Infraestructures i Turisme a Espanya: Aeroports, Ports i Sectors Turístics

Infraestructures de Transport a Espanya

Aeroports amb Major Volum de Passatgers

El transport aeri ha experimentat un desenvolupament ràpid degut al creixement de vendes, canvis en l'organització espacial de l'economia, l'augment de la demanda turística i el desenvolupament dels vols internacionals.

• La xarxa aeroportuària compta amb nombrosos aeroports, l'estructura és radial i jeràrquica. Madrid-Barajas funciona com a l'aeroport de connexió directe amb tots els aeroports espanyols i principals estrangers.
• El trànsit de passatgers és molt competitiu gràcies a la seva rapidesa i comoditat.
• El trànsit de mercaderies és escàs i se centra en els béns peribles o valuosos.
• Hi ha desequilibris territorials. Els principals aeroports es troben en els nivells urbans i turístics més destacats: Madrid-Barajas, Barcelona-El Prat, les Illes Balears i Canàries.

Ports amb Major Trànsit de Passatgers/Mercaderies Notable

El trànsit de viatgers és escàs. En llargues distàncies s'enfronta a la competència de l'avió i se centra en els creuers. En distàncies curtes i mitjanes, se centra en les rutes entre Algesires i Ceuta, entre les Illes Balears i Canàries, i entre aquestes i la Península, sobretot en els mesos turístics d'estiu (+4000: S.C. de Tenerife, Badia d'Algesires, Illes Balears).

El trànsit de mercaderies es dedica a transportar derivats del petroli des de les refineries litorals als ports pròxims a les zones de consum industrial o urbà (+50 milions: Barcelona, València, Badia d'Algesires).

El trànsit de mercaderies té una importància enorme, degut a que les importacions i exportacions s'efectuen per vaixell. Tradicionalment, la major part del trànsit corresponia als granels sòlids (Tarragona, Huelva) i granels líquids (Bilbao, Tarragona).

Actualment creix la transportada en contenidors. Es registren desequilibris territorials en el trànsit de mercaderies entre els diferents ports espanyols. El trànsit tendeix a concentrar-se al port d'Algesires.

Sectors Turístics a Espanya

Sectors amb Major Desenvolupament del Turisme de Sol i Platja

Les àrees turístiques de sol i platja són les Illes Balears i les Canàries i la costa Mediterrània peninsular. Totes aquestes reben una important afluència turística basada en les favorables característiques climàtiques i en les platges excel·lents.

L'accessibilitat ha afavorit el desenvolupament turístic de les zones accessibles a la clientela europea per carretera o per via aèria, com Catalunya.

El model d'ocupació de l'espai diferencia les zones en el fet que els allotjaments i les instal·lacions turístiques s'integren en els nuclis de població preexistents, modificant-los o configurant-hi eixamples (Benidorm, Torre Molinos) i les zones turístiques noves (Chiclana de la Frontera).

Els tipus d'allotjament distingeixen zones amb predomini d'establiments hotelers amb models extensius de baixa densitat o intensius en altura, amb categoria alta o mitjana-baixa, amb clientela nacional o estrangera.

A Balears, el tipus de turisme està relacionat amb els touroperadors que capten gent d'altres països amb paquets turístics de baix cost, que genera un tipus de clients amb baix poder adquisitiu que genera riquesa a la zona.

Sectors amb Major Desenvolupament del Turisme d'Hivern/Turisme Alternatiu/Turisme Cultural

El turisme de muntanya és un turisme de neu lligat a l'esport de l'esquí. Però la muntanya es dona també a la pràctica d'altres activitats: excursionisme, senderisme, alpinisme, barranquisme...

El turisme ecològic se centra en la visita a espais rurals protegits, com parcs naturals o nacionals. S'hi combina la protecció mediambiental amb l'ús recreatiu i turístic subordinat a les reglamentacions establertes.

El turisme rural inclou l'allotjament i l'estada en el medi rural. A més de gaudir del descans, la tranquil·litat i la qualitat mediambiental, s'hi poden practicar nombroses activitats.

El turisme urbà és un turisme cultural dirigit a les ciutats amb patrimoni històric, artístic i cultural o declarades patrimoni de la Humanitat.

Sectors amb Major o Menor Estacionalitat Turística

L'estacionalitat turística és la concentració de la demanda turística en certs mesos de l'any. A Espanya, a causa del model turístic predominant de sol i platja, la demanda es concentra en els mesos centrals de l'estiu.

L'excessiva estacionalitat de la demanda és un dels principals problemes del turisme espanyol. La demanda principal coincideix amb les vacances d'estiu, excepte en les estacions d'esquí i a les Canàries, on no existeixen realment temporades baixes.

En els darrers anys es pot apreciar una certa suavització de l'estacionalitat. Els motius en són una tendència creixent a repartir més vacances al llarg de l'any; el desenvolupament del turisme intern d'hivern, caps de setmana i "ponts", i el del turisme social o el de la tercera edat.

A Balears, el tipus de turisme està relacionat amb els touroperadors que capten gent d'altres països amb paquets turístics de baix cost, que genera un tipus de clients amb baix poder adquisitiu que genera riquesa a la zona.