Innovació Educativa: Transformació dels Centres Educatius

La Innovació Educativa: Dimensió Institucional i Innovació als Centres

El centre, unitat bàsica del canvi

Per aconseguir un canvi educatiu, cal vincular els aspectes pedagògics amb els organitzatius. La institucionalització del canvi i la professionalització dels docents, basada en l'aprenentatge d'habilitats i tècniques de treball en equip, són claus per a la millora de la cultura de la col·laboració i el desenvolupament de l'autorevisió institucional.

El centre educatiu

El centre educatiu és una comunitat de persones amb perfils diversos, que es regeix per valors i normes que defineixen la seva cultura, rols i estructures. En aquest context, es prenen decisions, es solucionen problemes i s'implementen estratègies. El centre es veu influït per la normativa legal vigent, la comunitat educativa i l'entorn.

L'evolució dels centres

Els centres educatius han evolucionat i actualment requereixen:

• Lideratge: compartit, visionari, horitzontal, modèlic i educatiu.
• Persones: treball en equip, autoexigència, habilitats, actituds positives, aprenentatge continu i formació.
• Objectius: flexibles, participatius, avançats i competencials.
• Cultura: responsabilitat, assumpció de riscos, col·laboració, confiança, orientació a l'usuari i diversitat.
• Context: atenció a les necessitats, feedback, transmissió del coneixement i col·laboració amb l'entorn.
• Estructura: plana, reticular, flexible, descentralitzada i basada en equips.

Models d'innovació

• Model mòbil de canvi transformacional: considera la innovació com un procés dinàmic que reconfigura les estructures i la cultura del centre.
• Model d'Innovació en Educació Superior (MIES): defineix les característiques de les institucions innovadores.

Factors i característiques d'una institució innovadora

• Interns: comunicació interna efectiva, integració de noves tecnologies, cooperació interdepartamental, ús d'eines de control i planificació, capacitat d'adaptació, polítiques d'expansió, promoció de la qualificació i motivació del personal.
• Estructurals: promoció de valors innovadors, estratègia innovadora a llarg termini, estructura organitzativa dinàmica i flexible, i gestió del coneixement.
• Externs: xarxes de serveis científics i tecnològics, col·laboració amb centres de recerca i universitats, cooperació amb empreses, polítiques de suport a la innovació i accés a finançament.

Característiques d'un centre innovador: Com intervenir

Un centre innovador ha de ser versàtil, amb una organització col·laborativa, diversitat de recursos, flexibilitat en els ritmes d'aprenentatge i obert a la comunitat. La direcció ha de ser participativa.

Requisits d'un centre innovador

Identitat, orientació clara, flexibilitat, sensibilitat, realisme, creativitat, integració, recursos adequats, col·legialitat, desenvolupament professional, processos de comunicació clars i presa de decisions efectiva.

Senyes d'identitat d'un centre innovador

Capacitat d'innovar i emprendre, recerca constant de noves idees, voluntat de canvi, compromís docent, reflexió crítica, intercanvi amb altres docents, treball en equip i autonomia respecte a l'administració educativa.

Impacte de la innovació

• Millora dels aspectes didàctics.
• Increment de l'aprenentatge i l'autoestima de l'alumnat.
• Enriquiment de la pràctica educativa.
• Millor professionalització docent.
• Major motivació i implicació del personal.
• Millora del clima i les relacions.

Característiques dels centres innovadors i recursos

Implicació i professionalització de l'equip directiu, cultura innovadora, lideratge pedagògic i professional, professionalització docent, clima positiu i estabilitat del professorat. Entre els recursos, es poden destacar la falta de recursos materials i econòmics, la manca de suport de l'Administració, la falta d'incentius i de temps, i la inestabilitat del professorat.

Factors que incideixen en el fracàs de la innovació

• Administratius: excés de preinscripció, desajustos administratius, exigències burocràtiques, inexistència de reconeixement i incentius, i inestabilitat de les plantilles.
• Organitzatius: falta d'integració de la innovació en el projecte de centre, visió curricular disciplinar, excessius projectes d'innovació, pressió pels resultats acadèmics, i gestió del temps i dels espais.
• Personals: manca d'implicació de l'equip directiu, resistències al canvi, personalització de la innovació, falta de formació i de treball en equip.
• Planificació: projectes que no responen a les necessitats, falta de recursos, resultats no percebuts, i absència d'avaluació.

