Innovació Educativa: Conceptes, Models, Processos i Reptes

Conceptualització de la Innovació Educativa

Direccions del Canvi

• Constructiva Transformadora: Canvis que generen millora i evolució.
• Creativa: Introducció de noves idees i enfocaments.
• Neutra: Canvis sense un impacte clarament positiu o negatiu.
• Destructiva: Canvis que generen efectes negatius o regressió.

Definició d'Innovació Educativa

La innovació educativa pot entendre's ja no com la introducció d'alguna cosa nova que produeix millora, sinó com un procés i una actitud reflexiva intencionada, deliberada, institucionalitzada, tècnica-pedagògica i política que introdueix canvis qualitatius en un context educatiu particular amb l'objectiu de millorar la qualitat i equitat de l'educació en l'establiment educatiu on es produeix.

Dimensions del Procés d'Innovació

• Personal / Biogràfica: (QUI) Implicació dels individus.
• Substantiva: (QUÈ) Contingut i naturalesa del canvi.
• Estratègica: (COM) Metodologies i plans d'acció.
• Contextual: (ON) Entorn on es produeix la innovació.
• Política: (PER QUÈ i PER A QUÈ) Finalitat i justificació del canvi.

Canvi i Millora: Espontani o Planificat

• El canvi pot ser espontani o planificat.
• L'espontani pot ser: espontani, experiments, experiències i innovacions.
• El planificat pot venir pel sistema (reforma) o pel centre de formació (innovació).

Context de la Innovació

El context de la innovació es pot entendre com una relació jeràrquica: (Reforma (Innovació (Experiència))).

Nivells Macro i Micro de la Innovació

• Iniciativa:
  • Institucional o administrativa.
  • Director, professorat o equip.
• Àmbit local:
  • Regió, autonomia, província, zona.
  • Centre escolar.
• Finalitat:
  • Canviar currículum que comporta canvi de professors.
  • Resoldre problemes concrets d'ensenyament-aprenentatge. Millora d'aspectes curriculars.
• Nucli d'acció:
  • CENTRE amb la direcció, professorat, clima.
  • AULA: organització, professorat, clima.
• Freqüència:
  • Infreqüents, escasses.
  • Freqüents, abundants.

Dimensions Clau de la Innovació

• Dimensió avaluadora: Quins resultats?
  • Desenvolupament institucional.
  • Millora de la qualitat de l'ensenyament.
  • Avaluació de procés.
  • Millora de resultats en alumnes.
• Dimensió estratègica: Com?
• Dimensió personal: Qui?
• Dimensió contextual: On?
• Dimensió constitutiva: Què?
• Dimensió explicativa: Per què i per a què?

Tipus d'Innovació Educativa

Model 1: Extensió i Profunditat

Relaciona l'extensió (H) amb la profunditat (V) de la innovació:

• Epitelial
• Transformacional
• Aïllada
• Ajust

Model 2: Incremental vs. Disruptiva

• INCREMENTAL:
  • Millores contínues.
  • Sustentació.
  • Valor afegit.
  • Bé/servei ja existent.
  • Ajustaments puntuals.
• DISRUPTIVA:
  • Radical.
  • Trencar amb el tradicional (nou paradigma).
  • Creació de noves demandes.
  • Millores significatives.
  • Reflexió sobre els indicadors de rendiment o qualitat (nou producte augmenta valor, augmenta preu actual).

Nivells de Canvi en la Innovació

Relaciona la duració de la innovació (H) amb les persones implicades (V). De petit a gran:

• Materials
• Coneixements
• Habilitats
• Actituds
• Comportament individual
• Comportament grupal

La Porta de la Innovació

La porta de la innovació engloba un curs/jornada/congrés, una iniciativa individual/grupal, un altre projecte d’innovació, una avaluació externa i una avaluació interna. Tot això pot suposar una millora en el departament, grups de treball, professors individuals, equip directiu.

