Ingressos i despeses de l'Estat: impostos, IVA i dèficit públic
Els ingressos de l'Estat
1.1. Els impostos
Els impostos són pagaments obligatoris que fan les persones i les empreses a l'Estat perquè aquest financi la despesa pública. Són la principal font d'ingressos del sector públic.
Termes fiscals
- Subjecte passiu: persona o entitat que paga l'impost.
- Base imposable: és la quantitat sobre la qual es calcula l'impost.
- Quota tributària: és la quantitat d'impost a pagar.
- Tipus impositiu: percentatge que s'aplica a la base imposable.
Classificacions d'impostos
Primera classificació: forma de recaptació
- Impostos directes: s'apliquen sobre l'obtenció de rendes o la riquesa dels subjectes passius.
- Exemples d'impostos directes:
- IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques).
- IS (Impost sobre Societats): recau sobre el benefici de les empreses.
- IP (Impost sobre el Patrimoni).
- ISD (Impost sobre Successions i Donacions).
- Impostos indirectes: recauen sobre el consum o sobre operacions específiques (per exemple l'IVA).
Segona classificació: segons la variació del tipus
- Impostos proporcionals: el tipus impositiu és el mateix independentment de la base imposable.
- Impostos progressius: a mesura que augmenta la base imposable, augmenta el tipus impositiu.
- Impostos regressius: a mesura que augmenta la base imposable, el tipus impositiu és més baix (proporcionalment).
Tercera classificació: segons quina administració els estableix
- Impostos estatals: són els que fixa l'Estat. Exemples: IRPF, IVA i IS.
- Impostos autonòmics: són els que fixen les comunitats autònomes. Exemples: ITP, AJD, ISD (en algunes circumstàncies).
- Impostos municipals: són els que fixen els ajuntaments. Exemples: IBI, IAE, altres tributs locals.
Principis d'un sistema impositiu
Per establir un sistema impositiu cal tenir en compte tres principis bàsics:
- Equitat: que els pagaments siguin justos (qui més guanya, més paga).
- Neutralitat: que els impostos no distorsionin indegudament el funcionament del mercat.
- Simplicitat: que el sistema sigui comprensible i fàcil de gestionar (per exemple la declaració de la renda).
L'impost sobre el valor afegit (IVA)
L'IVA és un impost indirecte que recau sobre el consum i la compravenda de béns i serveis.
Tipus impositius
- Tipus general 21%: aplicable a tots aquells béns o serveis que no figurin als tipus reduït o superreduït.
- Tipus reduït 10%: aplicable a determinats béns i serveis (aliments, aigua, hostaleria, transports, habitatges, ulleres graduades, etc.).
- Tipus superreduït 4%: aplicable a productes bàsics com pa, llet, ous, fruita, verdures, llibres i premsa, entre altres.
- Operacions exemptes: són aquelles que no estan subjectes a IVA.
L'IVA recau en última instància sobre el consumidor final, però són els empresaris i els professionals qui gestionen i declaren l'impost.
L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)
- És un impost directe que recau sobre les rendes de les persones físiques.
- És un impost progressiu.
- És un impost personal perquè té en compte les circumstàncies familiars i personals del contribuent.
Altres fonts d'ingrés de l'Estat
- Ingressos procedents d'empreses públiques.
- Taxes.
- Venda de patrimoni públic.
- Impostos extraordinaris sobre el patrimoni privat.
- Transferències.
- Rendes generades pel patrimoni.
- Donacions a l'Estat.
- Donacions a l'estat.
- Herències.
- Multes.
- Cotitzacions socials de treballadors i empreses.
Les despeses de l'Estat
Les despeses de l'Estat són les despeses derivades del compliment de les seves funcions, especialment el subministrament de béns i serveis públics a la societat.
2.1. Classificació de les despeses
- Despeses corrents: són les que es deriven del funcionament normal de l'Estat i solen representar la partida més elevada del pressupost.
- Despeses de capital o inversions: diners destinats a la compra o construcció de béns duradors o infraestructures.