Canvis derivats de la innovació

• En l'aprenentatge: capacitats de cooperació, millora de l'autoestima, tolerància a la diversitat, destreses en l'ús d'instruments, comunicació d'idees i millora de la responsabilitat sobre el propi aprenentatge.
• En els centres: equipament, elaboració del pla anual, distribució d'espais i horaris, i coordinació entre docents.
• En l'ensenyament: ús de nous materials didàctics, tasques assignades als alumnes, forma de presentar la informació i relació professorat-alumne.

Estratègies d'Innovació

Què és una estratègia?

És un procediment adaptatiu per organitzar l'acció i aconseguir els canvis previstos.

Nivells de millora

• Centre (DO): estructura, millora contínua, propòsits i col·laboració.
• Professor (DP): col·laboració, pràctiques reflexives, destreses tècniques i professor investigador.
• Aula (DC): estratègies docents, destreses docents, continguts i gestió de la classe.

Classificació de les estratègies

• Centrades en el desenvolupament professional del professorat: basades en el contingut (casos pràctics, simulació), en el recolzament mutu (coaching, mentoring) i en la col·laboració (investigació-acció col·laborativa).
• Centrades en el desenvolupament del centre: basades en l'avaluació institucional (revisió basada en l'escola) i en el desenvolupament organitzatiu (desenvolupament col·laboratiu).
• Centrades en la interconnexió escolar: estratègia de vincles interinstitucionals i xarxes d'escoles.

Investigació-acció col·laborativa (I-A)

Finalitat: transformar i comprendre la pràctica educativa i social. Connecta la investigació, l'acció i la formació.

Característiques: col·laboració, enfocament en la pràctica, projecte definit i procés contextualitzat. El professor és l'eix central, col·labora amb investigadors, desenvolupa competències de recerca, defineix problemes conjuntament amb els investigadors, resol problemes i es renova professionalment, coescriu informes de recerca i assumeix responsabilitats compartides. Els resultats de la investigació s'utilitzen per solucionar problemes.

Etapes del procés d'I-A: identificació del problema, identificació de la qüestió a investigar, discussió de la metodologia, preparació del disseny d'investigació, recollida i anàlisi de dades, i presentació de conclusions.

Revisió Basada en l'Escola (RBE)

Finalitat: aconseguir una escola autònoma amb capacitat de resolució de problemes.

Característiques: centrada en l'escola, sistemàtica i planificada, amb participació de tot el professorat, orientada a la millora de la qualitat de l'ensenyament, i amb objectius i context que determinen el seu plantejament i desenvolupament.

Etapes del procés de RBE: iniciació (preparació, clarificació, negociació), revisió (diagnosi), acció/implementació (pla d'acció, formació, seguiment), reflexió/avaluació (valoració, institucionalització) i nou cicle.

Desenvolupament col·laboratiu (DC)

Pressupòsit inicial: autonomia institucional.

Fonament: la col·laboració. Busca el canvi institucional.

Nou paradigma: processos de mobilització, formació, implicació i col·laboració.

Característiques: dinàmica d'autorenovació que implica a tot el centre, afecta totes les dimensions, procés d'aprenentatge de nous rols i formes de treball, intern al centre, desenvolupa la capacitat de reflexió i deliberació, i suposa compartir compromisos.

Procés de col·laboració: creació d'una relació per a la millora, creació de capacitat col·laborativa, revisió de l'escola, identificació d'àmbits de millora, clarificació de problemes, cerca de solucions, planificació, preparació i desenvolupament de l'acció, i avaluació.

Estratègies d'innovació centrades en la interconnexió escolar

Estratègia de vincles interinstitucionals i xarxes d'escoles.

Xarxes de vincles (XV)

Teoria de la transferència: contractar institucions externes per transferir coneixement al centre.

Teoria de la interinstitucionalització: intercanvi d'experiències entre centres a través d'una xarxa.

Procés d'anada i tornada, amb necessitats i beneficis clars. La interacció i l'eficàcia depenen de la gestió d'aquests punts.

Xarxes d'escoles (XE)

Funcionen gràcies al "professor antena", que coordina els intercanvis entre centres.

Interès educatiu: oferir un dispositiu permanent per a la millora educativa i la formació permanent del professorat.

