Quines innovacions van donar lloc al maquinisme i el treball fabril

Revolució industrial (XVIII): resultat d’un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que es van produir per primera vegada a GB, i que van donar lloc a un canvi econòmic i social. Es va anar expandint a altres països.

Revolució demogràfica

La població es va duplicar al llarg del segle. Les causes van ser l’augment de la producció d’aliments, el progrés de la higiene i la medicina. Això va fer que disminuís la mortalitat i incrementés la natalitat i l’esperança de vida (de 38 a 50 anys).

Revolució agrícola

L’increment de la població va fer augmentar la demanda d’aliments i l’alça de preus agrícoles. Per això, es va privatitzar el sòl i es van aplicar noves tècniques de conreu (el guaret es va substituir per el sistema Norfolk (permetia no deixar cap porcíó de terra en repòs i obtenir conreus herbacis per al bestiar) i es van mecanitzar algunes tasques agrícoles (segadores...)). La terra es va convertir en una propietat privada on es podien fer les transformacions que volguessis. També es van introduir nous conreus, com el blat de moro i la patata, i es va expandir la ramaderia.

Innovació tecnològica

Les màquines van anar substituint el treball manual, augmentant la productivitat, disminuint els costos, i per tant, guanyant beneficis més grans. Les primeres màquines s’accionaven per la força humana o per energia hidràulica. James Watt, al 1769, va inventar la màquina de vapor, que utilitzava carbó com a combustible i va permetre abandonar les energies tradicionals convertint-se així en el símbol de la Revolució Industrial. Es va impulsar el sistema fabril de producció, que consisteix en la creació de fàbriques on els obrers treballen amb les màquines i es divideix el treball.

Indústria tèxtil

El govern britànic va prohibir la importació de cotó i això va estimular-ne la producció a l’interior del país. Innovacions: llançadora de volant (+ velocitat), noves màquines de filar (Water Frame, Jenny... Que van augmentar la producció de fil), i el teler mecànic.

Siderúrgia

L’invent que va permetre augmentar la producció de ferro va ser el carbó de coc, d’una gran potència calorífica. Bessemer va inventar un convertidor que transformava el ferro en acer. Nous processos: eliminació d’escòries, Pudelado (batre la massa de metall incandescent obtenint un ferro més mal·leable), fabricació de làmines de ferro...

Revolució dels transports

El ferrocarril s’usava a les mines per transportar els minerals en vagonetes sobre rails. La innovació de Stephenson (1829), va ser la locomotora, que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor. Es va construir una xarxa ferroviària a Europa. - estona de trajecte, + seguretat, + capacitat de càrrega, - cost. Els vaixells de vapor (fets de ferro), van substituir els de vela. No es produïa per l’autoconsum, sinó, per la venda en mercats. La millora dels transports va incrementar el comerç interior i l’exterior.

Capitalisme industrial

El capitalisme era el model econòmic, i el liberalisme, la doctrina política que el sostenia. Adam Smith va establir-ne els principis: la recerca del benefici màxim, l’adaptació de l’oferta a la demanda, i l’Estar no ha d’intervenir en el funcionament de l’economia. Per tant, els mitjans de producció, són propietat privada de la burgesia, i els treballadors, treballen a canvi d’un salari. La manca de planificació i l’augment de la producció originen crisis econòmiques que fan augmentar l’atur obrer.
Els bancs eren una institució molt important, ja que subministraven capital a les empreses, actuaven com a inversors directes i facilitaven els pagaments. Van sorgir les societats anònimes, mitjançant les quals el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions), adquirides i venudes a la borsa de valors. Valor d’ús: aptitud que té més objecte per a satisfer una necessitat, valor de canvi: objecte o ésser viu que es pot utilitzar per fer intercanvis.
Segona revolució industrial(XIX): el lideratge econòmic de GB es compartia amb Alemanya, Estats Units i Japó. La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques, i l’alternador i el transformador van permetre el trasllat del corrent. El petroli es va servir per a combustible per automòbils, es va aplicar als vaixells (augmentant-ne la velocitat), i per als avions. La metal·lúrgica va adquirir un gran impuls per la producció de nous metalls com l’alumini, i la química, per la fabricació de pesticides, productes químics... Gràcies al ciment armat es van edificar els primers gratacels.
La producció es va orientar cap a la fabricació en cadena (mètode taylorisme), per augmentar la productivitat, - temps emprat i - costos. Les empreses es van fer més grans, i van néixer el càrtel (acord entre empreses), el trust (fusió d’empreses), el hòlding (grup financer que te la major part de les accions d’un conjunt d’empreses i bancs), i el monopoli (dret exclusiu d’una empresa a comercialitzar un producte).

Burgesia

Propietària de les indústries i els negocis. Gran burgesia (banquers i propietaris de grans empreses), burgesia mitjana (professionals liberals, funcionaris...), petita burgesia (botiguers...).

Obrers

Els treballadors formaven el proletariat industrial. Eren el grup més nombrós i més desafavorit. La jornada laboral durava de 12 a 14 hores, no podien mantenir a les famílies, i els nens i les dones havien de treballar, tot i que cobraven menys. Els tallers no tenien condicions higièniques i van augmentar les malalties entre els obrers. La protesta obrera es va manifestar destruint màquines i cremant establiments. Per defensar els seus interessos van crear organitzacions de treballadors, i després de que es deroguessin les lleis que les prohibien es van crear els primers sindicats. L’objectiu era millorar les condicions de treball dels obrers. Les primeres reivindicacions van ser la reducció de la jornada laboral, les millores salarials i la regulació del treball infantil.

Marxisme

Karl Marx i Friedrich Engels van denunciar l’explotació de la classe obrera i van defensar la necessitat d’una revolució per destruir el capitalisme i les classes socials. Van proposar la creació de partits obrers socialistes.

Anarquisme

Va reunir un conjunt de pensadors (Proudhon, Bakunin i Kropotkin) que tenien en comú 3 principis bàsics: l’exaltació de la llibertat individual, la crítica a la propietat privada, i el rebuig a l’autoritat. Defensaven la revolució obrera per destruir l’Estat i crear una societat col·lectivista i igualitària.

Internacionalisme

Es va crear l’Associació Internacional de Treballadors (I Internacional), però les discrepàncies ideològiques entre marxistes i anarquistes la van fer inviable. Al 1889, es va fer a París la II Internacional, organització solament socialista. David Ricardo: el que es paga als treballadors és el mínim per garantitzar-los la subsistència. Robert Malthus: la població neix a un ritme superior al dels recursos. S’ha de reduir la natalitat si no es vol agreujar la indústria social.