Institucions de Govern: Monarquia i Corts a Castella i Aragó

Les institucions de govern als regnes hispànics

Els tres grans regnes peninsulars (Castella, Navarra i la Corona d'Aragó) tenien una estructura política semblant, basada en tres institucions: la monarquia, les corts i els municipis. Tanmateix, entre ells hi havia diferències significatives.

La monarquia

A la Corona de Castella

La monarquia tenia poders més amplis que als altres regnes hispànics. A partir del segle XIV, la poderosa noblesa castellana es va enfrontar a l'autoritat del monarca.

A la Corona d'Aragó

El monarca seguia una tradició pactista: l'autoritat reial es fonamentava en el consentiment dels governats. El rei s'havia de comprometre a respectar les institucions, les lleis i els costums dels tres estats associats. El rei tenia un representant (lloctinent o virrei) a cada estat i una administració itinerant.

Les Corts

A la Corona de Castella

Tenien funcions consultives, però mai capacitat per a legislar. La noblesa i el clergat van perdre l'interès d'assistir-hi perquè estaven exempts de pagar els impostos que s'hi aprovaven.

A la Corona d'Aragó

La monarquia havia de comptar amb el suport de les corts per a governar (pactisme). El rei no podia establir nous impostos ni noves lleis sense l'aprovació de les corts, i havia de tenir en compte les demandes i protestes que li presentaven. Cada regne tenia les seves corts i, per a vigilar el compliment dels acords, al segle XIV es va establir la Diputació del General (Generalitat), tant a Aragó com a Catalunya.

Els municipis

Tenien una certa autonomia i jurisdicció pròpia. A la Corona de Castella, els consells municipals van ser substituïts pels cabildos, que van acabar dominats per la noblesa. A la Corona d'Aragó, es va desenvolupar el comerç i l'artesania, fet que va donar més poder a la burgesia. En algunes ciutats com Barcelona, el poder municipal requeia en cinc consellers, elegits pel Consell de Cent de la ciutat, que gairebé sempre va estar en mans de l'alta burgesia (ciutadans honrats).

El poder del monarca i l'administració reial

Com en els altres estats medievals, als regnes hispànics el monarca exercia el poder suprem i podia declarar la guerra, convocar l'exèrcit, dictar lleis, impartir justícia i recaptar impostos. No obstant això, havia de comptar amb els nobles que l'aconsellaven i l'auxiliaven en les tasques de govern (Consell Reial). També hi havia una Cúria (tribunal de justícia), una Cancelleria (administració) i una Tresoreria (finances). La reina actuava habitualment com a consort del rei, però si no hi havia un hereu mascle podia arribar a ser titular de la Corona.

Origen de les corts medievals

En la primera etapa dels regnes cristians (segles VIII-XI), les decisions de govern eren discutides pel rei amb els notables del regne a la Cúria i el Consell Reial. A partir del segle XII, a causa del creixent poder econòmic de les ciutats, els monarques van decidir que els representants d'aquestes entressin a les reunions per a demanar i obtenir diners d'aquest grup social. Això va donar lloc al naixement de les Corts, on estaven representats els tres estaments: els nobles, els clergues i l'estat popular. Les primeres corts que es van crear a la Península van ser les del Regne de Lleó (1188). Al segle XIII, es van instituir també al Regne de Castella i als territoris de la Corona d'Aragó i el Regne de Navarra. Les corts les convocava el monarca i eren temporals. S'hi aprovaven lleis proposades pel rei, encara que l'objectiu principal era la petició reial de nous impostos per a cobrir les seves necessitats financeres.

Funcionament de les corts medievals

1. Convocatòria de les corts: El rei les convoca i hi acudeixen els nobles, eclesiàstics i representants de les ciutats.
2. Primera sessió: El rei pronuncia el discurs inaugural i presenta les seves propostes. Hi són presents els tres estaments.
3. Deliberacions: Els tres estaments es reuneixen per separat, discuteixen les propostes del rei, elaboren les seves peticions i es comuniquen amb els altres grups socials i amb els representants del rei mitjançant missatgers.
4. Sessió final: El rei promulga noves lleis. Els tres grups socials informen el rei sobre el subsidi que li concedeixen.