Nous Escenaris de la Innovació (Part 1)

1. Tecnologies del consumidor: Aplicacions mòbils, publicacions electròniques, drons, vídeos 3D, etc.
2. Tecnologies d’Internet: Núvols virtuals, traducció en temps real, eines de redifusió web, etc.
3. Estratègies Digitals: Flipped Classroom, jocs i gamificacions, ubicació intel·ligent, Makerspaces, tecnologies de preservació/conservació, etc.
4. Tecnologies de Mitjans Socials: Entorns col·laboratius, identitat digital, xarxes socials, etc.
5. Tecnologies de Visualització: Pantalles hologràfiques, realitat augmentada, impressió 3D, anàlisi virtual de dades, etc.
6. Tecnologies Habilitants: Geolocalització, maquinari lliure, traducció veu a veu, xarxa cel·lular, informàtica afectiva, electrovibració, etc.
7. Tecnologies de l’Aprenentatge: Aprenentatge en línia, aprenentatge mòbil, contingut obert, llicències obertes, etc.

Nous Escenaris de la Innovació (Part 2): Desafiaments i Tendències

• Solucionables (Curt termini 1-2 anys): Millora de la fluïdesa digital, redissenyant espais d'aprenentatge.
• Difícils (Mitjà termini 3-4 anys): Bretxa en el rendiment, avançant les cultures d'innovació.
• Molt difícils (Llarg termini 5+ anys): Avanç de l'equitat digital, repensar el funcionament de les institucions.

Nous Escenaris de la Innovació (Part 3): TIC i Canvi de Paradigma

• TIC IMPREGNEN TOT: Factor clau en la configuració d'escenaris. El treball es transforma: modificació de competències existents.
  • Nous rols i competències professionals.
  • Noves necessitats formatives.
  • Noves claus de formació de formadors.
• Galàxia mediàtica: CANVI DE PARADIGMA ENSENYAMENT-APRENENTATGE: alumne protagonista.
  • Tendència oberta i flexible.
  • Pocs projectes d’innovació (metodologies didàctiques).
  • De tasques repetitives a activitats de coneixement aplicat i generatiu.
  • Resistències institucionals i docents.
• “Galàxia mediàtica”: NECESSITAT DE POTENCIAR NOUS ESCENARIS DE FORMACIÓ.
  • De l’aula a la xarxa (essent part d’ella).
  • Noves claus formatives:
    • Coneixement descentralitzat.
    • Contextos formals insuficients (protagonisme no formal).
    • Usuaris: de consumidors a productors de coneixement.

Principis de la Innovació Educativa

1. Aprenentatge personalitzat.
2. Noves percepcions dels conceptes d’equitat, diversitat i inclusivitat.
3. Un currículum que faci ús del coneixement per desenvolupar la capacitat d'aprenentatge.
4. Canviar el guió. Repensar els rols del professorat i de l’alumnat.
5. Introduir la cultura de la formació permanent.
6. Nous tipus de consorcis i relacions:
   • Rol de les tecnologies.
   • Rol de les pràctiques col·laboratives.

Temes Clau en la Innovació

• Elaboració de materials
• Tutories
• Didàctica de la disciplina
• Avaluació d’alumnes
• Aprenentatge i motivació
• Noves tecnologies
• Estratègies metodològiques
• Pràctiques
• Autoavaluació docent
• Coordinació d’assignatures
• Planificació docent

Condicions per a la Innovació

• Adscripció a un corrent teòric: La investigació/innovació necessita circumscriure’s a una concepció ideològica, a una manera de veure i entendre l’educació i l’ensenyament.
• Coneixement científic que permet:
  • Prendre decisions.
  • Desenvolupar el projecte amb coneixements de causa i previsió de resultats.
• Flexibilització, dinamisme i suports necessaris (estructurals, organitzatius i tècnics) perquè el coneixement i el canvi-millora siguin possibles.

Principis Addicionals del Canvi

5. Individualisme i col·lectivisme tenen la mateixa importància.
6. Ni centralització ni descentralització funcionen.
7. La vinculació amb l'entorn és fonamental per a l'èxit.
8. Totes les persones són agents de canvi.

Perspectives i Models d'Innovació

Perspectiva Tecnològica/Positivista (Anys 60)

• El centre d’atenció és el PROJECTE amb inici i final ben definits.
• La gestió se centra en l’assoliment dels objectius.
• El disseny es basa en estudis previs sobre els usuaris.
• Els objectius i mitjans estan clarament diferenciats.
• Dependència jeràrquica teòrica i pràctica.

Perspectiva Cultural/Interpretativa (Anys 70)

• El centre és el PROCÉS sense inicis i finals ben definits.
• La gestió se centra en la direcció del procés.
• El disseny interpreta allò que els usuaris volen i crea necessitats.
• Els objectius i mitjans no estan clarament diferenciats.
• Interdependència teòrica i pràctica.