Principis pedagògics: formació instrumental des de i per a la pràctica, formació compartida, continuïtat de les relacions, rendibilitat ràpida, pluralisme, adaptació local, disponibilitat de resultats i xarxes d'iguals.

Objectius: formació permanent, transmissió d'informació, formació des de la pràctica, rendibilitat ràpida i connexió entre innovació i formació.

Funcionament: busca la millora institucional a través de projectes comuns, amb una estructura mínima. El professor antena recull demandes, connecta centres, difon informació, comunica materials i participa en la coordinació. Els continguts són concrets, amb reflexió teòrica i recolzament extern puntual.

Integració de les estratègies d'innovació

Des de l'aula, la solució de problemes pot conduir a la investigació-acció. La supervisió clínica pot arribar al nivell de centre i, a través de la revisió basada en l'escola, al desenvolupament col·laboratiu. Aquest, mitjançant acords institucionals, pot esdevenir una xarxa d'escoles. Tot el procés es relaciona amb la innovació com a formació centrada en l'escola.

B: Marc de referència per al disseny: Professionalització i Desenvolupament Professional

Reconstrucció del desenvolupament professional

Identitat, perfil, competències, requisits, formació, avaluació i carrera professional. Dimensió ètica, aprenentatge continu, treball en equip i reflexió sobre la pràctica.

Principis i referents de la formació

1. Procés continu.
2. Integració en processos de canvi i innovació.
3. Connexió amb el desenvolupament organitzatiu del centre.
4. Integració entre continguts acadèmics i formació pedagògica.
5. Integració teoria-pràctica.
6. Isomorfisme.
7. Individualització.

Perfil flexible, formació inicial com a primer esglaó, formació permanent, equilibri entre continguts científics i psicopedagògics, competència entre institucions de formació, el centre com a receptor de la formació, integració d'assessors externs, projecte formatiu des de la pràctica, interconnexió entre centres, i espai i temps per a la formació.

Col·laboració i treball en equip, producció de coneixements, reflexió i investigació com a part de l'ensenyament, suport a l'autonomia docent, i participació en el debat públic.

Consideració de l'escenari d'actuació

Canvi en l'estructura organitzativa, models de la societat del coneixement (treball en equip, interdisciplinarietat, presencialitat-online-híbrid, xarxes d'aprenentatge, entorns personals, mobile learning, gamificació, aula invertida, realitat virtual i augmentada, intel·ligència artificial). El paper del professor inclou oportunitats d'aprenentatge autèntic, integració de l'aprenentatge personalitzat i increment de la innovació pedagògica.

Continguts de la formació

• Coneixement tecnològic, pedagògic i del contingut.
• Coneixement pedagògic del contingut, tecnològic pedagògic i tecnològic del contingut.

Formació inicial: familiarització amb accions formatives, observació de l'ensenyament, intervenció com a formadors, reflexió sobre els resultats i formació didàctica de base.

Formació contínua: coneixement de l'evolució tecnològica, professionalització del formador, prevenció del desgast professional.

Moments i estratègies de formació

Inicial: modalitat dual en alternança (cursos, tallers, coaching, mentoring).

Contínua: flexibilitat en itineraris, investigació-acció, jornades científiques, programes de formació a mida, intercanvi, estades i presencialitat-semipresencialitat-distància.

Apertura i interconnexió de la formació

Creació de xarxes de formadors (intranets-extranets, nacionals-internacionals). Internacionalització de la formació (mobilitat, programes internacionals).

Aprenentatge al llarg de la vida (LLL)

Repertori de bones pràctiques, autoformació, participació en cercles de qualitat, intercanvi de coneixements, vincle entre institucions formatives, certificacions, incursió tecnològica, autorreflexió, investigació-acció, modernització de mètodes i adquisició de noves habilitats.

Agents Directius

Qualitats de l'agent de canvi

• Conèixer el funcionament de l'organització.
• Conèixer la teoria i mètodes del canvi.
• Conèixer els recursos.
• Consciència de les repercussions ètiques.
• Identificar el problema.
• Avaluar la disposició al canvi.
• Comunicar la informació.
• Proporcionar formació.

Xarxa de relacions

Comprensió del procés, anàlisi d'informació, establiment de prioritats, visualització de la situació, definició d'estratègies, instrumentalització, avaluació i gestió del canvi. Participants: investigadors, assessors i promotors.

