La instauració del nazisme a Alemanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,81 KB
La República de Weimar
El 1918, a punt de perdre la Primera Guerra Mundial, el kàiser Guillem II va abdicar, tot proclamant-se la República de Weimar (ciutat que va exercir de capital de l’Estat). Alemanya va assumir la derrota militar i va haver d’acceptar les dures condicions de pau imposades pels vencedors, que molts alemanys van considerar humiliants (Tractat de Versalles). La República de Weimar, dirigida per democratacristians i socialistes, va haver de fer front als anys de crisi econòmica, misèria i atur.
Hitler i el partit nazi
Hitler va fundar el 1920 el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors d’Alemanya, del qual se’n va erigir líder. La seua ideologia expressava el menyspreu per la democràcia parlamentària i l’odi als bolxevics, als jueus (antisemitisme), la superioritat de la raça ària i la necessitat de forjar un gran imperi (Reich) per unir els pobles de parla alemanya. Hitler va fer servir la demagògia per captivar les classes treballadores i la violència de les seues milícies nazis per oposar-se a la república, tot protagonitzant diversos intents de cop d’estat.
El nazisme al poder
El període 1924-1929 va ser de millora relativa de les condicions econòmiques i d’estabilitat social, però les conseqüències de la crisi de 1929 van resultar desastroses per a una castigada Alemanya. La retirada del capital americà va arrossegar els bancs alemanys a la fallida, i això va provocar el tancament de fàbriques, l’augment de l’atur i del descontentament social. El malestar general va decantar una bona part de la població cap a les propostes dels partits extremistes: en les eleccions generals de juliol de 1932, Hitler va aconseguir 13.745.781 vots (sent el seu el partit més votat amb un 37,3 % del volt total i 230 diputats) i en 1933 va ser nomenar canceller.
La dictadura nazi
El 1934, els nazis van transformar Alemanya en una dictadura. Hitler es va proclamar Führer i Canceller del III Reich, va dissoldre tots els partits llevat del seu, també tots els sindicats de treballadors, va clausurar el Parlament i va iniciar la persecució dels opositors. Des del punt de vista social, l’Estat nazi aspirava a la cohesió total de la societat alemanya, basada en la superioritat de la raça ària i la ideologia nacionalsocialista que atorgava a la dona un paper social molt marginal.
Un règim de terror
Alemanya es va convertir en un Estat policíac que va imposar el terror a l’hora de perseguir qualsevol tipus d’oposició mitjançant els cossos policials (les “SS” o Seccions de Seguretat del partit i la policia secreta o GESTAPO). El manteniment de la puresa racial va comportar la persecució dels jueus i, a partir de 1933, es van crear els camps de concentració per recloure els opositors i enemics del Reich.
Autarquia econòmica i rearmament
Des d’un punt de vista econòmic, el III Reich es va proposar promoure un rellançament per tornar a fer d’Alemanya una potència econòmica mundial, amb projectes militaristes i expansionistes, un fort dirigisme econòmic per aconseguir l’autarquia econòmica (autosuficiència material i financera) i el reforçament de l’exèrcit. Hitler volia construir un gran imperi amb la conquesta de l’“espai vital” alemany cap a l’est d’Europa. De tota manera, Hitler no dubtà a l’hora de pactar amb Stalin, en secret, el repartiment de Polònia (1939, pacte de Brest-Litovsk).