Institucions polítiques i judicials a l'antiga Atenes

Altres magistratures: els arconts (ἄρχοντες)

Els arconts eren els magistrats que ocupaven els llocs més importants del govern de la ciutat. El consell estava format per 10 arconts, un de cada tribu, triats per sorteig entre els 500 seleccionats aquell any. Originalment, els arconts, sempre elegits entre els aristoi, eren tres magistrats:

• Arcont epònim: tutor de les vídues i dels orfes. Supervisava els litigis familiars i tenia al seu càrrec l'administració civil i la jurisdicció pública. L'any en curs portava el nom d'aquest arcont.
• Arcont basileus: elegit entre l'aristocràcia atenesa, era l'encarregat de supervisar l'organització dels rituals religiosos.
• Arcont polemarc: dirigia l'exèrcit, era elegit per sorteig i complia algunes funcions religioses.

La resta d'arconts eren anomenats tesmotetes, que funcionaven com a inspectors que vetllaven perquè s'acomplissin les lleis. A més, un d'ells feia la funció de secretari.

Sistema judicial a l'antiga Atenes

Per tal de no reunir l'Assemblea per a cada acte de govern, hi havia tribunals independents i càrrecs personals i autònoms. A més, els jutges no eren professionals. Hi havia diversos tipus de tribunals:

• Areòpag: s'encarregava de les causes criminals.
• Heliea: s'encarregava de les causes civils.
• Jurat: podia estar format per entre 201 i 1001 persones.

Quant al sistema de votacions, els jutges votaven en una urna mitjançant una petxina.

L'Areòpag

Era un turó proper a l'Acròpolis d'Atenes, anomenat "turó d'Ares". Segons la mitologia, Ares havia sigut jutjat per haver matat el fill de Posidó. Aquest esdeveniment va ser el primer judici per assassinat de la història i, amb aquests antecedents, els grecs denominaren el lloc com el "saló de la justícia" i, més tard, com Areòpag.

Al segle VII, aquest consell va arribar a governar Atenes sencera. La seva funció era dictar les lleis de la ciutat, així com jutjar aquells que havien comès un crim. Amb les successives reformes democràtiques, van anar perdent funcions a favor de la boulé i es van quedar per a tractar assumptes criminals.

L'Heliea

Era un tribunal popular format per 6000 ciutadans majors de 30 anys. Segons la rellevància del cas, es triava una quantitat o una altra de jutges, però sempre un nombre imparell per a evitar empats (201, 401, 501, 1001, 1501...). Jutjaven tant processos públics com privats, i les seves decisions eren inapel·lables i s'havien d'executar immediatament.

Altres institucions polítiques i judicials

Trobem altres institucions polítiques i judicials:

• Àrbitres públics i privats (Διαιτητης): podien resoldre qualsevol conflicte de tipus domèstic. Si l'àrbitre no aconseguia la reconciliació entre les parts, el cas passava als tribunals ordinaris i l'àrbitre no podia dictar sentència. Tots eren ciutadans majors de 60 anys, residents a Atenes i que no haguessin estat triats per a un altre càrrec.
• Les litúrgies (Λειτουργίαι): servei públic obligatori per als ciutadans o metecs més rics. Consistia a gestionar i finançar amb recursos propis algunes despeses públiques, com la construcció i manteniment d'una o més trirrems, la representació d'obres teatrals o la construcció d'un temple, entre altres.
• L'ostracisme: procediment polític que permetia desterrar d'Atenes durant 10 anys un ciutadà considerat perillós per al benestar públic. Es consultava al poble sobre la conveniència o no d'expulsar alguna persona per delictes polítics. Si era així, es convocava una votació en la qual els ciutadans dipositaven trossos d'ostraca (ceràmica) amb el nom de qui seria expulsat.

Institucions militars: els estrategs

Eren 10, escollits directament pel poble, i no per sorteig, que a més podien prorrogar el seu càrrec indefinidament.

Es reunien a l'strategeion per a complir les següents funcions:

• Declarar guerres, signar tractats de pau, establir aliances i dirigir la política exterior de la ciutat.
• Recaptar diners, distribuir-los i prendre decisions respecte a les relacions que s'havien d'establir amb les altres polis, tant militars com socials, comercials o de qualsevol tipus.