Lideratge

El lideratge es pot aprendre i és situacional.

Teoria Camí-Meta

El líder té èxit quan clarifica metes, augmenta les recompenses i facilita el camí per assolir-les.

Lideratge situacional

Es basa en la quantitat de direcció, el suport socioemocional, la situació i la maduresa dels seguidors. Els estils de lideratge són: dirigir, persuadir, participar i delegar.

Lideratge transaccional

Sistema de recompenses i sancions. Centrat en la supervisió, l'organització i el rendiment. Representa l'Administració i actua burocràticament.

Lideratge transformacional

Inspira els seguidors a superar expectatives. Es basa en la visió i el carisma del líder. Defineix objectius, crea motivació i introdueix innovació. Resultats: major esforç, satisfacció i eficàcia, increment de l'autogovern i compromís, i model de gestió en cascada.

Lideratge distribuït

Comparteix responsabilitats de lideratge. Tipus: normal (rols designats), pragmàtica (necessitats), estratègica (contractació planificada), incremental (majors responsabilitats), oportuna (iniciativa) i cultural (cultura de l'escola).

Síntesi del lideratge

• Reconceptualització: fenomen social, interdependent, definit per relacions de poder, producte i determinant de la cultura, i facilitador del canvi.
• No reduccionisme: diferents estils segons la situació i el projecte.
• Direcció per a la innovació: lideratge compartit i distribuït, centrat en el desenvolupament del personal, visionari, amb assumpció de riscos, implicat en decisions pedagògiques i format en processos de canvi.

Competències dels directius

Definir la visió, millorar les condicions d'ensenyament, reestructurar l'organització, millorar l'ensenyament, redissenyar el currículum, millorar la qualitat del professorat, i construir relacions dins i fora de la comunitat escolar.

Línies mestres del director

Conèixer el context, clarificar el compromís, projectes compartits, objectius clars, beneficis evidents, distribució de recursos, noves estructures, relació solució-problema, acceptació del risc i manteniment de l'estabilitat.

Paper dels directius en el procés de canvi

Introductor, planificador, suport tècnic, monitor, promotor de la moral, avaluador.

Agents Professorat

Context de canvi

Professor professional, innovador i creatiu, amb competències professionals, processos de mediació i transferència, i ajuda en la construcció del coneixement professional.

Professor: mirada sociolaboral i formativa

Treball: funcions específiques, sector reconegut, associacions i responsabilitat en el procés. Formació: autonomia escassa, identificació professional, dèficit formatiu i codi deontològic.

Tipus de professionalitat

Restringida: perspectives limitades, experiències aïllades, metodologia introspectiva, autonomia professional limitada, poca lectura professional i ensenyament intuïtiu. Desenvolupada: perspectives àmplies, experiències contextualitzades, metodologia comparativa, col·laboració professional, participació en activitats addicionals, lectura professional regular i ensenyament racional.

Desenvolupament professional

Específic (millora de coneixements), ampli (desenvolupament personal i professional) i continu (política educativa, mercat laboral, tecnologia, context social, identitat professional, ètica, gestió de qualitat, habilitats socials, reflexió i competència professional).

Factors del desenvolupament professional

Vida privada, evolució de la institució, experiència professional, esdeveniments professionals i edat.

Cicles del desenvolupament professional

Inici, estabilització, activisme, serenitat i desconnexió professional.

Paper del professor

• Perspectiva tecnològica: executor, paper secundari, intermediari passiu, dependent de l'expert i resistent al canvi.
• Perspectiva cultural: implementador, mediador, incapaç d'innovar per si mateix, relació d'assessorament amb l'expert.
• Perspectiva sociopolítica: agent curricular, filtra i redefineix projectes, capacitat d'innovar, relació de coordinació amb l'expert, innovador i qualificat.

Perfil del professor

Coneixement de l'entorn, capacitat de reflexió, actitud autocrítica, capacitat d'adaptació, tolerància a la incertesa, iniciativa, autonomia, treball en equip, autoperfeccionament i compromís ètic.

Perfil docent

Anticipació dels aprenentatges, gestió i facilitació dels aprenentatges, avaluació de competències, creació d'ambients d'aprenentatge, disseny de nous ambients, treball interdisciplinari, generació de coneixements, participació en el disseny curricular, desenvolupament de recursos per a l'aprenentatge, participació en xarxes d'aprenentatge, adaptació als ritmes d'aprenentatge, ús de diverses modalitats d'aprenentatge, participació en la gestió institucional, formació en la cerca d'informació, formació per a la innovació, capacitat d'innovació, foment de l'autonomia i la creativitat, i flexibilitat i reflexió sobre la pràctica.

