Institucions, Constitucions i el Conflicte entre Democràcia i Capitalisme

Part 3: Democràcia Real

Cap. VIII: Les Institucions Polítiques del Govern Democràtic Representatiu Modern

Les institucions polítiques essencials del govern democràtic representatiu modern són:

• Càrrecs públics electes: Controlen les decisions politicoadministratives i són escollits pels ciutadans (democràcia representativa).
• Eleccions lliures, imparcials i freqüents.
• Llibertat d’expressió: Els ciutadans tenen total llibertat per a expressar-se políticament.
• Accés a fonts alternatives d’informació: Els ciutadans tenen el dret de sol·licitar fonts d’informació alternatives i independents.
• Autonomia per a les associacions: Els ciutadans han de tenir el dret de constituir associacions, com ara partits polítics.
• Ciutadania inclusiva.

Aquestes institucions han modernitzat la democràcia, que a vegades s’anomena democràcia poliàrquica.

Factor Mida

Les institucions polítiques depenen estrictament de la mida del país, nació o comunitat.

Cap. IX: Democràcia a Diferents Nivells

Les institucions de la democràcia poliàrquica són necessàries per a democratitzar un estat en un país.

Democràcia d'Assemblea vs. Democràcia Representativa

La democràcia d'assemblea permet als ciutadans incorporar-se al procés de govern. No obstant això, presenta problemes:

• Les oportunitats de participació disminueixen amb la mida de la comunitat.
• El nombre màxim de participants en una assemblea és molt petit.
• Alguns membres arriben a convertir-se en representants dels altres.

Llei del Temps i el Nombre

Com més gran sigui una unitat democràtica, menys podran participar els ciutadans en les decisions polítiques i hauran de delegar la seva autoritat a altres.

Si el que volem és proporcionar el màxim d’oportunitats als ciutadans de participar activament en les decisions polítiques, la millor alternativa és la democràcia d’assemblea. En canvi, si el que es vol és abordar de la manera més efectiva els problemes dels ciutadans, l’avantatge resideix en el sistema representatiu.

Societat Pluralista Dins de Països Democràtics

Tot país democràtic precisa d’unitats més petites; fins i tot els països més petits requereixen governs municipals.

Cap X: Constitucions

Variacions Constitucionals

Criteris per diferenciar les constitucions:

• Escrites i no escrites.
• Declaracions de drets.
• Drets socials i econòmics.
• Federal o unitària.
• Legislatura unicameral o bicameral.
• Revisió constitucional.
• Càrrec vitalici dels jutges o un període limitat.
• Referèndums.
• Presidencialisme o parlamentarisme.
• Sistema electoral.

Com Influeixen les Constitucions

Les constitucions aporten diversos beneficis al sistema polític:

• Estabilitat: Donen estabilitat a les institucions polítiques.
• Drets fonamentals: Han de protegir els drets de les majories i minories.
• Neutralitat: Han d’assegurar que el procés de creació d’una llei no es destini a afavorir ni a penalitzar ningú, ni a cap grup de ciutadans.
• Responsabilitat: Els ciutadans, mitjançant les constitucions, poden exigir responsabilitats als líders polítics.
• Representació equitativa.
• Consens informat: Una constitució pot contribuir a fer que ciutadans i líders desenvolupin un consens informat sobre les lleis i polítiques.
• Govern eficaç.
• Decisions competents.
• Transparència.
• Flexibilitat: Un sistema constitucional ha de poder adaptar-se a noves circumstàncies.
• Legitimitat.

Cap. XI: Partits i Sistemes Electorals

Pensar les Constitucions Democràtiques

Un dels criteris més rellevants per a una bona constitució és el manteniment de l’estabilitat. Per altra banda, el disseny o reforma constitucional exigeix introduir judicis entre diferents objectius i les incerteses derivades del canvi.

Part 4: Condicions i Desafiaments

Cap. XII: Condicions Essencials de la Democràcia

Les condicions essencials per al desenvolupament de la democràcia són:

• Intervenció estrangera: Més possibilitats de desenvolupament.
• Control sobre l'exèrcit i la policia: Si no estan sotmesos a un control de càrrecs escollits democràticament, les institucions polítiques difícilment es desenvoluparan. Els seus líders són la principal amenaça interna per a la democràcia.
• Conflictes socials dèbils o inexistents: Les institucions polítiques democràtiques tenen més possibilitats de desenvolupar-se en un país culturalment homogeni.
• Valors i cultures democràtics: Una cultura democràtica contribueix a formar ciutadans que creuen que la democràcia i la igualtat són fins desitjables.
• Creixement econòmic amb economia de mercat: L'economia capitalista de mercat danya la igualtat política.

