini temporal (quan es produeix)

Evolució: si augmenta o disminueix en determinats moments (al aixecar-se, al estirar-se, etc…)

Desencadenants, és a dir, buscar el motiu de la tos, el que la provocat: tabac, pols, al·lèrgens.

Característiques especials

Tos productiva, és a dir, que hi ha moc

Tos superficial

Símptomes associats

febre, (infecció.)

Efectes negatius de la tos:

-Síncope tusigen: Cop fort de tos, pot provocar un mareig o desmai augment de pressió toràcica, dificultat retorn venós que porta la sang que va cap al cervell.

(Símptoma) Expectoració: Vermell- sang vies altes - Negre- tuberculosi - Color llet- greixos - Marró- asma - Color rovell-neumonia

Tipus d’esput.

esput mucus (transparent)

esput purulent (infectat. Verd-bacteriana. Groc-vírica)

esput hemoptoic (línies de sang a dintre del esput) (defecte de coagulació)

altres…(mucositat cerosa (tipo cera). Barreja de les anteriors nomenades)

DISNEA: És una falta d’aire provocada per:

Per malaltia respiratòria, pulmonar o pleural (70%) - Degut a patologia cardíaca, obesitat, anèmia, traumatisme.

Hi ha diferents graus de gravetat:

Grau 0: només al realitzar exercici intens.

Grau 1: al caminar ràpid o en una petit pendent.

Grau 2: incapacitat de mantenir el pas ‘una persona de la mateixa edat, en lloc pla.

Grau 3: haver de parar a descansar al caminar 100m o pocs minuts en pla, no pot sortir de casa.

Informació important:

Cronologia i situacions:

En repòs- ortopnea; típica de pacient cardiològic, també presenta disnea paroxística nocturna.

En fer esforç, en funció del tipus d’esforç ens indicarà quin grau de disnea pot patir.

Si és silenciosa o no - sibilàncies al respirar.

Factors desencadenants.

Símptomes associats.

DOLOR TORÀCIC

Dolor pleurític (el més habitual) per irritació de la pleura, empitjora el dolor amb la respiració, augmenta en el cas de tos i de moviment del tòrax. La persona millorarà si es recolza sobre el costat que li fa més mal.

Dolor agut que empitjora amb respiració, tos, moviment toràcic, i millora al reposar sobre el costat afectat.

Les causes que provoquen dolor toràcic són: neumonía, neumotòrax, enfermetat pleural

HEMOPTISI

Causes:

-Respiratòries: vies aèries, parènquima pulmonar

-NO respiratòries: traumatisme toràcic, malaltia cardíaca. problema coagulació - Aspecte-sang sola o barrejada amb moc - Nombre, durada i evolució - Volum (en cas hemoptisi massiva posa en risc la vida) - Símptomes associats - Antecedents patològics.

AVALUACIÓ DE LA INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA

Anamnesi

Exploració física:

Observació (morfologia (inflamació, asimetria…) regularitat, amplitud i freqüència)

Palpació: notar la vibració de les cordes vocals (vibracions més fortes o més dèbils)

si són més fortes un medi més dens i podem tenir una neumonia i si són més dèbils hi pot haver líquid (pot ser degut a un derrame pleural)

Percussió

Normal: so clar

Augment tympanisme: excés d’aire als pulmons- pneumotòrax, enfisema

Disminució d’aire als alvèols: obstrucció pulmonar

Augment de líquid i cèl·lules alvèols - condensació pulmonar

Augment de líquid a la pleura- derrame pleural

Auscultació: s’escolten sons diferents de lo normal (sons adventicis)

Estridor: sons aguts per canvi de diàmetre u obstrucció de laringe o tràquea.

Sibilàncies; a la expiració (normalment), algun cas a la inspiració. Disminució de la via aèria en bronquis i pulmons.

Roncs: vibració de la via aèria per mucositat o secrecions.

Sons crepitants: degut a alteracions pulmonars normalment en inspiració, també en expiració.

-12 rpm bradipnea - +12 rpm Taquipnea - observem moviments toràcics.

altres factors; augment de la pressió venosa a la yugular en la inspiració (kussmaul)

(Chayne-stokes) dona unes taquipnees; degut a medicaments. Augment gradual de la inspiració fins a la apnea

Biot: respiracions irregulars, profunditat variable guit d’apnea, lesió sistema nerviós.

Apnea del son: deixa de respirar mentres ronques/dorm; dona hipoxèmia i hipercapnia.

Respiració apneustica: Respiració NO complerta amb apnea. Lesió protuberància del mesencèfal.

Asma Bronquial: obstrucció del flux aeri per inflamació, la seva causa és degut a un augment de treball respiratori que provoca una disnea, més freqüent en joves degut a les al·lèrgies (es veu que afecta més als joves). Els seus símptomes són: la tos, dispnea i sibilàncies.

Inespecífics: exercici, infeccions respiratòries, factors psicògens (nervis-atac d’asma), estrès, fàrmacs (antiinflamatoris - no esteroides), pol·lució conserves (marisc)

Específics: al·lergens ambientals: polen, pols de casa, animals, cereals productes químics.

Classificació

Segons la forma clínica:

lenta-apareix disnea progressiva en dies (persones grans)

Explosiva- hores o minuts aparició brusca, pot donar cianosi, diaforesi i augment del treball respiratori, més freqüent en joves segons desencadenant

extrínsec: per inhalació d'antígens (al·lèrgia; pols de casa, animals, etc…)

intrínsec: produït per exercici, fàrmacs antiinflamatoris no esteroides

Valoració de la gravetat:

disnea, utilització dels músculs accessoris al respirar (reforçar els músculs), sibilàncies, sudoració, Freqüència Cardíaca (FC), Freqüència Respiratòria (FR), Sat d’O2

Pot ser un asma:

Lleu: Disnea al caminar, sibilàncies moderades, no sudoració FC95%

Moderat: disnea apareix al parlar o intentar-ho, sibilàncies intenses, FC 100-200, FR augmentada, Sat O2 90-95%

Greu: disnea en repòs, sibilàncies intenses, FC>120, FR>30, Sat O2

Criteris de risc vital- Intubació i ventilació mecànica.

Disminució de consciència, Cianosi, Bradicardia, Hipotensió, Impossibilitat d’articular paraules, Esgotament muscular, Silenci a l’auscultació 

Actuació:

Asseure's (menys treball del cor), si el PO2

Segons la gravetat:

broncodilatadors - intubació traqueal. Un cop estabilitzat (si el metge ho considera ) es trasllada sota vigilància constant en posició sentat o semi incorporat i oxigenoteràpia.

MPOC:

conseqüència de:

bronquitis crònica

enfisema pulmonar

signes i símptomes:

tos crónica

disnea

signes de exacerbació (una cosa augmentada):

augment d’expectoració (degut a bacteris i virus)

esput purulent

augment de disnea

valoració de la gravetat (criteri objectiu)

reducció del flux aeri (espirometria)

lleu 60 - 80% FEV1

moderada 40 - 59% FEV1

greu menor de 40% FEV1

FEV1: volum màxim expirat en el primer segon d’espiració forçada.

FVC-Capacidad Vital Forçada- volum expulsat des de inspiración máx aspiración máx. Tot l'aire que es pot agafar amb una inspiració màxima i després treure tot amb la expiració màxima.