Perspectiva Sociopolítica/Sociocrítica (Anys 80)

• El centre són les PERSONES implicades (actors).
• La gestió se centra en la direcció de persones.
• El disseny interpreta el conflicte dels interessos participants (consensos).
• Els objectius i mitjans són dependents de la negociació.
• Els professors són teòrics i pràctics alhora.

Models des de la Perspectiva Tecnològica

Model d'Investigació i Desenvolupament (I+D)

Coneixement científic bàsic → Investigació aplicada i desenvolupament → Coneixement pràctic → Aplicació donada per l’usuari.

Exemple: Teoria d’aprenentatge, teoria de la comunicació → Materials per al currículum, instruments de mesura → Prototips, programes experimentals → Nou currículum, nous equipaments, cursos de formació.

Model de Recerca Basada en Disseny (RBD)

Dissenyar situacions d’aprenentatge (a partir de supòsits teòrics) → Estudiar sistemàticament aquestes situacions d'aprenentatge en contextos ben definits que:

• Són compatibles amb la realitat.
• Estan subjectes a testing i revisió mitjançant iteracions successives.
• Generalment es plasmen en eines i escenaris d'ensenyament-aprenentatge (prototips, entorns).

Anàlisi de la situació. Definició del problema → Desenvolupament de solucions d'acord amb la fonamentació teòrica → Implementació → Validació → Model RBD (Recerca Basada en Disseny) → Producció de documentació i principis de disseny.

Fases del Model de Recerca Basada en Disseny

1. PREPARACIÓ DEL DISSENY:
   • Problema i objectius d’investigació.
   • Variables de l’estudi i de l'entorn.
   • Participants (situació d'ensenyament/aprenentatge).
   • Disseny instruccional.
   • Trajectòria hipotètica d'aprenentatge.
   • Hipòtesis/conjectures d'investigació.
   • Disseny de recollida de dades.
   • Principis teòrics (recerca bibliogràfica).
   • Experiència prèvia de l'equip d'investigació.
2. IMPLEMENTACIÓ (CICLES ITERATIUS):
   • Anàlisi de dades.
   • (Re)formulació d'hipòtesis/conjectures.
   • Posada en pràctica del disseny.
   • Recollida de dades.
   • (Re)disseny instruccional.
   • (Re)disseny de recollida de dades.
3. AVALUACIÓ:
   • Anàlisi retrospectiva (Model teòric sobre el fenomen d’aprenentatge / Resultats teòrics sobre el disseny instruccional).

Validació de la Qualitat de la Innovació

• Pre-post test:
  • Quan? (què significa després?).
  • Com? (prova externa, interna, aplicació real, ...).
  • Respecte a què? (conceptes, procediments, actituds, ...).
• Respecte a indicadors externs (objectius compartits):
  • Exàmens oficials, internacionals, etc.
  • Qüestionaris coneguts (idees alternatives, motivació, etc.).
• Respecte a indicadors interns (objectius concrets):
  • Objectius d'aprenentatge (decidits per qui? avaluats per qui? comparats / baremats? durant o després?...).
  • Altres: satisfacció, retenció, self-confidence, ...

Models Culturals o de Perifèria

(Models adaptats a un context específic)

Model de Solució de Problemes

Percepció de la necessitat → Definició del problema → Recerca d'una solució → Combinació imaginativa de solucions possibles → Prova i avaluació → Posada en pràctica de la solució → Satisfacció de la necessitat.

Cicle de Resolució de Problemes

(Roda contínua) Intercanvi d'experiències → Desenvolupament de noves pràctiques → Experimentació → Intercanvis → Experimentació → Posada en pràctica/Descart → ...

Model de Solució de Problemes 2: Millora Incessant

(Roda contínua sobre rampa / Millora incessant)

Actuar (Adoptar l'acció adequada) → Planificar (Formular metes quantificables / Determinar mètodes per assolir les metes) → Fer (Donar formació / Realitzar el treball) → Verificar (Comprovar els efectes de l’actuació realitzada).

Models Sociocrítics

Model d'Interacció Social

Investigació assumida → Desenvolupament assumit → Cert grau d’activitats de difusió assumides (Presa de consciència / Interès / Avaluació / Assaig a títol de prova / Adopció).

