Instruments Musicals i Gèneres Vocals del Romanticisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,19 KB
Instruments
Instruments de Vent
- Contrafagot: És una espècie del fagot de grans dimensions; produeix sons una octava més greus que el fagot ordinari.
- Saxòfon: És un instrument compost amb un tub cònic de metall encorbat amb forma d'U, amb diverses claus i una embocadura de fusta i canya.
- Corn Anglès: Instrument de vent, més gran i de so més greu que l’oboè.
- Tuba: Instrument de vent de grans proporcions i sonoritat voluminosa i greu, fins i tot al piano.
El Piano
L'instrument romàntic per excel·lència és el piano, ocupant un lloc destacat en les sales de concert i en les llars de la burgesia de tota Europa. L'estudi d'aquest instrument va passar a ser quasi obligatori per als membres d'aquesta classe social. Amb aquest enllaç coneixerem la seva història, els diferents tipus de piano, les seves parts i el nom d'alguns dels grans pianistes de totes les èpoques.
Percussió
Gong i vibrafon.
GÈNERES VOCALS
El Lied
En alemany significa cançó de recital. Consisteix en una melodia cantada per una veu i l’acompanyament del piano. Els compositors parteixen de textos poètics en alemany de poetes romàntics i de cançons tradicionals.
L’Òpera
L’òpera era l’espectacle preferit de la burgesia del segle XIX, perquè expressava de manera extraordinària els ideals romàntics. Els temes mitològics van quedar del tot descartats i els arguments es basaven en històries d’amor o en adaptacions teatrals de qualitat.
L’òpera italiana
Dins de l’òpera italiana se succeeixen tres corrents:
- L’òpera còmica
- El bel canto: Es basa en el virtuosisme vocal i en un gran sentit melòdic.
- El verisme: Pretén exposar la veritat de la realitat, amb arguments i personatges de classe social baixa o altres arguments totalment creïbles.
Compositors destacats de l'òpera italiana
El músic que representa la culminació de l’òpera napolitana del segle XVIII i l’inici d’una nova època és Gioacchino Rossini amb les seves òperes El barber de Sevilla, Guillem Tell i La italiana a Alger. Les seves òperes tenen obertures brillants amb un típic crescendo, àries ornamentades i arguments històrics i amorosos. Bellini (Norma) i Donizetti (Don Pasquale) són els màxims representants del belcantisme, que dura fins a la primera meitat del segle XIX.
Giuseppe Verdi és el principal representant de l’òpera italiana. La seva obra destaca per un poderós sentit dramàtic i per la importància del timbre orquestral, el drama i els cors.
L’òpera francesa
Està basada en elements de gran espectacularitat i pompa. Hi ha molts personatges, decorats exuberants, ballets, cors... És una autèntica funció per a gran orquestra, cor i escenari. Els autors més destacats són Meyerbeer, Gounod i Bizet.