Innovació, Capitalisme i Expansió Colonial al Segle XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,28 KB

1. Noves Fonts d'Energia i Innovació Tecnològica

Electricitat

  • Substitueix progressivament el carbó com a font principal d’energia.
  • Permet instal·lar fàbriques a les ciutats i millorar-ne l'organització interna.
  • Redueix el cost de l’energia i augmenta la productivitat.
  • S’utilitza en la indústria, transports urbans (tramvies, metro), comunicacions i il·luminació.

Petroli

  • L’explotació comercial comença el 1859 als Estats Units.
  • Primer s’utilitza per a la il·luminació.
  • Adquireix importància com a combustible en automòbils, vaixells i avions.
  • Permet motors més potents i trajectes més ràpids.

Innovació Tecnològica

  • Les empreses financen laboratoris i investigació.
  • Invents amb valor comercial (ex.: la bombeta d’Edison).
  • Col·laboració entre científics, tècnics i empresaris.

2. Noves Indústries Clau

Indústria Siderúrgica i Metal·lúrgica

  • Producció massiva d’acer i alumini gràcies al convertidor de Bessemer i Siemens-Martin.
  • L’acer és més resistent i flexible: permet fabricar millors motors i màquines.
  • El ferrocarril i la navegació demanden grans quantitats d’acer.

Indústria Química

  • Basada en avenços científics.
  • Producció de medicaments, perfums, fertilitzants, tints, fibres sintètiques i explosius.

Indústria Elèctrica

  • La pròpia electricitat genera una indústria nova.
  • Aplicacions en il·luminació, transport i telecomunicacions.

3. Nous Models de Producció i Organització del Treball

Taylorisme

  • Nou sistema per augmentar la productivitat i reduir costos.
  • Divisió del treball: cada obrer fa una tasca especialitzada.
  • Eliminació de temps perdut: eines i màquines col·locades al voltant del treballador.
  • Es calcula el temps exacte per fer cada operació.

Fordisme

  • Aplicació pràctica del taylorisme creada per Henry Ford.
  • Cadena de muntatge: el ritme de la producció marca el ritme del treballador.
  • Producció estandarditzada (molt del mateix model) → baixen els costos.
  • Augment dels salaris i crèdit per comprar els productes que els mateixos obrers fabriquen.

4. Concentració Empresarial i Finances

Trust

  • Unió d’empreses diferents sota una direcció central.
  • Controlen vendes i comercialització.
  • Pot ser:
    • Vertical: empreses que fan fases diferents del mateix producte.
    • Horitzontal: empreses que produeixen el mateix.

Càrtel

  • Acord entre empreses del mateix sector.
  • Fixen conjuntament preus i quantitats de producció.

Holding

  • Empresa que controla altres empreses mitjançant la compra d’accions.
  • Dominen sectors sencers de l’economia.

Societats Anònimes

  • Funcionen amb accions que es compren i venen a la borsa.
  • Afavoreixen el creixement financer i també l’especulació.

5. Avenços Mèdics i Creixement Demogràfic (Segle XIX)

  • Grans progressos en la medicina: millor higiene, vacunes i nous mètodes quirúrgics.
  • Augmenta molt la supervivència i es controlen epidèmies com la grip, el tifus o la verola.
  • La natalitat es manté alta, però a finals de segle comença a baixar.
  • Tot això provoca un fort creixement de la població europea.

6. Crisi del Capitalisme (1873–1890) i Mundialització

Causa Principal

  • "Llarga Depressió" (1873): crisi internacional provocada per:
    • Sobreproducció industrial i agrícola.
    • Productes d’ultramar barats que destrueixen la producció local.
    • Pànics borsaris (Nova York i Viena).

Efectes

  • Preus baixen → guerra de preus → empreses tanquen → atur.
  • Necessitat de reestructurar l’economia.