L'Adopció com a Corba Acumulativa

(Evoluciona amb el pas del temps)

• 3% Innovadors
• 12% Adoptadors primerencs
• 50% Majoria primerenca
• 80% Majoria tardana
• 100% Reticents

Estratègia Salt a Salt per a l'Acceptació

Agent de canvi → Innovadors → Resistents → Líders → Resta del sistema (La negociació és la clau).

Model d'Investigació-Acció (Cicle Principal)

Observació

PLA: (PREOCUPACIÓ TEMÀTICA “IDEA GENERAL” → Diagnosi → FORMULO hipòtesis-acció) → ACCIÓ: (MODIFICO - Idea, PROVA ESTRATÈGIES D’ACCIÓ) → OBSERVACIÓ: (REGISTRO, ANOTO) → REFLEXIÓ: (ANALITZO, INTERPRETO → Què canviar?)

PLA (revisió): (SEGUEIX IDEA GENERAL → Replanifico l’acció) → ACCIÓ: (REALITZO – o Provo estratègies) → OBSERVACIÓ: (REGISTRO en vídeos, accions. Anoto efectes en diaris) → REFLEXIÓ: (SINTETITZO. Com puc seguir? Què faré?)

Model d'Investigació-Acció (Cicle Pràctic)

Cicle d'investigació i cicle de pràctica (Raons inicials → Pla → Observació → Reflexió → ...)

Principis Addicionals de la Recerca-Acció

• Que la investigació sigui innovadora, dirigir-se a la millora.
• Que els resultats puguin utilitzar-se per fonamentar constantment innovacions.
• Que la innovació sigui objecte d’investigació.
• Que el professorat sigui l’agent essencial de les innovacions i un investigador crític de les mateixes.

Lliçons Clau del Canvi

1. L'important no es pot imposar per mandat.
2. La innovació és un viatge, no un projecte establert, amb pocs fulls de ruta.
3. Els problemes són els nostres amics.
4. La visió i la planificació estratègica apareixen a mesura que s'avança, no abans.

Processos i Fases de la Innovació

Procés d'Innovació: Etapes Generals

Iniciació → Implementació → Institucionalització → Resultats (Aprenentatge de l’estudiant, Capacitat organitzativa).

Procés d'Innovació: Etapes Clau

1. Reconeixement de la necessitat.
2. Planificació.
3. Inici.
4. Institucionalització.

Procés de Canvi de Lewin

1. Descongelar: Fer perdre força a les velles actituds, valors o comportaments.
2. Canviar: Desenvolupament de nous valors, actituds o comportaments.
3. Recongelar: Estabilitzar el canvi mitjançant mesures normatives, culturals o d'estructura organitzativa.

Fases i Accions Clau de la Innovació

• INICI: Planificació, Experimentació, Difusió, Adaptació.
• UTILITZACIÓ: Posada en pràctica, Mobilització, Utilització, Aplicació, Desenvolupament, Implementació.
• AVALUACIÓ: Avaluació, Internalització, Incorporació, Institucionalització.

Variables del Procés d'Innovació

1. COMPONENTS INTRÍNSECS:
   • Qualitat de la Innovació.
   • Costos (econòmic, personal, temps).
   • Reversibilitat.
   • Complexitat.
2. COMPONENTS SITUACIONALS:
   • Estructura del Sistema d'Ensenyament.
   • Lideratge.
   • Clima Organitzacional.
   • Dinàmica del Grup.
3. COMPONENTS AMBIENTALS:
   • Congruència innovació-sistema.
   • Disposició del Medi al Canvi.

El Canvi Planificat: Característiques

• Implica aprenentatge / desaprenentatge.
• No hi ha canvi si no es dona motivació per canviar.
• El canvi organitzatiu es dona a través dels canvis individuals.
• Implicació d’actituds, valors i imatges d’un mateix.
• Procés constituït per diverses fases.

Fases del Canvi

Planificació de la Innovació

Model Sistemàtic de Planificació

1. Avaluació de necessitats.
2. Formulació de metes generals i submetes.
3. Construcció i desenvolupament de pretest i postest.
4. Anàlisi de metes per la seqüència instructiva.
5. Determinar característiques dels alumnes.
6. Selecció de mitjans per a les estratègies.
7. Disseny de mitjans.
8. Avaluació formativa per al diagnòstic i previsió.
9. Desenvolupament de materials i procediments.

Model Deliberatiu de Planificació

1. Apreciació del problema.
2. Judici sobre dades de la realitat.
3. Judicis de valor (solucions i alternatives acceptables).
4. Generació d’alternatives i propostes.
5. Posada en pràctica.
6. Valoració d’alternatives.

