Infraestructures i Centralisme a Espanya: Història i Impacte

Infraestructures i Productivitat: Clau per al Comerç

Sense bones xarxes de transport no pot progressar el comerç i seria molt menor l’estímul donat a les indústries de les ciutats. La inversió en infraestructures és un xoc de demanda que ajuda a reactivar l’economia de les regions en crisi.

Si el cost de les infraestructures es fa recaure en els usuaris, no suposa endeutament públic, i és factible si la demanda és suficient.

El Transport Ferroviari de Mercaderies: Dades i Prioritats

Malgrat l’esforç inversor en ferrocarrils, el transport de mercaderies en tren ha baixat del 7% al 4% entre 2000 i 2010. A la UE, el transport de mercaderies en tren és del 20%. El transport de passatgers en tren no ha variat en tota la dècada.

La prioritat del transport ferroviari de mercaderies fixada el 2003 era l’eix Algesires-Madrid-Saragossa-Pirineus-França. Aquest eix passa a més de 300 km dels principals ports (València i Barcelona).

Finançament de les Autopistes a Europa i Espanya

El finançament de les autopistes varia a la UE:

• Amb peatges: França, Portugal, Grècia, Eslovènia i Itàlia.
• Amb finançament públic: Finlàndia i Bèlgica.
• Amb peatges només per a camions: Àustria i Alemanya.

A Espanya, es financen amb peatges el 20% dels quilòmetres d’autopista, concentrats al Llevant i a Galícia. Totes les autopistes que convergeixen a Madrid són lliures de peatge.

La Gestió Centralitzada dels Aeroports (AENA)

Tots els aeroports comercials d’Espanya estan gestionats per l’ens públic Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA).

Excepcions notables són Ciudad Real (propietat mixta publicoprivada) i Lleida-Alguaire, amb molt pocs vols.

A cap altre país comparable la gestió està centralitzada en mans d’una empresa pública. Això no passa a:

• Alemanya
• Austràlia
• Canadà
• EUA
• França
• Itàlia
• Japó
• Gran Bretanya

Intencionalitat Política: El Reforçament del Centre

Diversos ministres i presidents han expressat obertament la intenció centralitzadora de la política d'infraestructures:

• 1997, Rafael Arias Salgado (Ministre de Foment, PP): “La intención de la política de infraestructuras está presidida por la intención de reforzar el centro peninsular.”
• 2000, José María Aznar (President, PP): “Como prioridad, construiremos una red ferroviaria de alta velocidad que, en diez años, situará a todas las capitales de provincia a menos de 4 horas del centro peninsular.”
• 2007, J.L. Rodríguez Zapatero (President, PSOE): “Trabajaremos por un aumento de la cohesión que descansará en la política de infraestructuras.”
• 2009, José Blanco (Ministre de Foment, PSOE): “Necesitamos avanzar en las conexiones de AVE que todavía no han sido finalizadas.”

Els Decrets de Nova Planta (1707-1716) i el Centralisme

Els Decrets de Nova Planta van suprimir les institucions pròpies de València, les Balears, Aragó i Catalunya. Es va imposar la justícia castellana i el castellà com a llengua administrativa.

Els territoris de la Corona d’Aragó van començar a pagar impostos a Madrid. Felip V va voler per a Madrid una capitalitat com la de París. Carles III va ampliar la idea, amb la realització de passeigs urbans, enllumenat públic, construccions monumentals i una xarxa de carreteres radial.

El Model d’Estat Centralista Inspirat en França

El model d’Estat espanyol va adoptar elements centralistes francesos:

• La Constitució de Cadis (1812) establia que “la soberanía reside en la nación española”.
• Unes Corts amb una sola cambra, com la francesa.
• Una divisió per províncies a imatge dels departaments francesos.

La legislació també va seguir aquesta línia:

• El Codi Mercantil, introduït en temps de Ferran VII.
• El Codi Penal, en temps d’Isabel II.
• Les lleis d’enjudiciament civil i criminal, durant el Sexenni Democràtic.
• El Codi Civil, durant la Restauració.

Història del Finançament de les Carreteres

Inicialment, els costos d’obertura i manteniment de les carreteres anaven a càrrec dels municipis per on transitaven. La falta de trànsit provocava una insuficiència financera.

Fites històriques en el finançament:

• 1747: Ferran VI emet una cèdula reial possibilitant el pressupost de camins a càrrec de l’erari públic.
• 1761: Entra en vigor un Pla General de Carreteres. Finançament de la Corona, però amb peatges pel trànsit de mercaderies.
• 1769: S’estableix que les llegües del camí es comptin des de Madrid.

Nota: Els trams d’Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i Navarra anaven a càrrec de les hisendes forals.