Ingredients, Pigments i Teoria del Color en Micropigmentació

Ha de contenir ingredients antimicrobians, com l'arbre de te, fent una barrera transpirable a base de silicones.

La seva aplicació serà mitjançant una capa fina al finalitzar el tractament, aplicant-la entre 3 i 5 vegades durant les 24 hores posteriors al tractament.

Classificació dels Pigments

Inorgànics: Constituïts per ingredients minerals d’origen divers. Els més utilitzats són els òxids de metalls com:

• Òxid de ferro: Genera gammes marrons, vermelles, grogues i negres, sempre mates. L’òxid de ferro negre al 100% utilitzat en tractaments d’ulls, té l'avantatge que no degrada a blau sinó a gris, i a més, pel fet de ser inorgànic, s’implanta més ràpid i no té risc de migració.
• Òxid de crom: Dóna tonalitats verdes.
• Ferrocianur fèrric: Dóna tonalitats blaves.
• Diòxid de titani: Utilitzat al 100% és blanc. S’utilitza en percentatge elevat per aconseguir tons beix i en baix percentatge per aclarir diversos tons. La molècula de diòxid de titani és gran (15-20 micres), per tant, és un pigment molt estable i difícil d’eliminar. NO s’han d’utilitzar mai tons beix per tapar errors, donat que aconseguiríem l’efecte contrari.

Orgànics: Estan constituïts per substàncies d’origen natural (animal i vegetal) i sintètics (derivats del carboni).

1. Naturals: S’obtenen directament d’extractes, són altament reactius, provoquen una major incidència d’al·lèrgia, inclús poden arribar a provocar xoc anafilàctic.
   • Són pigments fàcilment corruptibles pel que fa a la seva duració, consistència i resistència a la llum.
   • Tot i que publicitàriament quedi molt bé el fet que siguin naturals, actualment estan prohibits per a ser usats en micropigmentacions.
2. Sintètics: Contenen l’element químic carboni, no són reactius. Estan estabilitzats amb una laca d'hidròxid d’alumini que encapsula la molècula orgànica i li dona estabilitat.
   • S’utilitzen en percentatges elevats per obtenir tons lluminosos com vermells, taronges, grocs… i en percentatges més baixos per donar calidesa als tons marrons, rosats i to pell.

Teoria del Color

La llum: A través del sentit de la vista obtenim informació de: la forma, el color, la mida dels objectes…

Es tracta d’una forma d’energia electromagnètica que es propaga en forma d’ones.

Els cossos retornen part de la llum que reben; una part és absorbida i l’altra és retornada al medi. Quan un cos absorbeix totes o algunes longituds d’ona de l'espectre visible es denomina absorció i si es retorna es denomina reflexió.

Definició de colors càlids i freds:

Es diuen colors càlids aquells que van del vermell al groc i els colors freds són els que van del blau al verd.

Aquesta divisió dels colors en càlids i freds radica simplement en la sensació i experiència humana. La calidesa i la fredor atenen sensacions tèrmiques subjectives.

Costració

Consisteix en eliminar el pigment implantat cap a l’exterior. Una part del pigment s’expulsa cap a fora, en forma visual de crosta. I quan passen els 30 dies de costració, la crosta cau i, si el tractament està ben fet, és el que quedarà com a tractament final de la micropigmentació.