Les Tres Estratègies de Short

Particular/General; Experts/Especialistes/Coordinador; Executor/Implementador/Agent curricular.

Com Iniciar un Projecte d'Innovació

• Sobre què volem innovar?
  • Fer una bona anàlisi de necessitats: on sorgeix la necessitat d’innovació, quins problemes trobem, quins problemes pretenem resoldre?
  • No reinventar la roda: conèixer què s'ha fet.
  • No ser massa ambiciosos: pensa en gran, comença en petit.
• Amb qui comptem?
  • Evitar l’efecte sandvitx.
  • Aprofitar bé els recursos disponibles: tant materials com personals.
  • Qui tira del “carro”? Els projectes requereixen lideratge i implicació.
  • Amb qui comptem? Millor sols que mal acompanyats? Avançar poc, però avançar junts.
• Concreció del projecte:
  • Descriure amb claredat en què consisteix la innovació que es vol implantar.
  • Justificació i revisió d’altres experiències innovadores similars.
  • Fases i etapes en el procés de disseny de la innovació.

Difusió de la Innovació

Perspectiva Tècnica de la Difusió

• Funcions: Coneixement, persuasió, decisió, comunicació, acció.
• Agents d'innovació:
  • Grup superior (Tècnics, professionals experts, editors, organismes).
  • Grup inferior (Mestres, professorat, directius...).
• Crítica:
  • Pressuposen que el que funciona en un lloc funciona en un altre.
  • Capacitat dels usuaris per desenvolupar innovacions.
  • La reflexió no és possible.

Utilització del Coneixement en la Difusió

COMUNICACIÓ-COMPRENSIÓ-ACCEPTACIÓ

FACTORS QUE AFECTEN L'ÚS DEL CONEIXEMENT:

1. NATURALESA DE LA INFORMACIÓ:
   • Rellevància - Interès.
   • Claredat.
   • Susceptible de generar imatges d’acció.
2. TIPUS D'ESTRATÈGIA I ENFOC:
   • Formes personals.
   • Formes directes.
   • Manteniment de la informació.
   • Manteniment de suport.
3. CONTEXT D’UTILITZACIÓ:
   • Suport administratiu (dins-fora).
   • Reunions.
   • Trobades freqüents entre pràctics (internivells).
   • Característiques de la comunitat.

Enfocament Cultural de la Difusió

Procés de diàleg, reflexió i anàlisi crític cap a la innovació. Intercanvi amb petits grups i experts cap a la implicació.

Adopció de la Innovació

L'Adopció: Etapa Clau i Final

Etapa CLAU I FINAL del procés d’innovació:

• Decisió individual:
  • Coneixement, Interès, Avaluació, Assaig, Adopció, Integració.
  • Factors: 1. Avantatge relatiu, 2. Compatibilitat, 3. Complexitat, 4. Possibilitat de prova, 5. Visibilitat de resultats.
  • Categories d'adoptants: 1. Innovadors, 2. Primers adoptants, 3. Primera majoria, 4. Majoria tardana, 5. Endarrerits.
• Decisió grupal:
  • Factors: 1. Centralització, 2. Complexitat, 3. Formalització, 4. Obertura Organitzativa, 5. Autonomia.

Procés de Mobilització cap al Canvi

Activitats que realitza un sistema quan es prepara per al canvi:

• TIPUS D'ACTIVITATS: Formació d’una imatge de la política desitjada, Planificació, Generació de suport extern, Generació de suport intern.
• PRODUCTES: Projecte adoptat, Actitud institucional cap al canvi (Idees innovadores, Metes instructives, Decisions sobre l'amplitud del canvi, Decisions sobre com implementar).

Implementació de la Innovació

Precondicions per a la Implementació

• Factors de Context:
  1. Qualitats i lideratge del director.
  2. Autonomia dins del centre.
  3. Coordinació i cohesió del personal.
  4. Adequació i qualitat del programa.
• Factors de Procés:
  5. Poder i presa de decisions compartida.
  6. Recompensa per al personal.
  7. Visió.
  8. Control sobre els recursos.
  9. Suport i iniciativa del personal.
  10. Influència dels factors/suports externs.
  11. Coping (estratègies utilitzades en l'execució del programa).
  12. Desenvolupament i evolució del programa.

