Inici de la Guerra Civil Espanyola: Causes i Fets

El Cop d'Estat del 1936

Des de la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936, es va anar gestant una conspiració. Aquesta va ser instigada per:

• Monàrquics
• Falangistes
• Carlins (milícies armades)
• Sectors de la CEDA (suport econòmic)

I dirigida per la Unión Militar Española (Sanjurjo, Franco, Goded, Fanjul, Queipo de Llano, Mola).

L'assassinat de José Calvo Sotelo (13 de juliol) va ser el detonant del cop militar.

Fets principals

• Mola, des de Pamplona, ho va preparar tot.
• El 17 de juliol esclata la sublevació al Protectorat marroquí.
• El 18 de juliol, Franco vola de Canàries a Melilla i es posa al capdavant de l'Exèrcit d'Àfrica.
• Sanjurjo mor en un accident d'aviació (havia de dirigir l'aixecament militar).
• El 19 de juliol, el cop esclata a les principals ciutats de la península.

Reacció del Govern i Divisió d'Espanya

Davant del cop militar, el govern va actuar amb indecisió a l'inici, cosa que va permetre la consolidació del cop en alguns llocs de l'Estat. El govern de José Giral va decidir el repartiment d'armes a les organitzacions obreres.

Espanya va quedar dividida:

• En mans dels sublevats: Marroc, part d'Andalusia, Navarra, Castella i Lleó, Galícia, Aragó, la Rioja i les Illes Balears (excepte Menorca).
• Fidel a la República: Catalunya, País Valencià, Madrid, Castella-la Manxa, Extremadura, País Basc, Astúries, Cantàbria i part d'Andalusia.

La Sublevació Militar a Catalunya

La sublevació militar va començar el 19 de juliol (Goded) i va ser derrotada per la Generalitat amb el suport de la mobilització dels anarcosindicalistes (CNT-FAI), la Guàrdia Civil, la Guàrdia d'Assalt i els Mossos d'Esquadra.

Es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes per coordinar la defensa de la República. Aquest comitè estava format per la CNT-FAI, el POUM, el PSUC, ERC, la Unió de Rabassaires i Acció Catalana.

La sublevació va fracassar a tot Catalunya. Es va instal·lar el desordre i la revolució violenta fins a mitjans del 1937.

La Dimensió Internacional del Conflicte

La Guerra Civil va tenir un gran ressò internacional enmig d'una confrontació ideològica i política entre:

• L'Eix Roma-Berlín (Alemanya nazi i Itàlia feixista)
• Les democràcies parlamentàries (França i Gran Bretanya)
• El règim comunista (URSS)

Es va crear una divisió internacional entre els que veien els rebels com uns lluitadors contra el comunisme i els que volien defensar la República contra el feixisme.

Política de No-intervenció

França (malgrat el govern del Front Popular de Léon Blum) i Gran Bretanya van optar per una política de neutralitat. Es va crear el Comitè de No-intervenció i es va decretar l'embargament d'armament, però això va perjudicar la República (malgrat l'ajuda soviètica) i va beneficiar els rebels (Alemanya i Itàlia els van ajudar amb armament i homes).

L'Ajuda Feixista

L'Alemanya de Hitler va aportar:

• Flota germànica
• Material militar
• Aviació (Legió Còndor)

La Itàlia de Mussolini va aportar:

• Una ajuda menys important tècnicament i estratègicament
• Més nombrosa humanament
• El "Corpo di Truppe Volontarie"
• Suport aeri, naval i equipament bèl·lic

El Portugal d'Oliveira Salazar va aportar:

• Comunicacions i subministraments
• 20.000 voluntaris

Cal afegir l'Exèrcit d'Àfrica (regulars marroquins voluntaris i la Legió Estrangera).

Ajuda a la República

La Unió Soviètica va aportar:

• Armes i aliments (avions, tancs...)
• Pilots, instructors i tècnics
• Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera

Les Brigades Internacionals van tenir un gran valor moral, amb 40.000 voluntaris fins al desembre de 1938, a partir d'una crida de la Internacional Comunista.