Innovació Empresarial: Models, R+D+i, Estratègies i Storytelling

Economia Circular: L'economia circular és un model de producció i consum basat en allargar la vida útil dels productes el màxim possible. Això implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents totes les vegades que sigui possible per crear un valor afegit. D’aquesta manera es minimitza l’impacte ambiental i social.

Tipus de models:

• Model de reparació
• Model de remanufactura
• Model de revenda

Ecommerce peer2peer: L’e-commerce P2P o Peer to Peer (xarxa de parells) és un model de negoci online on els usuaris intercanvien informació: es fan compres de manera directa entre client i comprador. Els usuaris poden tenir els dos rols. Dins el model de comerç electrònic P2P existeixen moltes categories, que satisfan diferents necessitats:

• Finances: PayPal, crowdfunding
• Serveis: Cabify, Tinder, Airbnb, Uber, TaskRabbit
• Intercanvi d’arxius: Dropbox, WeTransfer, Canva
• Productes: Etsy, Wallapop

Recerca o investigació: Indagació que es planifica per obtenir nous coneixements científics i tecnològics. Desenvolupament: Aplicació dels resultats de la investigació a la producció. Innovació tecnològica: Els productes obtinguts difereixen tecnològicament, de manera apreciable, dels que existien anteriorment.

• Innovació de producte: Millora del propi producte o introducció de productes completament nous. Per exemple, canviar el material d’un objecte perquè sigui més resistent. Ikea (paquet pla)
• Innovació de procés: Millora dels processos productius per millorar la productivitat de l’empresa. Per exemple, ús d’un software per fer les mateixes tasques molt més ràpid. Ford (cadena de muntatge)
• Innovació organitzacional: Aplicar noves metodologies àgils per millorar l’avantatge competitiu de l’empresa: flexibilitat horària, gestió del talent, desenvolupament de recursos humans...
• Innovació de màrqueting: Aconseguir millores en quant a posicionament, segmentació, comercialització... Per exemple canviar el packaging perquè sigui més atractiu.

R+D+i com a motor del canvi tecnològic:

• La R+D+i és la força impulsora darrere del progrés tecnològic i la millora contínua.
• La recerca proporciona les bases teòriques, el desenvolupament converteix aquestes idees en realitat tangible, i la innovació porta els resultats al mercat.
• El canvi tecnològic resulta de la combinació efectiva de recerca, desenvolupament i innovació, alimentant la competitivitat i el creixement econòmic.

Aportació a la productivitat empresarial:

• La R+D+i millora la productivitat empresarial mitjançant la creació de nous processos eficients, productes innovadors i millora de la competitivitat.
• Les empreses que inverteixen en R+D+i tenen més probabilitats d'adaptar-se als canvis del mercat, diferenciar-se dels competidors i millorar la seva posició a llarg termini.
• La innovació també pot obrir noves oportunitats de mercat i augmentar la demanda dels productes de l'empresa.

Segons el grau de canvi, la innovació pot ser:

Innovació incremental: Parteix d’un producte ja existent, però incorpora millores o modificacions, creant un valor addicional. La innovació incremental genera beneficis en poc temps, i pot suposar un increment de les vendes, però no dona un avantatge diferencial i és fàcil d’imitar. Exemples: crear una cervesa sense alcohol. Fer una maquineta d’afaitar amb una cinquena fulla d’afaitar. Millores de seguretat en la indústria de l’automòbil. Actualitzacions de software.

Innovació disruptiva o radical: Innovació que trenca tots els esquemes i crea conceptes totalment nous i o millora exponencialment els existents. La innovació disruptiva revoluciona els mercats:

• Arribant a sectors de consumidors que fins ara quedaven al marge del mercat, per després anar millorant i dirigir-se a tots els consumidors.
• Creant mercats totalment nous, convertint els no consumidors en consumidors. A més, es caracteritza per explorar noves tecnologies i pel seu alt nivell de risc i incertesa. Exemple: Netflix, primer es dirigia a les persones que no llogaven al videoclub. Els primers telèfons mòbils s’adreçaven a un públic molt concret, professionals que necessitaven estar localitzables 24 hores, i d’alt poder adquisitiu.

