Institucions de la Democràcia Atenesa: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,63 KB

Institucions de la Democràcia Atenesa

Orígens i Evolució

La democràcia atenesa no va sorgir de sobte. Va ser el resultat d'un llarg procés polític que va evolucionar amb el temps, atorgant drets als ciutadans sota un règim monàrquic primer, una oligarquia després i una tirania instaurada per Pisístrat. Soló (638-559 a.C.), un dels primers legisladors d'Atenes i un dels set savis de Grècia, va crear la classe social dels thetes, que van obtenir el dret a participar en l'assemblea pública. Posteriorment, Clístenes (510 a.C.) va implementar reformes clau:

  • Reforma social basada en la igualtat legal (isonomia).
  • Nova constitució.
  • Divisió de l'Àtica en 10 tribus (phyla), subdividides en tres zones geogràfiques: costa (paralia), plana (mesogeia) i ciutat (asty).
  • Reformà els òrgans de govern.

Institucions en l'Època Clàssica (ss. VI-IV a.C.)

L'Assemblea (Ekklesia)

Formada per tots els ciutadans (homes majors d'edat, fills de pare i mare atenesos), l'Assemblea tenia el poder judicial, legislatiu i executiu, governant directament tots els assumptes de la polis. Podia demanar comptes als magistrats per les seves actuacions (dokimasia), acceptar o rebutjar les lleis elaborades pel Consell (Boule) i sol·licitar-ne de noves. Es reunien a la Pnyx o a la colina de les Muses, votant per aclamació o, rarament, a mà alçada.

El Consell (Boule)

Creat per Soló, estava format per 500 membres escollits a l'atzar. Clístenes el va subdividir en 10 parts segons la distribució en phyla, on cada tribu governava durant un mes administratiu. El Consell preparava les reunions de l'Assemblea, estudiant els casos a tractar. Només es podia ser membre un màxim de dues vegades en la vida, amb un mandat d'un any.

Els Prítans

Grups de 50 consellers (bouleutai) d'una mateixa tribu exercien les funcions del Consell durant un mes administratiu. La presidència es dividia entre les 10 tribus, de manera que cada pritania tenia el poder legislatiu durant una desena part de l'any. Durant el seu mandat, vivien al Pritaneu, un edifici situat a l'àgora, i havien d'estar disponibles les 24 hores del dia.

Altres Magistratures: Els Arconts (Archontes)

Els arconts eren els magistrats que ocupaven els llocs més importants del govern de la ciutat. Eren 10, un de cada tribu, escollits per sorteig entre els 500 membres del Consell. Originalment, els arconts, sempre elegits entre els aristoi, eren tres:

Entradas relacionadas: