Els inicis de les llengües romàniques i la vida de Ramon Llull
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,24 KB
Segle VII-VIII
El llatí poc a poc se'n va eliminant, i comencem a parlar de llengües pròpies de cada territori i van sorgir les llengües romàniques. Al ser l’inici d'un dialecte, no només es parla.
813- CONCILI DE TOURS
Document que fa l'església per deixar constància de que els eclesiàstics han de predicar amb llengües romàniques. Inici del segle IX el poble s’allunya cada vegada més del llatí.
839
Primeres proves escrites de les llengües romàniques: líder ludicum→ jurídic, homilies d'Organyà→ religiós, Els greuges dels homes de St Pere de Graudescales → jurídic, Greuges de Guitard Isarn→ jurídic. Primers textos on apareixen els primers mots escrits en les llengües romàniques. Els Usatges de Barcelona→ jurídic. Ramon Berenguer I. És un intent per crear una llei escrita per tot el país i va ser el primer codi feudal que es va escriure a Europa.
1217
Ordenances dels corredors de llotja → comercial, recopilació de mercaderies on es veu la necessitat de crear un vocabulari per comerciar. Ramon Llull, Vida coetània, “il·lustració de la randa”. 265 llibres. És el pare de l’escriptura, va ser un filòsof, escriptor que es va atrevir a parlar de ciències en català. Treballa el català ja que és l'idioma que més es parla on viu per transmetre els seus coneixements.
1263
Deixa tot el que té perquè té 5 aparicions de Jesucrist crucificat i es dedica a l'estudi de textos sagrats i a predicar, creant l'Art lul·lià. Viatja per tota Europa, i es relaciona amb gent de diferents categories socials i religions, va recopilar 250 en total, amb això va inaugurar la prosa literària catalana. A partir d'aquí es crea un grup de fans que es diu lul·lisme.
1265 al 1274
Vuelve a la seva vocació i aprèn àrab. OBJECTIUS: Convertir els infidels a cristians, escriure el llibre de la veritat cristiana i suport de reis i nobles per crear monestirs d’ensenyament. Anava en contra d’un àmbit de l'església, que s’aprofitessin econòmicament de la fe, que si pagues vas al cel. 1274 decideix retirar-se durant un temps, s’envà per poder escriure un llibre on promet entendre la veritat.
1274
“Art abreujada de trobar la veritat”. Escriu els textos en occità perquè tots ho entenguin, inclou 7000 mots en Occità. A partir de que publica el llibre es desviu perquè tot el món sàpiga què és l'Art lul·lià, còmics, novel·les de totes les maneres. Idiomes: Català, Llatí i àrab. Contacta amb reis i nobles, mal fet reaccionen, si a ells els molesta que no siguin de la mateixa religió els maten. Totes les accions humanes responen a intenció: a) ens movem per conèixer, estimar i lloar Déu b) ens movem per buscar el propi benefici.
1287-1289
A París → “Llibre de meravelles”. Les quatre cròniques utilitzen llenguatge col·loquial. L’aparició d’aquests textos té una relació amb la política, màxima esplendor de la corona catalanoaragonesa. Primers en escriure cròniques en català, coincideixen totes amb que tenen una finalitat didàctica, ensenyaments morals, principal gran eina propagandística, busquen una imatge molt bona d’ells. El tó és heròic i una clara exaltació del sentiment patriòtic.
1- Jaume I “Llibre dels feits” (1244-1276)
Conquesta de València i Mallorca. Recull llegendes i cançons de gesta. Part didàctica. Molts refranys com a eina per l'interès. Veracitat → apareix persona que parla francès, ho escriu en francès.
2- Bernat Desclot “Llibre del rei en Pere” (1283-1288)
Enaltir. 1a part→ fets passats, llegendes i relats juglarescos. 2a part→ fets contemporanis de l’autor i del Pere. Fonts fiables, destaca per la seva fiabilitat.
3- Ramon Muntaner
La més extensa de la literatura catalana. Vivències de l’autor i no tant del rei. Remarca molt la veracitat com argument, diu que és un testimoni directe.
4- Pere el Cerimoniós
Redactat per ordre de Pere II, parla del seu regnat i del seu pare Pere III. L’objectiu→ justificar la seva situació política, s’allunya molt dels esquemes medievals, s’apropa molt a l’època renaixentista.