Iniciació als Esports d'Equip: Metodologia i Teories

La Iniciació en el Model d'Ensenyament

Els esports de col·laboració-oposició són una activitat oberta i tots els continguts han de ser apresos mitjançant un procés d'ensenyament-aprenentatge on es potenciïn, en les tasques a realitzar, tots els aspectes cognitius i executius. Els jocs col·lectius són una mostra del nivell de desenvolupament i complexitat del grup social. El nostre model d'ensenyament segueix els següents aspectes: possibilitats d'acció del joc del debutant; l'anàlisi de l'esport; la metodologia d'intervenció (modificar l'estructura de l'esport per a permetre la progressiva assimilació de la mateixa pel nen i establir un procés per a aconseguir un període d'iniciació).

Metodologia en la Iniciació dels Esports d'Equip

El procés d'ensenyament no pot ser tancat i predefinit, s'ha d'iniciar depenent de les necessitats de l'equip o jugador, per això és molt important la capacitat d'observació i anàlisi. L'alumne ha d'intervenir amb la imaginació, la creativitat i el sentit lògic. El jugador ha de resoldre els problemes que li venen. L'instrument d'aprenentatge del nen és el joc, l'activitat ha de tenir un caràcter lògic.

Teoria del Processament de la Informació (Welford i Marteniuk)

Aquesta teoria es basa en tres mecanismes:

• Mecanisme perceptiu: Responsable directe de captar la informació de l'entorn per a obtenir les dades possibles que determinen la situació motriu problema, amb la intenció de poder codificar-la i assimilar-la.
• Mecanisme de decisió: El subjecte ha de triar la millor solució mental a la situació motriu plantejada, això implica un processament de la informació i una decisió raonada.
• Mecanisme d'execució: El jugador ofereix una resposta motriu, tractant que sigui aquesta la millor solució pràctica al problema plantejat.

Teories de Lasierra i Lavega

Teoria de Transferència Associacionista i la Pedagogia Analítica

Aquesta teoria proposa:

• Determinar els elements constituents de l'esport determinat.
• Analitzar i ensenyar cadascun dels elements per separat amb la intenció de facilitar-ne l'assimilació tècnica.
• Establir l'encadenament dels gestos en una progressió metodològica lineal, per a què al final del programa conegui tots els elements de l'esport triat.

Teoria de la Transferència Globalista i la Pedagogia Global

L'acció del jugador es produeix com a resposta a un sistema de joc premeditat, on ell no pot expressar les seves capacitats de decisió. Tot el desplaçament del jugador està condicionat per la direcció d'equip, les solucions de joc les planteja l'entrenador, l'entrenador decideix i el jugador executa. La pedagogia d'intervenció es basa en l'aprenentatge del joc col·lectiu. Aquesta proposta no afavoreix la capacitat de percepció i decisió del jugador.

Teoria de Transferència Fenomenoestructural i la Pedagogia Sintètica

L'acció d'un jugador en situació de joc no pot fer-se més que per una adaptació a una realitat momentània del joc. Cal confiar en l'existència de transferència entre situacions motrius semblants. En la iniciació als esports d'equip ha de primar la intencionalitat de joc sobre el gest. La progressió metodològica es basa en la incorporació dels aprenentatges antics a les noves situacions, incorporant noves exigències i millorant les ja existents.