Iniciació Esportiva: Models i Propostes

Iniciació Esportiva

Es un proceso de socialización, de integración de los sujetos con las obligaciones sociales respecto a los demás. Es un proceso de enseñanza-aprendizaje progresivo y optimizador que tiene como intención conseguir la máxima competencia en una o varias actividades deportivas. Es un proceso de adquisición de capacidades, habilidades, destrezas, conocimientos, y actitudes para desenvolverse lo más eficazmente en una o varias prácticas deportivas. Es una etapa de contacto y experimentación en la que se debe conseguir unas capacidades funcionales aplicadas y prácticas. Según Blázquez, 1986 se conoce con el nombre de iniciación deportiva el período en el que el niño empieza a aprender de forma específica la práctica de uno o varios deportes. Para Sánchez Bañuelos, 1986, un individuo está iniciado cuando “es capaz de tener una operatividad básica, sobre conjunto global de la actividad deportiva, en la situación de juego o competición.

Model tècnic

: Aquest model parteix de la concepció de ser humà com una biomaquina i per tant l’ensenyança de l’esport s’orienta cap a la coordinació de una seria d’habilitats, des de aquest punt de vista de l’esport, es considera que l’aprenentatge dels components tècnics va per davant els coneixements tàctics o estratègics, considerant molt importants que aquets s’adquireixin correctament, s’hauran de sacrificar els seus propis estils i iniciatives. (Ruiz, 1996:145).

Models alternatius

: Aquest model intenta superar les limitacions i problemes que presenta el model anterior, sorgeixen una sèrie de models d’ensenyança de l’esport alternatius a partir de la dècada dels anys 60, la seva intenció és adequar l’ensenyança dels esports als objectius i característiques de l’àmbit educatiu.

Model vertical de ensenyança centrada en el joc

: Com en el model anterior l’ensenyança s’organitza prenent com a referència un esport determinat. Es comença de la base que cada esport és diferent dels altres i requereix una ensenyança específica i diferenciada.

Model horitzontal y estructural de ensenyança centrada el joc

: Aquest model, a diferencia dels anteriors, comença de globalitzar la iniciació de aquells esports que comparteixen una mateixa naturalesa estructural y funcional, és a dir que participen de una mateixa lògica interna.

Model horitzontal comprensiu de ensenyança

: Està representat per els treballs de Devís y Peiró (1992,1995), comparteix amb l’anterior la idea de iniciació comú a diversos jocs esportius y ressalta un interès per l’ensenyança de la tàctica al facilitar la comprensió i la tàctica de diferents tipus de jocs esportius en els participants, s’utilitzen jocs modificats i les intervencions del professional en forma de preguntes dirigides als jugadors.

Model per a la ensenyança integrada de la tècnica y la tàctica

: Proposa l’ensenyança sense que s’hagi de començar el treball tècnic previ, sinó que s’ha de ser des de les habilitats i destreses bàsiques on es comença l’ensenyança de l’esport.

Lasierra i Lavega

(1993) el desenvolupament pràctic de les formes jugades crea certs problemes de coherència amb el plantejament teòric, al menys en un primer del procés de ensenyança. Les formes jugades enteses com activitats i circuits que adopten una estructura similar al joc, s’utilitzen per aprendre el maneig de la pilota i certs patrons tècnics comuns a diversos jocs esportius. Aquesta circumstància pareix encobrir una progressió de l’ensenyança que va de la tècnica a la tàctica o almenys s’enfoca amb l’aprenentatge tècnic de la iniciació ja que també inclouen alguns jocs que no impliquen canvi de rols en els jugadors. La referència als principis o objectius tàctics, així com la formació estratègica dels jugadors és molt breu en els treballs de Blázquez, mentre en els de Lasierra i Lavega, l’aprenentatge dels principis tàctics es suposa lligat als rols i subrols de joc. PROPOSTA TRIDIMENSIONAL EL NIN I LA SEVA AACIÓ EN EL JOC- ANÀLISI DE L’ESPORT- LA METODOLOGIA DE L’APLICACIÓ MARC D’APROXIMACIÓ PROGRESSIVA FASE DE RELACIÓ FASE DE DESNVOLUPAMENT DELS ELEMENTS TECNICO-TÀCTICS INDIVIDUALS FASE DE DESENVOLUPAMENT DELS ELEMENTS BÀSICS DE TÀCTICA COL·LECTIVA FASE DE DESENVOLUPAMENT DELS SISTEMES DE JOC Relacions espai/temps Relacions amb el mòbil Relacions amb els altres Sistema de relacions: Jo + mòbil Jo + els meus companys Jo contra els adversaris Jo amb els meus companys contra adversaris FASES D’ACCIÓ PEDAGÒGICA DELS JOCS Plantejar situacions motrius globals que siguin transferibles d’esports sociomotrius de cooperació-oposició 1. mantenir el mòbil 2. mantenir el mòbil i progressar amb el mòbil. 3. mantenir el mòbil, progressar amb el mòbil i orientar-se cap a la meta SITUACIONS PROBLEMA: - Vol aconseguir respostes del jugador. Provocar que construeixin noves relacions que exigeixen una reorganització de les seves intencions.

Fases d’acció pedagògica dels jocs

a) Fase de relació b) Fase de desenvolupament o comprensió dels elements o fonaments tècnico-tàctics individuals c) Fase de desenvolupament o comprensió dels elements bàsics de la tàctica col·lectiva d) Fase de desenvolupament dels sistemes de joc

Modelo competencias

Resolución de problemas, aprendizaje significativo. Aprender a aprender. Autonomía. Metacognición. Entiende el proceso formativo a lo largo de la vida del deportista. Desarrollo de la capacidad de análisis y autorregulación. A.AUTÉNTICO Significativo: Relaciona el aprendizaje con sus necesidades e intereses. Establece propósitos. Trabaja a un nivel apropiado para su desarrollo y sus estilos de aprendizaje. Activo: Lleva a cabo acciones en situaciones reales o cuasi reales. Desarrolla medios o maneja instrumentos. Diseña o produce algo. Reflexivo: Ejercita sus destrezas de pensamiento. Planifica y monitorea su proceso de aprendizaje. Autoevalúa los resultados de su aprendizaje. Colaborativo: Desarrolla competencia social. Da, recibe e incorpora retro-combinación. Coordina sus metas y acciones con las de los otros. Ponderador: Desarrolla competencias o habilidades. Supera la pasividad frente a la realidad. Transforma o domina un aspecto de la realidad.