Resultats de la Implementació

15. Institucionalització.
16. Canvi organitzacional.

Avaluació de la Innovació

Procés d'Avaluació

• Depenent en certa forma de la perspectiva teòrica.
• Connectada amb la resta de les fases d’innovació.
• Comença fins i tot abans que la pròpia innovació.
• Avaluació Diagnòstica: Garantir si les condicions del probable èxit estan presents o cal aconseguir-les.
  • Eliminació d’obstacles-resistències.
  • Ajustament del projecte innovador.
• Avaluació Formativa: Garantir el desenvolupament de la innovació.
• Avaluació Sumativa: Verificar el canvi produït.

Reptes i Estratègies per a la Innovació

• Formació – Innovació:
  • Components estratègics de desenvolupament institucional.
  • Factor competitiu (departament d'R+D).
  • La innovació com a formació: sentit de projecte i professionalització docent.
• Estratègies:
  • Suport mutu: mentoring, coaching, comunitat d’aprenentatge.
  • Cursos d'actualització didàctica.
  • Programes de recerca-acció col·laborativa.

Facilitadors i Resistències al Canvi

Modalitats d'Oposició al Canvi

• RESISTÈNCIA: Actitud activa i conscient dirigida a frenar el canvi.
• BLOQUEIG: Paralització del canvi per forces superiors (ideològiques, polítiques, administratives).
• REBUIG: Postura d’oposició i resistència oberta al canvi, irracional i global.
• OBSTACLE: Resistència passiva deguda a elements no reflexius o accions planificades.

Característiques de les Resistències

• Grau d'implicació: Activa-Personal / Passiva-Recursos.
• Grau de fonamentació: Racional-Arguments / Irracional-Sentiments.
• Amplitud: Global-general / Específica-Específics.

Tipologia de Resistències

• Individu: Primacia, percepció o retenció selectives, superego, falta de seguretat en si mateix, sentiment d’amenaça i temor, dogmatisme-autoritarisme, ignorància, regressió, hàbit.
• Grup: Homeòstasi, dependència, status quo, valors i costums, relacions interpersonals, satisfacció grupal, inestabilitat docent, gestió de la innovació.
• Sistema Instructiu: Objectius i finalitats de l'educació, classificació de continguts, l’avaluació, sobresaturació, desconnexió teoria-pràctica.
• Sistema Educatiu: Tendència a la uniformitat, centralització-descentralització, falta de competitivitat, aïllament docent, escassa inversió: RRHH i materials.
• Sistema Social: Valors, estructura social, maduresa del sistema, modernisme-tradicionalisme.

Manifestacions de les Resistències

• Reptes per començar: Falta de temps, falta d’ajuda, no pertinent, complir el que es promet.
• Reptes per sostenir: Avaluació i mediació, verdaders creients i incrèduls.
• Reptes de redissenyar i repensar: Govern organitzatiu, difusió, estratègia i propòsit.

Facilitadors del Canvi

• Resposta emocional: Estabilitat en el moment del canvi - Immobilització - Negació - Fúria - Regateig - Depressió - Comprovació - Acceptació.
• Etapes organitzatives: Immobilització - Negació - Fúria - Regateig - Comprovació - Acceptació - Institucionalització - Internalització.
• Reixeta i corba de canvi: Por - Negació - Resistència - Compromís - Oportunitat - Exploració.

Factors Organitzatius Facilitadors

• Coordinació, suport i estil de direcció del centre.
• Infraestructura de suport a la innovació fora del centre.
• Relació del projecte d’innovació amb el projecte de centre.
• Altes expectatives en aprenentatges i finalitats d’innovació.
• Èmfasi en els continguts concrets relacionats amb la innovació.
• Avaluació formativa de la innovació.
• Implicació del personal en el projecte d’innovació.
• Clima d’estímul i seguretat.
• Creació de sentiment de pertinença al projecte.
• Planificació col·laborativa, tant institucional com personal.

Factors Relatius a la Innovació i el seu Procés

• Valor i qualitat de la innovació en relació amb les necessitats.
• Disponibilitat de recursos (humans, materials i funcionals) tant en l’inici com en el desenvolupament.
• Possibilitat de desenvolupament del pla en fases successives.
• Consciència de la complexitat de la innovació.
• Comunicabilitat de la innovació.

