Instrumental i Tècniques en la Col·locació d'Implants Dentals

Instrumental Utilitzat en la Col·locació d'Implants Dentals

2. 2.1. Instrumental Quirúrgic Convencional

1. Bisturí (per l’elevació de penjolls)

2. Periostòtom (per desenganxar el penjoll un cop realitzada l’incisió)

3. Pinces (per la subjecció dels penjolls i diferents elements de la cirurgia)

4. Mosquits i pinces de camp

5. Separadors

2.2. Motor d’Implants

El motor quirúrgic utilitzat per a la inserció d’implants consta de: una unitat de control, micromotor i peça de mà.

Unitat de control.

1. Irrigació: pot ser amb sèrum fisiològic o aigua apirogena. Es recomana l’aigua apirogena, ja que, d’aquesta manera es minimitzen les avaries a la peça de mà i al pacient li resulta més agradable que no pas la solució salina. Es pot modificar el seu cabal i inclús no utilitzar irrigació.

2. Velocitat de fresat: El rang de velocitats necessàries per a la inserció d’implants és de 10 rpm a 1500 rpm, les quals venen determinades pel conjunt del micromotor-contraangle i se seleccionen, directament, des de l’unitat de control; un cop es tingui establert el protocol de fressat, és important programar la seqüència.

3. Sentit de gir: És útil que el motor disposi de la possibilitat d’invertir el sentit de gir. Normalment els equips assenyalen el sentit invers amb una senyal acústica.

1. 4. Torque (força aplicada a una palanca que fa rotar alguna cosa): El control del torque permet treballar amb major seguretat en les diferents fases quirúrgiques, tant pel fressat com per a l’inserció de l’implant.

Pedal

La possibilitat de controlar totes les seleccions anteriors mitjançant un pedal de control, ajuda a disminuir la durada de la fase quirúrgica, a mantenir l’assèpsia i a la comoditat del cirurgià.

Micromotor

És la peça que transmet el que programem a la unitat a la peça de mà o contraangle.

Peça de mà i contraangle

2.3. Fresses d’Implants

Les fresses d’implants presenten diferents tipus de morfologia de disseny en funció del tipus d’implants que es van a insertar. Les característiques que solen estar presents en totes elles són:

- solen ser actives en les seves parets laterals i no actives en la seva punta

- poden presentar sistemes d’irrigació interna (orificis al seu interior per a que l’irrigació passi al seu través refrigerant-se la fressa per complert) o no portar irrigació

- es fabriquen en diferents materials: acer, ceràmica, titani, etc..

• solen portar impreses marques de profunditat que indiquen, en tot moment, la longitud de fressat

• poden portar incorporat un tope (similar al que porten les llimes d’endodòncia) per a no sobrepassar la profunditat establerta

2.4. Expansors

Es poden utilitzar de forma manual o muntats en el contraangle.

La seva indicació fonamental és expandir l’os en lloc de retirar-lo, com fan les fresses convencionals. Els expansors empenyen lateralment l’os i transformen l’os d’escassa densitat en un de densitat major.

Selecció de Pacients

Es poden establir 2 grups de signes si està indicada o no la col·locació dels implants:

1r grup: pacients amb bon estat general i acceptable alçada, gruix i qualitat òssia.

2n grup: pacients amb estat general deficient, hàbits anòmals i edat molt avançada que augmenta el risc de complicacions intraoperatòries.

Indicacions dels Implants

Pacients amb diferents tipus d’edentulisme:

Edentulisme total en maxil·lar o mandíbula

Edentulisme parcial: a extrems lliures i espais interdentals