Instal·lacions Telefòniques: Guia de Xarxes, DSL i RDSI
Instal·lacions de Telefonia
Instal·lació de la ICT (Infraestructura Comuna de Telecomunicacions)
Aquest tram va des de l'entrada de l'immoble fins a l'habitatge.
Xarxa d'Alimentació
És la part de la xarxa formada pels elements que enllacen les centrals amb l'immoble, de manera que queden disponibles per al servei en el Punt d'Interconnexió situat al RITI (Recinte de Telecomunicacions Inferior). Aquest enllaç pot ser mitjançant cable o mitjans radioelèctrics (que s'instal·laran al RITI).
Punt d'Interconnexió
La connexió entre les regletes d'entrada i de sortida. És fins al punt que arriba la companyia.
Xarxa de Distribució
Parteix del Punt d'Interconnexió, situat al RITI, i, a través de la canalització principal, arriba al punt de distribució situat al registre secundari. Les regletes poden ser de 5 parells. En el cas d'edificis amb una xarxa de dispersió inferior o igual a 30 parells, aquesta podrà realitzar-se amb un cable d'un o dos parells des del punt de distribució instal·lat al registre principal.
Xarxa de Dispersió
És la part de la xarxa formada pel conjunt de parells individuals i altres elements, que uneix la xarxa de distribució amb cada domicili. Surt del punt de distribució amb els registres secundaris i, a través de la canalització secundària, arriba a la PAU (Punt d'Accés a l'Usuari), en el registre de finalització de xarxa.
Instal·lació de la Telefonia Bàsica
Perquè es produeixi la comunicació entre 2 usuaris de telefonia bàsica, hi ha d'haver:
- Dos terminals telefònics.
- Un parell de fils de coure.
- Una font d'alimentació.
Senyalització
És el conjunt de senyals que s'envien i es reben cap a i des de la central per tal de poder establir una trucada:
- Telèfon penjat: 3mA amb impedància molt alta.
- Despenjat: Nivells inferiors als 2 kOhms i el corrent passa a ser de 21 a 60 mA.
- Tensió de línia: 48 Vcc i passa a 75 V CA de valor nominal amb la trucada entre 60 a 100 V. A l'auricular se sent un senyal continu de 400 Hz i si el que truquem comunica hi haurà 400 Hz però discontinus.
Tipus de Marcatge
- Impulsos: Transmet el mateix nombre d'impulsos que el dígit que representa. Ja no s'usa, ja que era lent i amb molts errors.
- Per tons: Enviar un to per cada dígit marcat, i va per freqüències. Cada fila té una freqüència i cada columna una altra, i se sumen.
PAU (Punt d'Accés a l'Usuari)
Té com a funció la unió entre la xarxa que ve de fora l'habitatge (xarxa de distribució) i la xarxa interior de l'usuari.
Registre de Presa
Són les caixes o els elements on van allotjades les BAT o rosetes. Han d'estar encastades en paret, amb orificis separats 60 mm mínim i unes mesures mínimes de 64 x 64 x 42 mm.
Mesurament i Detecció d'Averies (Telefonia Bàsica)
- Si disposem d'un altre terminal en bon estat, provarem el terminal PAU en posició de test. Si funciona, l'avaria està dins de l'habitatge.
- Substituirem el terminal pel nostre i comprovarem que funciona. Si no funciona, mirarem que no sigui el tub connector el que està espatllat.
- Comprovarem que no hi hagi curtcircuit entre els cables.
- Verificarem que no s'hagi produït cap encreuament entre cables.
- Per últim, descartarem l'existència de cables oberts.
Instal·lació de DSL
És una tecnologia que permet transmetre, simultàniament i a gran velocitat, veu i dades a través de les mateixes línies telefòniques.
Elements DSL
- Splitter: És l'encarregat de separar senyals de les dues xarxes, de manera que amb una entrada per al parell telefònic obtenim dues sortides: una per a veu i l'altra per a dades.
- Microfiltres: S'encarreguen d'eliminar a la sortida la part del senyal que correspon a dades, només deixen veu. Inconvenients: No es poden posar més de tres per habitatge, mai es posa a més de 3 km entre la central i l'abonat, massa soroll el fa inviable.
- Modem ADSL: El contrari que el microfiltre, elimina la veu per deixar passar dades. Inconvenient: Només per a un ordinador.
- Router ADSL: Com el mòdem, però amb més d'una entrada per a ordinadors.
- Hub: Ampliar el nombre de ports disponibles (màxim 3).
- Commutador: És com un hub, però resol els inconvenients d'un hub.
Connectors: RJ-45 (8 pins) // RJ-11 (4 pins) // RJ-12 (6 pins).
Norma de Colors dels Connectors
- 568 A: Blanc-verd, verd, blanc-taronja, blau, blanc-blau, taronja, blanc-marró, marró.
- 568 B: Blanc-taronja, taronja, blanc-verd, blau, blanc-blau, verd, marró-blanc, marró.
Instal·lació RDSI (Accés Digital a la Xarxa Integrada)
És una xarxa totalment digital, que permet la integració de multitud de serveis en un únic accés.
Elements RDSI (Digitals)
Es necessiten 2 cables per transmetre i 2 per rebre.
- TR1 (Terminal Adapter 1): Converteix els dos fils de la central amb els 4 que necessitem per a la comunicació.
Accés Bàsic
- Velocitat de dades: 64 Kbps (canal B).
- Senyalització: 16 Kbps (canal D).
- Es pot assolir velocitats de 144 Kbps i arriba a l'immoble amb un parell de coure.
Accés Primari
- 2048 Kbps.
- Arriba a través d'enllaços radioelèctrics, fibra òptica, cable coaxial, etc.
- TR2: Encara no tenim dispositius preparats per funcionar si col·loquem abans un altre dispositiu que converteixi la interfície T en una interfície anomenada S; per a això serveix.
- TE1: Són equips RDSI.
- TA (Terminal Adapter): Si els clients tenen aparells que no són de tipus 1, aleshores no podrem connectar-lo al bus S i haurem de posar un adaptador.
- TE2: Són els terminals no compatibles amb RDSI, però s'adapten gràcies al TA.
Normalment a les instal·lacions RDSI posem resistències finalitzadores de 100 ohms per tractar-se de parells trenats (UTP, rosetes i cable RJ-45).
Configuracions RDSI
- Bus passiu curt d'un ramal: 200 m de longitud màxima de ramal // 10 rosetes màxim // 8 terminals funcionant simultàniament // 2 resistències de 100 ohms al final del ramal.
- Bus passiu curt de dos ramals: 200 m de longitud màxima de ramal // 10 rosetes com a màxim entre els dos ramals // 8 terminals funcionant simultàniament entre els dos ramals // 2 resistències de 100 ohms al final de cada ramal.
- Bus passiu o estes: 500 m de longitud màxima del ramal // 4 rosetes com a màxim situades als últims 50 m // 2 resistències de 100 ohms al final del ramal.
- Bus llarg o punt per punt: 1000 m de longitud màxima del ramal // 1 roseta com a màxim situada al final del ramal // 2 resistències de 100 ohms al final del ramal.
Mesurament i Localització d'Averies (RDSI)
- Possibles tensions induïdes a la línia: Desconnectem tots els equips i mesurem tensions entre els 4 cables de la interfície S/T.
- Impedància incorrecta: Mesurarem que entre els pins 4 i 5, i 3 i 6, sigui de 100 ohms.
- Línia curtcircuitada: Mirarem que no hi hagi cap cable curtcircuitat; treurem les resistències.
- Cables encreuats: Mirar que no ens hàgim equivocat a l'hora de muntar el cable.
Dimensions de la Xarxa (Càlcul de Línies)
- Habitatges: Dues línies per habitatge.
- Locals comercials o oficines en edificacions d'habitatges: Si no coneixem el nombre de llocs de treball, calcularem una línia per cada 5 llocs de treball, amb un mínim de tres. Si només disposem de la superfície de l'oficina, calcularem una línia per cada 33m² útils com a mínim, sense comptabilitzar ni despatxos ni sales de reunió. El nombre mínim de línies a instal·lar serà de tres.
- Locals comercials o oficines en edificacions destinades a fomentar aquesta finalitat: Si no està definida la distribució i ocupació o activitat de la superfície, s'utilitzarà com a base de disseny la consideració de tres línies per cada 100m² o fracció.