Inicis de la literatura catalana: cròniques, trobadors i Ramon Llull

Inicis de la literatura catalana

1. El naixement de les llengües romàniques (s. V–VIII)

El procés de formació va ser desencadenat per la caiguda de l'imperi romà. Europa es va dividir en regnes germànics i el llatí va evolucionar i es va diversificar.

El llatí parlat s'allunya de l'escrit i la llengua de la cultura continua essent el llatí.

1. L'inici de les literatures romàniques

Les llengües vulgars es van convertir en llengües literàries a partir de l'edat mitjana. Amb el temps es va consolidar un model de llengua literària a partir de les llengües vulgars.

Ausiàs March, al s. XV, va escriure en català.

1.3 Primers textos en català

Les Homilies d'Organyà, que recullen sermons en català dels segles XII–XIII, són textos de redacció senzilla.

1.4 La consolidació de la llengua literària

Al s. XIII i segles següents, gràcies a cròniques, textos administratius i a l'activitat de la cancelleria, es va donar la consolidació del model de prosa en català.

La cancelleria reial redactava textos administratius i diplomàtics, contribuint a un model unificat de llengua escrita.

Les cròniques

Són quatre obres fonamentals que relaten fets històrics i la vida dels seus autors o protagonistes.

2.1 El Llibre dels Fets, Jaume I

És un text historiogràfic cabdal en català; és una autobiografia de Jaume I en la qual se centra en ell i en les dificultats del seu regnat.

Ell és responsable de la versió i, en certa mesura, de la direcció de l'obra, però la va escriure un escrivà.

2.2 La Crònica, Bernat Desclot

La obra es basa en Pere el Gran, que és el protagonista; s'hi afegeix el component èpic, on l'heroi cavalleresc pren protagonisme.

Les fonts d'informació de Bernat Desclot són els documents oficials.

Aquesta crònica posa de relleu l'entrada de la Corona d'Aragó a l'escenari europeu.

2.3 La Crònica, Ramon Muntaner

La crònica comprèn els fets contemporanis a l'autor i ofereix una relació estreta entre els esdeveniments històrics i els personals.

Muntaner deixa constància dels seus mèrits i exalta els monarques com a protegits per Déu.

2.4 La Crònica, Pere el Cerimoniós

El regnat de Pere el Cerimoniós és una època d'esplendor per a les lletres catalanes; el rei va encarregar traduccions i obres d'historiografia, va impulsar la cancelleria reial i va contribuir a la consolidació d'una llengua literària unificada, clara i elegant.

En aquesta crònica el rei dicta personalment i controla la redacció.

La crònica mostra la situació política del s. XIV: un intent de la monarquia d'augmentar el seu poder davant dels nobles.

Pere el Cerimoniós s'inspira en Jaume I en alguns detalls quotidians i en l'estructura de la narració.

La poesia trobadoresca

Va sorgir al s. XII a Occitània; presentava uniformitat i va depurar i generalitzar la llengua parlada en la lírica culta.

La poesia trobadoresca va ser la primera lírica culta europea en llengua vulgar, obra de poetes reconeguts.

Els poetes cultes escrivien en llatí; els trobadors en llengua vulgar, i els joglars cantaven cançons al públic.

3.1 L'amor cortés

És una ideologia amorosa que caracteritza la poesia trobadoresca; instaura el desig com a valor i situa la dona com a éssers a qui l'enamorat suplica i a qui la dona pot concedir o negar el favor demanat.

3.2 Gèneres de la poesia trobadoresca

• Canço: poema amorós.
• Plany: cant de tristesa per la mort.
• Sirventés: composició de burla o crítica.
• Alba: poema sobre el disgust dels enamorats quan arriben l'alba.
• Balada: composició per a ser ballada.
• Pastorela: amor entre trobador i pastora.

3.3 Els nostres trobadors

Entre els trobadors més representatius hi ha:

• Guillem de Cabestany
• Guillem de Berguedà
• Cerverí de Girona

Ramon Llull

Ramon Llull va escriure prop de 300 llibres on tracta molts camps del saber del seu temps.

Viatjà per difondre la seva obra i el seu programa de conversió dels infidels i de renovació de la cristiandat.

Va néixer a Mallorca el 1232; Llull volia convertir els infidels perquè havia viscut conflictes entre persones de cultures i religions diferents.

Durant la joventut va estar a la cort de Jaume I i es va casar amb Blanca.

Té un triple objectiu: la predicació als infidels, l'escriptura d'un llibre sobre la veritat cristiana i la fundació d'escoles i monestirs.

Al 1311 dictà la Vida coetània, on explica el canvi de la seva vida i els seus objectius.

El pensament de Llull

Llibre de contemplació de Déu pretén demostrar que Déu està darrere de tot.

Llull crea l'art com a forma de convèncer els infidels; és el nucli de tot el seu sistema de pensament.

L'art és la tècnica de pensament de base lògica i matemàtica que permet demostrar les grans veritats cristianes, confirmar-les i explicar qualsevol aspecte de la creació.

L'obra literària de Llull

La literatura és un instrument de divulgació del seu pensament.

Blanquerna: exposa un programa de reforma moral de la cristiandat.

Llibre d'amic i amat: el tema és l'amor de l'amic i fa servir temes de la prosa amorosa per expressar la seva voluntat de transcendència.

El Llibre de les meravelles: és una enciclopèdia novel·lada amb temes diversos on Fèlix, el protagonista, pregunta allò que no sap als personatges que troba.

Llibre de les bèsties: és una reflexió sobre la política i l'ambició del poder sense límits, on Llull fa servir animals per donar exemples.

La llengua en l'obra de Llull

Llull va crear un model de prosa per a totes les àrees del coneixement.

Té una construcció de la frase amb sintaxi àmplia, precisa i ben desenvolupada.

Prosa moral i religiosa

Predicació oral i escrita

En l'edat mitjana els monestirs són centres de cultura.

Al començament del s. XII les universitats es converteixen en alternatives als monestirs.

Els sermons són capaços d'influir en la mentalitat de l'home mitjançant la comunicació.

Crisi del s. XIV

A la segona meitat del s. XIV hi hagué una forta crisi demogràfica, política i ideològica que va fomentar lluites, epidèmies i fam a Europa; amb això va desaparèixer aproximadament un terç de la població europea.

Sant Vicent Ferrer

Nascut a mitjan s. XIV, a València i d'ordre dominicà, inicià predicacions i tingué una vida envoltada per la fama de miracles i prodigis.

La seva predicació va commoure les masses, acompanyant-les amb sermons i misses.

Els sermons ofereixen una panoràmica de la societat valenciana del moment.

Francesc Eiximenis

Naixement al 1327; de Girona i de l'ordre franciscà, va ser conseller a València.

Lo Crestià: és una enciclopèdia on s'arreplega molt del saber de l'edat mitjana per als laics, i on Eiximenis impregna tots els aspectes de la vida quotidiana.

Altres obres d'Eiximenis són Llibre de dones i Llibre dels àngels.

L'estil de les obres d'Eiximenis és un llenguatge popular amb finalitat d'influir en un públic ampli, amb un llenguatge proper als lectors.

Anselm Turmeda

Naixement al 1355 a Mallorca; de l'ordre franciscà, escriu també en àrab la seva autobiografia.

Llibre de bons amonestaments: recull consells morals de fe cristiana.

Cobles sobre la divisió del regne de Mallorca: tracta sobre la situació política de l'illa.

Les obres de Turmeda presenten una varietat de gèneres literaris, com la prosa moralista, descriptiva, narrativa i didàctica.