Innovació, Producció en Sèrie i Expansió Colonial al Segle XIX

La Segona Revolució Industrial (1870-1914)

Entre 1870 i 1914 va tenir lloc una segona fase del desenvolupament de la Revolució Industrial, caracteritzada per noves innovacions tecnològiques, resultat de l'aplicació dels resultats de la investigació científica.

Aquesta fase es va caracteritzar per:

• Noves fonts d’energia.
• Noves indústries.
• Fort desenvolupament dels transports i les comunicacions.

Taylorisme: Eficiència i Organització Científica del Treball

• L'enginyer nord-americà F.W. Taylor va buscar l'eficiència en el treball per estalviar temps.
• Simplificació de les operacions de producció (producció en sèrie).
• Busca l’organització científica del procés productiu mitjançant l’especificació i la producció estandarditzada, a fi de reduir els costos de producció.
• Permet utilitzar millor la maquinària i rendibilitzar la mà d’obra.

Fordisme i Treball en Cadena: Henry Ford

• Henry Ford va combinar la producció en sèrie (Taylorisme) amb incentius salarials als treballadors.
• Aplicat amb èxit a les fàbriques d'automòbils de Henry Ford, significa la màxima especialització i l'optimització del treball i els rendiments, abaratint els preus i apropant els productes als consumidors.

L'Imperialisme: Domini Polític i Econòmic

Ideologia i pràctica política que defensa l'expansió territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu domini polític, econòmic i militar sobre altres pobles.

Característiques dels Imperis del Segle XIX

• Situats a Àfrica, Àsia i el Pacífic.
• Països conqueridors: majoritàriament europeus; després s’afegiran els EUA i el Japó.
• Els territoris ocupats no s'europeïtzaven.
• Els imperis van patir conflictes constants.

La Conferència de Berlín (1885) i el Repartiment d'Àfrica

Objectiu: Es van establir les condicions perquè les metròpolis ocupessin nous territoris i van establir zones d'influència.

• La llibertat del comerç i de navegació pels rius Níger i Congo.
• La prohibició de l’esclavitud.
• El reconeixement del Congo com una colònia a títol personal del rei de Bèlgica.
• El principi de l'ocupació efectiva d’un territori per considerar-lo propi. Aquest principi va accelerar el repartiment de l'Àfrica.

Models d'Administració de les Colònies

L'organització colonial no era homogènia. Es distingien dos grans tipus:

• COLÒNIES D'EXPLOTACIÓ: Població emigrada escassa que exercia l'administració.
• COLÒNIES DE POBLAMENT: Forta emigració metropolitana.

Tipus d'Organització Colonial

Colònies

No tenen govern propi i depenen directament de la metròpoli. Són el model d'explotació econòmica.

Protectorats

Hi ha un govern indígena, però la metròpoli crea un poder paral·lel, que és el que realment domina (exèrcit, política exterior). Exemples: Egipte, Birmània, Marroc, Tunísia, Laos.

Dominis (Colònies de poblament)

La població europea s’acaba imposant a la indígena amb un govern propi, però amb relacions de dependència amb la metròpoli. Exemples: Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica.

Concessions

Un estat cedia temporalment territoris a una potència colonial, que els controla econòmicament. Exemples: Hong Kong, Xangai.

Exclavament

Petit territori estratègic per assegurar el control marítim, el comerç i la defensa. Exemples: Gibraltar, Singapur, el Canal de Suez.

Mandat

Territori dels països vençuts de la Primera Guerra Mundial assignat a una potència colonial. Exemples: França → El Líban i Síria; Regne Unit → l’Iraq i Palestina.