Cap. XIII: Democràcia i Capitalisme

Democràcia i capitalisme no volen separar-se, però la seva unió és conflictiva. Es poden extreure cinc conclusions:

1. La democràcia poliàrquica només ha sobreviscut en països amb predomini d’una economia de mercat capitalista.
2. Certs trets del capitalisme de mercat el fan favorable per a les institucions democràtiques.
3. En una economia de mercat capitalista, les entitats econòmiques no són de l’Estat, que busca el benefici econòmic.
4. Els mercats proporcionen gran part de les informacions crucials, de manera que poden adoptar les seves decisions sense regles. Aquests mercats serveixen per controlar i coordinar les decisions de les entitats econòmiques.
5. El sistema que produeix béns i serveis més eficientment és aquell en què moltes decisions econòmiques es prenen per molts actors independents i en competència, tots ells actuant des d’un interès propi força estret i guiats per la informació del mercat.

El capitalisme a llarg termini ha comportat un creixement econòmic favorable a la democràcia perquè:

• En millorar les condicions de vida, el creixement econòmic ajuda a reduir conflictes socials i polítics.
• En sorgir conflictes econòmics, el creixement genera més recursos disponibles, de manera que totes les parts tenen alguna cosa a guanyar.
• El creixement genera un excedent de recursos per donar suport a l’educació, la qual cosa permet tenir una ciutadania educada i culta.

El capitalisme de mercat també és favorable a la democràcia per les seves conseqüències socials i polítiques. Crea la classe mitjana, que són aliats naturals de les idees i institucions democràtiques.

En descentralitzar moltes decisions econòmiques en individus i empreses independents, l'economia de mercat capitalista no necessita un govern central autoritari. Si el mercat no regula els recursos, només ho pot fer l’Estat.

Les conseqüències socials i polítiques de l'economia planificada són les més lesives per a la democràcia. L'economia planificada posa els recursos de l’economia en mans dels titulars del poder de l’estat per mantenir-se en aquest. Les economies de planificació central s’han associat amb els règims autoritaris.

Però cal tenir en compte que el creixement econòmic no és exclusiu dels països democràtics. El capitalisme de mercat ha estat present en països no democràtics. Capitalisme i creixement econòmic: favorable a la democràcia a curt termini, però nocius a llarg termini. L'economia de mercat pot no existir en la forma industrial o postindustrial urbana.

Una economia descentralitzada que contribueix a crear una nació de ciutadans independents és favorable per al desenvolupament i manteniment de les institucions democràtiques. Les economies de direcció central es troben en països antidemocràtics.

Cap. XIV: Capitalisme de Mercat i Intervenció Estatal

Tot i que el capitalisme de mercat és favorable a les institucions democràtiques, té conseqüències: democràcia i capitalisme estan en conflicte permanent. El capitalisme de mercat sense intervenció de l'Estat és impossible en un país democràtic perquè:

1. Les institucions bàsiques del capitalisme exigeixen una extensa regulació estatal. L'economia de mercat no és autoregulada.
2. Sense intervenció estatal, l'economia de mercat genera danys a les persones.

En cap país democràtic existeix una economia de mercat sense intervenció de l’estat per reduir-ne els efectes perjudicials. La intervenció estatal limita el potencial democràtic en crear desigualtats en la distribució dels recursos polítics. El capitalisme de mercat és desfavorable per al desenvolupament de la democràcia. La desigualtat en recursos genera desigualtats polítiques.

Cap. XV: La Qualitat de la Democràcia i els Desafiaments

La qualitat de la democràcia dependrà de la capacitat dels ciutadans i líders democràtics d’afrontar els desafiaments següents:

1. Ordre econòmic: No existeix alternativa a una economia basada en el mercat. La tensió entre democràcia i capitalisme és indefinida. Les respostes dels ciutadans i líders dels països democràtics determinaran la qualitat de la democràcia.
2. Internacionalització: El desafiament de la internacionalització consisteix a assegurar que els seus costos per a la democràcia puguin ser avaluats en la seva totalitat quan les decisions es traslladen a nivells internacionals, i que es reforcin els mitjans perquè les elits burocràtiques hagin d’informar de les seves decisions.
3. Diversitat cultural: La naturalesa i qualitat de la democràcia dependran dels arranjaments que els països democràtics desenvolupin per operar amb la diversitat cultural.
4. Educació cívica: La necessitat dels països democràtics consisteix a potenciar les capacitats dels ciutadans perquè puguin implicar-se en la política. Les institucions antigues han de ser millorades per mitjans dirigits a l’educació cívica, la participació política, la informació i la deliberació, que es recolzin en les tècniques i tecnologies del segle XXI.