Iniciació Esportiva Infantil: Guia Completa de Joc i Desenvolupament

La Iniciació Esportiva: Conceptes Clau

Tipus de Joc en la Iniciació Esportiva

• Joc de llibertat: Espontani, variat, sense normes fixes.
• Joc simbòlic: Fomenta la imaginació i la transformació de la realitat.
• Joc imitatiu: Permet conèixer la realitat mitjançant l'observació i la repetició de conductes.
• Joc de regles: Desenvolupa la comprensió de normes, la disciplina i la cooperació.

Definició i Objectius de la Iniciació Esportiva

La iniciació esportiva és la introducció dels infants als esports d'adults, adaptats a la seva edat. Ha d'evitar l'especialització precoç i la competitivitat excessiva.

Factors Clau en la Iniciació Esportiva:

• Maduresa física i desenvolupament corporal dels infants.
• Experiència i coneixements previs.
• Motivació personal i influències ambientals.

Objectius del Joc en la Iniciació Esportiva:

• Desenvolupament corporal integral.
• Foment de valors com la responsabilitat, la solidaritat i el respecte.
• Motivació per a la pràctica esportiva: Fa que l'infant vulgui regles i reptes més complexos.
• Iniciació als diferents esports: Ofereix una visió general de diverses activitats esportives i permet descobrir les preferències i aptituds de cada infant.

Jocs Esportius i Pre-esportius

• Jocs pre-esportius: Activitats amb elements bàsics d'un esport (moviments, patrons motors, normes senzilles).
• Jocs esportius: Més tècnics i reglamentats, poden derivar en la pràctica esportiva competitiva.

Objectiu comú: Acostar l'infant als diferents esports per tal que experimenti i trobi la disciplina que més li agradi, introduint-los en el món de l'esport de competició, aprenent conceptes bàsics i coneixent les regles fonamentals.

Fases de l'Aprenentatge Esportiu

L'aprenentatge esportiu es divideix en tres fases:

• Fase d'iniciació (6-7 anys): Millorar la motricitat. Es prioritza la vivència i la varietat d'experiències motrius.
• Fase de desenvolupament: S'introdueixen tècniques i tàctiques bàsiques de l'esport. L'aprenentatge s'adapta a les característiques individuals.
• Fase de perfeccionament: Es busca el domini tècnic i tàctic per augmentar el rendiment. Cal fer correccions precises per millorar la qualitat de l'execució.

Pluridisciplinarietat vs. Especialització Precoç

Pluridisciplinarietat:

• Millora de les capacitats físiques generals.
• Més motivació i possibilitat de triar posteriorment un esport que encaixi millor.
• Pot dificultar la millora específica en un esport concret.
• El rendiment immediat pot ser inferior.

Especialització Precoç:

• Busca millorar el rendiment en una disciplina específica.
• Pot provocar manca de motivació.
• Fatiga mental i física per repetició excessiva.
• Limita el desenvolupament motriu global.

Parts de la Sessió Esportiva

• Part inicial: Informació de la sessió.
• Escalfament: Jocs suaus i divertits, no requereixen gran concentració, moviments globals (ex: joc de fer grups).
• Part principal: Assolir els objectius motors i tècnics de la sessió, amb intensitat moderada o alta (ex: tirar la corda).
• Part final: Tornar a la calma i comentaris de la sessió, joc tranquil.

Exemple: Atletisme en la Iniciació

Organització per equips de 4-5 atletes: Cada atleta farà dues proves: la primera la podrà escollir (una prova diferent per cada jugador d'un mateix equip) i l'altra se sortejarà.

5 Proves Individuals:

• Carrera 10x10
• Salt lateral en 20 segons
• Salt de longitud aturats
• Llançament de pilota medicinal
• Llançament de javelina
• Relleus

Recursos i Capacitats en l'Esport

Espais de Pràctica Esportiva

• Espais oberts: Estables o inestables, naturals o artificials.
• Espais tancats.