Factors Sociopolítics i Situacionals

• Estructura del sistema d’ensenyament (participativa, col·laborativa, autonomia, estabilitat de la direcció i del personal...).
• Estatus i lideratge del promotor de la innovació (influència, prestigi davant el grup, lideratge pedagògic...).
• Entorn com a creador d’un clima estimulant al canvi.
• Característiques personals (capacitació, actitud i forma de pensar).
• Incentivació de l’esforç complementari exigit per al desenvolupament del projecte.

Gestió de les Resistències

La Piràmide de les Resistències

• BASE: Coneixement (No sap) → Informar/Comunicar (PLA DE COMUNICACIÓ).
• Capacitat (No pot) → Noves habilitats/destreses/tècniques (PLA DE FORMACIÓ).
• Desig (No vol) → Establir objectius, donar feedback (AVALUACIÓ / SEGUIMENT).

Les 6R: Barreres a la Innovació

1. Refutar els nous patrons de comportament.
2. Ruptura d’ús.
3. Rivalitat.
4. Recursos.
5. Xarxa cultural.
6. Xarxa de col·laboració.

Les 8C: Facilitadors de la Innovació

1. Clarificació.
2. Comunicació.
3. Comprensió.
4. Coordinació.
5. Confiança.
6. Compromís.
7. Complicitat.
8. Col·laboració.

Inhibidors del Canvi

• Autoritarisme
• Por - Incertesa
• Avarícia
• Mandra
• Plaer
• Informació
• Enveja
• Conformisme
• Timidesa
• Individualisme
• Control

Sublimadors del Canvi

• Llibertat - Autonomia
• Recerca
• Ambició
• Meditació - Reflexió
• Hedonisme
• Anàlisi
• Imitació
• Respecte
• Prudència - Constància
• Grup
• Contrastació - Avaluació

Raons de la Resistència al Canvi

9 Raons per les quals les persones es resisteixen al canvi:

1. Creuen que el canvi és innecessari o empitjorarà les coses.
2. No confien en les persones que lideren l'esforç de canvi.
3. No els agrada la manera com es va introduir el canvi.
4. No confien que el canvi tingui èxit.
5. No van tenir cap aportació en la planificació i implementació.
6. Senten que el canvi va significar una pèrdua personal: seguretat, diners, estatus, ...
7. Creuen en l'status quo.
8. Ja han experimentat molts canvis i no poden suportar més interrupcions.
9. Temen no tenir les habilitats per fer la feina que requereix el canvi.

Raons del Suport al Canvi

6 Raons per les quals les persones donen suport al canvi:

1. Creuen que el canvi té sentit i que és el curs correcte.
2. Respecten les persones que lideren l'esforç de canvi.
3. Anticipen noves oportunitats i desafiaments que sorgeixen del canvi.
4. Van estar involucrats en la planificació i la implementació.
5. Creuen que el canvi conduirà a un benefici personal.
6. Els agrada i gaudeixen l'emoció del canvi.

Condicions Bàsiques per al Canvi

CANVI: Comunicació (ordre formal), Formació, Instruments, Recursos, Interès, Voler (Acompanyament), (Preparació), Capacitat per (saber per poder).

Facilitadors Segons Tejada (1998)

1. Treballar amb voluntaris.
2. No desgastar-se en els preparatius.
3. Tenir en compte les resistències.
4. Proposar compromisos de durada limitada.
5. Proposar objectius concrets/precisos.
6. Obtenir l’adhesió dels responsables institucionals.
7. Acceptar la negociació de la innovació (no a qualsevol preu).
8. Aportar suport intern i extern durant el procés.
9. Proposar implicats en la formació contínua (entre iguals, centre) sobre la pràctica.
10. Ajudar a la teorització de la pràctica.

Estratègies per Reduir Resistències

• Principi: La unitat de canvi és el centre i els seus components.
• Característiques de la intervenció:
  • Col·laboració-cooperació.
  • Acció conjunta.
  • Context d’autonomia.
  • Participació-implicació de tothom.
• Factors a tenir en compte en el disseny:
  • El destinatari de l’acció és el mateix grup.
  • Integrar els resistents en grups innovadors.
  • Innovació impersonalitzada.
  • Presa de decisions col·laborativa (implicació).
  • Valorar els aspectes positius de la innovació.

Condicions del Canvi: Accions Combinades

Èxit de la innovació - Compromís institucional - Avaluació - Incentius - Recursos - Experiències d’innovació - Referents - Formació del professorat.