Respostes a la Crisi

  • Innovació industrial i perfeccionament tècnic.
  • Concentració empresarial: societats anònimes, trust, càrtels, holdings.
  • Reorganització del treball → taylorisme i fordisme.
  • Cerca de nous mercats → colonialisme.

7. Causes de l’Imperialisme (1870–1914)

Econòmiques

  • Crisi de 1873: calen nous mercats per a vendre l'excedent.
  • Matèries primeres i mà d’obra barates.
  • Inversió de capitals en infraestructures colonials.

Cientificotècniques

  • Exploracions, societats geogràfiques, avenços mèdics (quinina).
  • Noves armes i transport → ocupació ràpida.

Demogràfiques

  • Fort creixement de població a Europa → emigració a colònies.

Geoestratègiques

  • Control militar i comercial de rutes i territoris (ex.: Canal de Suez).

Polítiques i Ideològiques

  • Nacionalisme: prestigiar la nació i competir amb altres potències.
  • Ideològiques: Darwinisme social i racisme científic.
  • "Missió civilitzadora" dels europeus → justificar la dominació.

8. Relació entre Revolució Industrial i Colonialisme

La Revolució Industrial va generar:

  • Necessitat de matèries primeres per a les fàbriques.
  • Nous mercats on vendre els productes industrials.
  • Capitals que es volien invertir a l’estranger.

Justificació del Colonialisme:

  • Missió civilitzadora.
  • Expansió cultural i religiosa.
  • Supremacia racial europea ("civilitzar els pobles").

9. Colonialisme a l’Àfrica: Projectes i Conflictes

Projecte Britànic a l’Àfrica

  • Creació d’un protectorat a Egipte per controlar el Canal de Suez, clau per a la ruta cap a l’Índia.
  • Gran projecte: connectar Egipte amb Sud-àfrica mitjançant ferrocarril i telègraf (projecte defensat per Cecil Rhodes).
  • Objectiu: crear un control vertical del continent de nord a sud (Cairo–Ciutat del Cap).

Projecte Francès

  • Protectorat a Algèria.
  • Objectiu d’unir el Nord-oest africà amb el Mar Roig (projecte est-oest).
  • Conflictes potencials amb Anglaterra pel control de zones centrals d’Àfrica.

El Projecte Belga al Congo

  • El Congo era propietat personal del rei Leopold II, no pas de Bèlgica.
  • S’explotaven recursos naturals (cautxú, ivori).
  • Règim de terror:
    • Massacres.
    • Esclavitud.
    • Amputacions i càstigs brutals als nadius.
  • Justificació oficial: falsa "missió civilitzadora".

10. Conferència de Berlín (1885)

  • Convocada per Anglaterra i França i organitzada pel canceller alemany Bismarck.
  • Objectiu: evitar guerres entre potències i establir normes de colonització.

Acords Principals

  • Principi d’ocupació efectiva: per reclamar un territori, cal controlar-lo realment i avisar les altres potències.
  • Llibertat de comerç i navegació als rius Níger i Congo.
  • Abolició de l’esclavitud.
  • Creació de l’Estat Lliure del Congo (administrat per Leopold II).

11. Conflictes Colonials a l’Àfrica

Guerres Bòers

  • Protagonistes: britànics vs. grangers holandesos (bòers).
  • Causes:
    • Descobriment d’or i diamants al sud d’Àfrica.
    • Voluntat britànica d’annexar la zona.
  • Desenvolupament:
    • 1a Guerra Bòer (1880–81) → victòria bòer.
    • 2a Guerra Bòer (1898–1902) → victòria britànica i annexió final.

Crisi de Fashoda (1898)

  • Xoc entre els projectes d’expansió de França i Regne Unit.
  • Lloc: Fashoda, Sudan.
  • Estaven a punt de combatre, però França es retira per inferioritat militar.

El Marroc

  • Alemanya intenta impedir el domini francès.
  • Solució: protectorat francoespanyol (1906).

Entradas relacionadas: