Institució d’hereu: successió a títol universal i modalitats

La institució d’hereu

3.1. Els tipus singulars de disposició

Des del dret romà hi ha dos instruments pels quals es disposa dels béns per causa de mort:

• Hereu: successor a títol universal.
• Legatari: successor a títol particular (660 CC / 411-1.1).

L’hereu succeeix en drets i obligacions, mentre que el legatari només succeeix en la part activa del patrimoni. Hi ha excepcions en ambdós casos.

Criteris per distingir-los:

1. Formalista: allò important és l’atribució del nom.
2. Objectiu (o germànic): allò important és l’atribució patrimonial (assignació). Se li atribueix la totalitat o una part del cabdal hereditari.
3. Subjectiu: l’hereu és aquell que, segons la voluntat del testador, hagi d’ostentar la condició de tal, amb independència del nom que li doni el testador i amb independència de l’assignació.
4. Acumulatiu: té en compte la voluntat del testador i l’atribució patrimonial que es faci a títol universal.

L’ordenament jurídic català segueix el criteri de l’art. 423-2 (acumulatiu). No és suficient l’assignació ni el nom; és necessària la voluntat del testador.

3.2. La institució d’hereu: la successió a títol universal

Disposició d’una última voluntat, feta en testament o heretament, per la qual el testador designa qui o quins han de succeir-lo a títol universal en les seves relacions jurídiques transmissibles, actives i passives.

Necessitat d’institució d’hereu: l’art. 764 CC parla de la necessitat d’institució d’hereu perquè el nomenament sigui vàlid. Però a Catalunya (seguint la institució romanista) s’ha mantingut i es manté la institució d’hereu (423-1.1). Si no consta, és susceptible d’acció de nul·litat. Excepcions:

• Nomenament de marmessor universal.
• Persones subjectes a l’ordenament jurídic de Tortosa.

La necessitat d’institució d’hereu és més formal que substantiva, ja que, a falta d’institució, només afecta a l’existència del testament però no a la validesa de les disposicions testamentàries.

Com a conseqüència de la conversió del testament en codicil (422-6.1), el que busca el legislador català és promoure que en tota successió hi hagi un successor universal —pretén evitar la concurrència de la successió universal voluntària amb la legal (ab intestato).

3.3. La designació del preferit

Tota disposició testamentària ha de designar una persona certa; si no, és nul·la. L’assignació es pot fer per:

• Nom i cognoms.
• Qualsevol altra circumstància per la qual es pugui identificar els afavorits.

1. Hereu en cosa certa (423-3)

A Catalunya es distingeixen dos supòsits:

1. Si concorre amb hereus sense designació en cosa certa, en quant al bé concret és considerat legatari.
2. Si concorre només un hereu o tots els hereus són en cosa certa.

L’instituït en cosa certa s’entén legatari de la cosa i hereu universal. El precepte està basat en la voluntat del testador i és de caràcter interpretatiu i dispositiu.

2. Hereu vitalici (423-4)

El nomenat en primer lloc és hereu fiduciari i el nomenat en segon lloc és fideicomissari condicional. Ex.: “Institueixo a A i després de la seva mort a B”. Un altre supòsit: quan no hi ha un nomenament posterior al primer nomenat: “Institueixo a A fins a la seva mort”. Segons el principi, qui és hereu ho és sempre; el cridat en primer lloc és hereu pur i simple.

El termini incert es té per no posat.

3. Hereu en usufructe (UDF) (423-5)

No succeeix a títol universal, sinó particular, ja que no respon dels deutes del causant (502 CC). L’usufructuari té un nomenament temporal, com a màxim vitalici; amb això és intransmissible mortis causa i és incompatible amb la idea d’hereu com a successor definitiu i irrevocable (423-5).

Supòsits:

1. Si concorre amb hereu: és simple legatari.
2. Si no, però després de la seva mort hi ha un altre hereu instituit, l’usufructuari té el caràcter d’hereu fiduciari i el posterior és substitut fideicomissari condicional.

Cas simple: “Institueixo a A com a usufructuari universal”: A seria fiduciari i fideicomissaris serien els hereus ab intestato del testador en el moment d’extingir-se l’usufructe (423-5.3 i 4.2).

4. Designació conjunta

Supòsits:

1. Els instituïts sense assignació de part hereten per parts iguals (423-6).
2. Uns són instituïts individualment i altres col·lectivament: els nomenats col·lectivament prenen una quota igual a cada un dels designats individualment (l’art. 769 estableix que els nomenats col·lectivament és com si ho fossin individualment).

a) Assignació de quotes que sobrepassen o no arriben al total del cabdal relicte: es distribueix a prorrata.

b) Supòsit especial: instituir una persona i els seus fills. S’entén que els fills són substituts (423-7). L’art. 771 CC ho interpreta com a hereus simultàniament.

c) Crida (llamamiento) a favor dels fills o descendents d’una altra persona: s’entén que només s’inclouen els concebuts no nascuts (423-7.2). Excepció (423-7.3): si a l’ascendent se li deixa en usufructe, s’entendran cridats els concebuts no nascuts al moment d’extingir-se. Quan el testador institueix els hereus / legataris amb l’expressió «fills» (tots els descendents), s’apliquen les normes de successió ab intestato. L’art. 423-10 regula l’exclusió dels hereus ab intestato: la successió es defereix a qui correspongui succeir ab intestato i que no hagin estat exclosos.

3.4. Modalitats en la designació: institució d’hereu sota condició o termini

Disposició testamentària subjecta a condició o termini. A Catalunya està el principi que qui és hereu ho és sempre (423-12.1) i, per tant, no cap en la institució d’hereu el terme resolutori ni la condició resolutòria. Si es donen, es tenen per no posats. És una conseqüència dels principis d’unitat del títol successori i d’universalitat del títol successori.

Es rebutja el terme resolutori i la condició resolutòria; només cap el terme suspensiu: el testador pot fer dependre que una atribució continguda en testament comenci a produir efectes. Aquesta figura s’admet pel principi d’irretroactivitat de l’acceptació. S’entendrà que succeirà al causant des del moment de la seva mort.

Efectes:

1. Mentre estigui pendent la condició, l’hereu té una mera expectativa; per això, si mor abans de complir-se la condició, no transmet cap dret als seus hereus. Té mesures conservatives del seu dret:

• Pot prendre possessió provisional de l’herència i administrar-la amb les facultats d’un marmessor universal de lliurament de romanent.
• No pot demanar la participació de l’herència, però sí pot intervenir en la part que realitzin altres hereus.
• Ha d’afiançar (en els supòsits de l’art. 423-12.4) la condició potestativa negativa.

2. Complerta la condició, l’hereu adquireix amb efectes retroactius; si no es compleix la condició es dona dret d’acrèixer i s’obre la successió ab intestato. A Catalunya, el termini incert en la institució d’hereu implica condició; en el llegat, el termini incert implica termini.

Classes i compliment de la condició:

1. La condició ha de complir-se després de la mort del testador, llevat que sigui una condició que no pugui reiterar-se.
2. Termini per complir la condició: termini fixat pel testador o el que resulti de la naturalesa o circumstàncies de la pròpia condició. Si no, el termini màxim és de 30 anys.
3. La condició s’entén complerta si la persona interessada en l’incompliment impedeix per actes propis el seu incompliment.

Classes de condicions:

• A) Condicions impossibles, perplexes o irrisòries: s’entenen no formulades.
• B) Condicions il·lícites: són nul·les. Excepció: si resulta clarament que el compliment de la condició il·lícita va ser motiu determinant de la institució de l’hereu; en aquest cas, la institució d’hereu és nul·la. L’art. 423-18 reconeix la possibilitat de no impugnar.
• C) Condicions captatòries: disposicions que subordinin l’eficàcia de la institució d’hereu a què l’instituït atorgui una disposició mortis causa a favor del testador o d’un tercer. La conseqüència és la nul·litat de la institució d’hereu, establerta per preservar la publicitat del testament mancomunat.

3.5. Disposicions fiduciàries: hereu per fiduciari i hereus i legataris de confiança

Hereu per fiduciari: a Catalunya hi ha una excepció que permet delegar l’elecció de l’hereu a una persona determinat a certs supòsits:

1. Pel cònjuge o convivent: pot escollir entre els fills i descendents comuns. També es pot delegar la facultat de distribuir entre els fills i legataris comuns. Això impedeix diferir la determinació de qui sigui el successor en un moment posterior a la mort del causant. La fiducia és una figura pròpia del context rural (conservació de la masia). En la pràctica, s’utilitza més a Aragó. Mentre no s’hagi fet l’elecció, el cònjuge té la facultat de marmessor universal i administra el romanent. A més, el cònjuge pot posar limitacions i condicions als hereus, sempre que els menys afavorits siguin fills o descendents comuns.
2. Pels parents: són consanguinis, un de cada línia de progenitors amb el vincle de parentiu més pròxim i, dins de cada línia, el de major edat.

Règim jurídic:

• Han d’escollir entre els fills i descendents del causant.
• No poden posar límits a l’elecció.
• L’elecció ha de fer-se en el termini de quatre anys des de la mort del causant.

Hereu de confiança (art. 424-11 i ss.)

Figura per la qual el testador designa a persones físiques determinades perquè donin als béns el destí que els hagi comunicat confidencialment de paraula o per escrit. Contingut secret. Només ho poden ser persones físiques determinades. Aquestes poden o no revelar la confiança (el contingut). Fins i tot el testador s’hi pot oposar a la publicació.

Obligacions:

• Fer inventari en el termini de 6 mesos.
• Remuneració del 5% del valor de l’actiu hereditari.
• Mentre no es reveli o compleixi la confiança, la persona de confiança pot disposar per actes inter vivos.
• Revelada la confiança, els hereus i legataris de confiança tenen la condició de marmessors universals i marmessors particulars, respectivament.

L’art. 425-15.1 regula la caducitat: si no es pot complir, els hereus o legataris la compleixen amb el seu propi patrimoni; en aquest cas la porció acreix als altres cohereus i, en defecte, passa als successors ab intestato.

L’art. 424-15.3: si és el llegat el que caduca total o parcialment, l’herència l’absorbeix.