- Despeses de transferència: diners que l'Estat lliura a altres agents econòmics sense contraprestació directa (per exemple, subvencions o prestacions socials).
- Despeses financeres: interessos que es paguen pel deute contret.
- Despeses extraordinàries: despeses derivades d'emergències com catàstrofes naturals o altres situacions imprevistes.
2.2. Els ingressos i la despesa pública com a instruments de la política fiscal
Política fiscal: és el conjunt de decisions del govern sobre els ingressos i les despeses públiques.
Principals instruments: la despesa pública i els impostos.
Tipus de política fiscal
- Política fiscal expansiva: increment de la despesa pública i/o reducció d'impostos. Augmenta la renda disponible, el consum i l'ocupació; és adequada en períodes de recessió.
- Política fiscal restrictiva: disminució de la despesa pública i/o augment d'impostos per frenar la inflació i refredar l'economia.
El deute públic i el dèficit públic
Quan l'Estat gasta més del que ingressa (dèficit) ha de demanar diners prestats per pagar la diferència (deute).
3.1. El pressupost de l'Estat
Els Pressupostos Generals de l'Estat són un conjunt de documents comptables que recullen la previsió de despeses i ingressos del sector públic per a un període determinat (generalment un any). Són fonamentals per executar la política fiscal del país.
3.3. Dèficit i superàvit públic
Saldo pressupostari: diferència entre els ingressos i les despeses del pressupost. Està relacionat amb la fase en què es troba l'economia.
Segons el signe tenim tres situacions:
- Equilibri pressupostari: ingressos i despeses són iguals; l'Estat no incrementa el seu deute per a aquell exercici.
- Superàvit pressupostari: els ingressos són més grans que les despeses, l'Estat guarda els fons o els destina a altres usos.
- Dèficit pressupostari: les despeses superen els ingressos; l'Estat ha de finançar aquest dèficit (per exemple, emetent deute).
3.5. El finançament del dèficit públic
Dèficit públic: despeses - ingressos (si despeses > ingressos).
Fa referència a un sol exercici pressupostari.
Deute públic: acumulació de dèficits de diferents anys.
Què és un títol?
Quan l'Estat s'endeuta emet títols de deute públic. Quan un inversor compra un títol el que fa és lliurar una certa quantitat de diners amb la finalitat de rebre uns interessos i la devolució del capital en el venciment.
Tipus de deute públic a Espanya
Lletres del Tresor:
- Durada
- Emissió
- Preu de compra
Bons de l'Estat:
- Durada
- Emissió
- Venciment
Obligacions de l'Estat:
- Durada
- Venciment
Desigualtats econòmiques i distribució de la renda
Distribució de la renda: manera com es reparteix la riquesa generada per l'activitat econòmica d'un país.
4.1. Mesura de la distribució de la renda
Renda per càpita = Renda Nacional / Nombre d'habitants.
De vegades s'usa com a indicador de nivell de benestar, però no informa sobre la distribució interna de la renda; suposa que tothom té la mateixa renda, cosa que no és certa.
4.2. Conseqüències de les desigualtats
- La riquesa arriba als ciutadans com a rendes del treball o rendes del capital.
- La distribució de la renda no és equitativa entre tots els ciutadans.
- Conseqüències de les desigualtats econòmiques:
- Debilitació de la classe mitjana: moltes famílies empobrides per l'augment de l'atur i la reducció d'ajudes socials.
- Empobriment: dificultat d'accés a l'educació per als joves.
- Problemes de salut i mortalitat: augmenten amb la disminució del nivell de vida per dificultats en l'accés a una assistència sanitària de qualitat, mala alimentació, etc.
- Falta d'ingressos: increment de la delinqüència i altres problemes socials.
4.3. Polítiques redistributives
Algunes mesures:
- Imposició progressiva: fer que paguin més impostos els qui tenen més ingressos.
- Transferències públiques: el govern realitza transferències a aquells que més ho necessiten (prestacions, beques, ajudes).
- Oferta de béns i serveis públics: garantir l'accés universal a serveis bàsics com educació, salut i protecció social.