Exigències del professor

Comprensió de la necessitat de canvi, coneixement de l'entorn, aplicació de la investigació-acció, treball en equip, relació amb altres protagonistes, superació de resistències, compromís amb la pràctica i ús de les TIC.

Dilemes del professor

Competències, resultats, resistències, gestió de la innovació, generació de coneixement, innovació, presa de decisions i assaig-error.

Problemàtiques del professor

Nous grups d'alumnat, internacionalització, desenvolupament regional, cooperació amb el món laboral, reformes educatives, individualització, desenvolupament social i tècnic, noves pedagogies i reestructuració institucional.

Dotze elements del canvi

Factors de primer ordre: escassetat de recursos, canvi en les relacions professor-alumne i fragmentació del treball. Factors de segon ordre: augment d'exigències, inhibició educativa d'altres agents, desenvolupament de fonts d'informació alternatives, ruptura del consens social, augment de contradiccions, canvi d'expectatives, modificació del suport social, descens de la valoració social i canvi en els continguts curriculars.

Agents Assessorament

Característiques de l'assessorament

Ajuda i suport, orientat al canvi i la millora, compromís compartit, relació cordial i generació de coneixement compartit.

Relació assessor-assessorat

L'assessorament depèn de l'assessorat. És una relació social. El paper de l'assessor ha de ser transitori.

Tipologies d'assessorament

Segons el nombre d'implicats: persona (especialista) o servei (sistema de recolzament). Segons el marc d'intervenció: intern (pertany al centre) o extern (professional extern).

Perspectives de l'assessorament

• Tecnològica: expert, resolució de problemes, imparcialitat, objectivitat i relació puntual.
• Cultural: consultor, facilitador, difusió d'idees, reflexió i empatia.
• Sociopolítica: negociador, mediador, estrateg i analista crític.

Modalitats d'assessorament

Orientat a la implantació: imposat, formal, mecànic, prescriptiu, amb objectius immediats i coneixement tècnic. Orientat al desenvolupament: voluntari, espontani, orgànic, responsable, amb perspectiva de transformació, coneixement professional i interpretació personal.

Perfil de l'assessor

Coneixements: reconèixer necessitats, diagnosticar, elaborar projectes, revisar pràctiques, aconsellar, adaptar teoria i pràctica, avaluar i innovar. Actituds: receptivitat, observació, sensibilitat al canvi, flexibilitat i reflexibilitat. Habilitats: interpersonals, mediació, construcció d'autoconfiança, iniciativa, relacions d'ajuda, col·laboració, responsabilitat compartida, treball en grup i proporcionar recursos.

Perfil i tasques de l'assessor

Investigació i anàlisi, avaluació de pràctiques, desenvolupament de materials, demostració de noves pràctiques, planificació, establiment de relacions, formació del professorat, coneixements tècnics, recursos organitzatius i creació de capacitats.

Fases de l'assessorament

1. Sentir el canvi: generar el sentit del canvi, promoure la confiança i diagnosticar la situació.
2. Dissenyar el canvi: prioritzar eixos, generar innovació i articular accions.
3. Desenvolupar el canvi: implementar accions, obrir el procés a la comunitat, comissionar activitats, regular i socialitzar accions i avaluació.

Fase I: Inici (contacte, contracte, reconeixement del problema). Fase II: Diagnòstic (reforçar hàbits, formular el problema). Fase III: Planificació (seqüència d'actuació, recursos, formació). Fase IV: Execució (posada en pràctica, revisió). Fase V: Avaluació (conclusions, avaluació).

Problemàtiques de l'assessorament

Diversificació professional, competències de l'assessor, assessorament i professionalització docent, i tracte amb companys. Solucions: coordinació i complementarietat entre professionals, i model d'assessorament centrat en els processos.

Exemples d'estratègies

• Formació basada en el contingut: canvi metodològic en un centre de primària.
• Recolzament professional: mentoring per a l'autoconcepte i l'autogestió a l'aula.
• I-A col·laborativa: fomentar la col·laboració entre docents per reduir l'aïllament.