Les empreses ambidextres tenen la capacitat de gestionar simultàniament la innovació incremental i la radical. Aquestes empreses poden mantenir l'eficiència en les operacions existents mentre exploren noves oportunitats de manera innovadora. És a dir, poden explotar la seva proposta de valor en el mercat a la vegada que n’exploren de noves. Ikea és un cas d’empresa ambidextra: mentre continua com a líder del seu negoci de venda de mobles de baix cost, explora sectors totalment nous com les cases prefabricades.

El mapa d’empatia és una eina que permet personalitzar, caracteritzar i conèixer el prototip de client de l’empresa. Consisteix en un llenç dividit en 6 parts. A cada part s’inclouen preguntes sobre els clients que s’han de respondre per entendre millor les seves necessitats.

Un buyer persona o user persona és una construcció fictícia del client ideal o prototip de l’empresa o projecte. Ajuda a entendre el client potencial i les seves verdaderes necessitats i preocupacions per veure com els teus productes o solucions poden ajudar-lo, i orientar les estratègies de màrqueting i venda.

La majoria de les indústries actualment estan representades per oceans vermells: moltes empreses competint en un segment de mercat. L’estratègia utilitzada en un oceà vermell consisteix a guanyar la competència i augmentar la quota de mercat mitjançant publicitat, estratègies de baix cost...

L’estratègia de l’oceà blau, en canvi, intenta una estratègia de diferenciació per operar en un nou espai on no hi ha competència. Cal cercar noves motivacions i necessitats i aplicar la innovació disruptiva.

Zara: en comptes de competir per la moda low-cost, ofereix moda de disseny a preus raonables.

La matriu ERIC o esquema de les quatre accions és una eina per innovar en valor en un model de negoci. Consisteix en quatre preguntes: què eliminar, què reduir, què incrementar i què crear. Aquestes quatre preguntes aconsegueixen qüestionar el model de negoci i proposar accions que permetin a l’empresa diferenciar-se de la competència.

La narració d’històries o storytelling és una estratègia de màrqueting que consisteix en comunicar un missatge a través de successos. Aquests poden ser reals o ficcionats, i utilitzen emocions i valors per emmarcar el missatge i crear sintonia amb les persones.

L’storytelling es fa servir com a eina de màrqueting, però també en la comunicació interna de l’empresa, per motivar als treballadors i crear sentiment de grup.

Estructura de l’storytelling:

1. INICI. Es presenta la situació, escenari i personatges.
2. CONTEXT. Es donen més detalls per entendre la situació.
3. APARICIÓ DE L’HEROI. Pot ser una persona, concepte, producte o idees que es volen transmetre.
4. FINAL quan ja s’ha transmès el missatge.
5. “MORALEJA” O CONCLUSIÓ. S'utilitza per reforçar el valor del missatge o història explicada.

Tipus de storytelling:

• Ficció: història de personatges que no són reals, però amb qui ens podem sentir identificats.
• Històric: història de l’empresa o del producte, lliçons apreses en aquest trajecte.
• De valor: narrar el dia a dia d’una empresa o producte, i el valor que té per la societat.
• Consum: posa al producte o servei com a protagonista de la història.
• Personal: històries personals, convertir successos reals en extraordinaris.

L’elevator pitch és un discurs breu per presentar un projecte o un producte, que ha de ser impactant, àgil i ràpida, ja que ha de durar entre 45 segons i un minut.

Es tracta de captar l’atenció dels inversors, socis, clients... en el temps que dura un trajecte en ascensor. Si l’elevator pitch té èxit, els receptors faran preguntes, cercaran informació o establiran una cita per conèixer millor el projecte.

Parts de l’elevator pitch:

1. Presentació: presentació personal, salutació, potser dir alguna cosa graciosa per trencar el gel, però sempre que sigui rellevant per a l’audiència.
2. Presentar el problema. Utilitzant exemples reals, fent que l’audiència se senti identificada.
3. Presentar la solució. Explicar la proposta com una solució al problema plantejat.
4. Compartir la proposta de valor. Explicar que la solució presentada és millor que qualsevol altra. Per això convé fer una anàlisi de la competència.
5. Fer una crida a l’acció. Acabar convidant a saber-ne més o concertar una reunió.