Materials Esportius

Tipus de Materials segons la seva Utilització:

• Convencionals (equipament): Pilotes, cordes, espatlleres, bancs suecs, etc.
• No convencionals (mitjans alternatius): Mocadors, caixes, tubs, etc.

Tipus de Materials segons la seva Mobilitat:

• Mòbils: Es poden moure fàcilment (ex: pilota).
• Fixos: Instal·lació permanent (ex: espatllera).

Tipus de Materials segons el seu Ús:

• Individuals: Per a una sola persona (ex: bici estàtica o cinta de córrer).
• Col·lectius: Compartits (ex: pilota).

Metodologia d'Aprenentatge

Principis metodològics:

• De fàcil a difícil.
• De conegut a nou.
• De poca complexitat coordinativa a gran complexitat.

Coordinació Motora

La coordinació motora és la capacitat que permet organitzar, controlar i adaptar els moviments per fer activitats motores amb eficàcia.

Depèn de:

• La recepció i processament de la informació sensorial.
• El control dels grups musculars implicats en el moviment.

Coordinació General i Esquemes Motors de Base:

Com més gran i més ric és el repertori d'esquemes motors de base, més habilitats es podran desenvolupar correctament. Hi ha tres grups d'esquemes motors de base:

• De desplaçament: Caminar, rodolar, trepar.
• De llançament i recepció: Llançar, rebre, colpejar.
• De salts: Llargada, obstacles, etc.

Equilibri:

Capacitat de controlar el centre de gravetat.

• Equilibri estàtic: Estar sobre una cama.
• Equilibri dinàmic: Caminar per una biga.

Orientació Espacial:

Capacitat de situar-se i orientar-se en l'espai a partir d'estímuls externs.

Jocs de Diferenciació Espai-Temps:

Permeten calcular distància i temps (ex: rebre una pilota llarga).

Capacitats Físiques Bàsiques

Força:

• Força ràpida: Alta intensitat i poca durada (ex: saltar a corda).
• Força resistència: Duració i repetició (ex: anar en bici).

En edats escolars és millor centrar-se en la força ràpida, ja que és més adequada i motivadora.

Velocitat:

• Velocitat de reacció: Tocar i parar en espais petits.
• Velocitat de desplaçament: Curses de 30 m.
• Velocitat-resistència: Curses de 40 m, relleus.

Cal que les activitats siguin molt intenses però curtes, per evitar la fatiga.

Resistència:

Poca intensitat, però més durada (millora cardiorespiratòria), participació contínua. Ex: Relleus en distàncies llargues.

Flexibilitat:

Mobilització notable de les articulacions, canviar de jocs. Jocs amb parelles amb moviments amplis.

Tipus d'Esports segons la Interacció

Esports Individuals:

El resultat depèn del rendiment personal. És important la condició física i tàctica individual.

• Sense adversari: En un medi estable o inestable, sense confrontació directa.
• Amb adversari: Enfrontament directe. Pot haver-hi contacte físic (ex: judo) o ús d'implement (ex: tennis, esgrima). La dificultat depèn de la pròpia qualitat i de l'adversari.

Esports Col·lectius:

• Espai comú: Contacte i oposició directa.
• Espai no comú: No hi ha contacte físic directe.

És important la tàctica col·lectiva (ofensiva i defensiva).

Gimnàstica Artística: Eixos de Moviment

Moviments basats en salts, girs i equilibri.

• Eix longitudinal: Girs sobre el propi cos.
• Eix transversal: Horitzontal de costat a costat (ex: tomba enrere).
• Eix anteroposterior: Horitzontal de davant a darrere (ex: roda).

Consideracions Finals sobre la Iniciació Esportiva

La iniciació esportiva implica la pràctica de jocs amb bases similars a les de les diferents modalitats esportives, per tal que els infants es familiaritzin amb les regles i habilitats més bàsiques de l'esport.

Característiques a considerar en infants:

• Poca força.
• Entre 5 i 9 anys: desenvolupament del moviment humà.
• Entre 5 i 10 anys: capacitats de propiocepció.
• Poca atenció sostinguda.