Cerca d'informació i anàlisi d'audiència en l'era digital

Cerca d'informació a l'era digital

En l’era digital, la cerca d'informació és una habilitat essencial per accedir al coneixement de forma eficaç. El procés de cerca es pot dividir en diverses fases que ens ajuden a organitzar-nos millor: primer cal pensar i analitzar el problema que volem resoldre, identificar quines són exactament les nostres necessitats informatives i, un cop ho tenim clar, iniciar la cerca. Aquesta informació cal saber-la valorar i, finalment, organitzar-la i fer-ne un ús adequat segons els objectius que ens hem proposat.

Cercadors i funcionament

Una de les eines més utilitzades per fer cerques d'informació són els cercadors. Aquests són programes informàtics dissenyats per ajudar-nos a localitzar informació emmagatzemada a la xarxa. Un dels més destacats és Google, que ha tingut tant d'èxit per la seva facilitat d'ús i per com calcula la rellevància dels resultats que ofereix. Aquest càlcul es fa mitjançant un algoritme anomenat PageRank, que té en compte la qualitat i quantitat d'enllaços que rep una pàgina per determinar-ne la importància.

El funcionament dels cercadors es basa en l'acció de les anomenades «aranyes», que rastregen el contingut disponible a Internet i el guarden en grans bases de dades. Aquest contingut es classifica en categories i es recupera segons les consultes dels usuaris.

Silenci, soroll i Internet invisible

Ara bé, no tot el que existeix a Internet és fàcilment accessible. Existeix el fenomen del silenci, que fa referència a la informació pertinent que no s'ha recuperat durant la cerca. L'objectiu seria aconseguir un silenci zero, és a dir, que tota la informació útil aparegués als resultats. També existeix el soroll, que fa referència a tota la informació no rellevant que sí que apareix.

Un altre concepte important és el d'Internet invisible, que inclou pàgines web que no estan indexades pels cercadors (com ara intranets, continguts protegits per contrasenya o pàgines autoexcloses).

Tipus de cerca i operadors

Hi ha diferents tipus de cerca. La cerca per interrogació pot ser simple o avançada. La cerca avançada ens permet filtrar els resultats per idioma, regió, format, data d'actualització, etc. També podem usar operadors per millorar les nostres cerques. Entre ells hi ha:

• Operadors booleans: AND, OR, NOT per combinar termes.
• Operadors posicionals: com NEAR o les cometes per cercar frases exactes.
• Truncament: amb l'asterisc * per buscar paraules amb diferents terminacions.
• Operadors de rang: <, >, =, >=, <=.
• Presència o absència: + o - davant d'un terme.

Fonts i eines acadèmiques

Per fer cerques acadèmiques, Google ofereix Google Acadèmic, una eina per trobar informació científica i validada, que també mostra les citacions rebudes per cada treball i permet crear alertes per estar informat de novetats en un tema concret. Aquestes alertes ens permeten rebre automàticament la informació que ens interessa sense haver de buscar-la cada cop, i poden arribar via RSS (Really Simple Syndication).

Altres fonts destacades per a la cerca d'informació acadèmica són Dialnet Plus, un portal bibliogràfic amb bases de dades de contingut científic i opcions de filtratge molt útils; i les plataformes TDX/TDR, que permeten consultar tesis doctorals elaborades a Catalunya o a la resta de l'Estat.

Catalogació i hemeroteques

El catàleg de la biblioteca és una altra font secundària molt útil. Ens permet consultar i localitzar documents filtrant per títol, temàtica, idioma, any, etc. A Catalunya, existeix el PUC (Préstec Universitari Consorciat), que permet accedir als fons de diverses universitats a través del CCUC (Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya).

També trobem les hemeroteques, que són fons d'informació documental on s'arxiven i es classifiquen publicacions periòdiques. Són molt útils per fer cerques per tendències o per recuperar informació publicada en el passat. En aquest àmbit, Google Trends ens permet visualitzar com ha evolucionat l'interès per certs temes entre la població al llarg del temps, una eina molt útil per detectar tendències d'opinió.

Finalment, cal destacar dues bases de dades de premsa: Factiva, que ofereix accés a diaris amb textos complets, i MyNews, una hemeroteca digital que recopila premsa escrita moderna publicada a Espanya.

Audiència i mesura

En el camp de la comunicació, entendre l'audiència és fonamental per prendre decisions informades i dissenyar estratègies efectives. L'audiència és el conjunt de persones que consumeixen un mitjà, ja sigui llegint, escoltant o mirant continguts. Dins d'aquesta, trobem el públic objectiu o target, que és aquell a qui s'adreça específicament un missatge, producte o servei.

Per tal de conèixer l'audiència, existeixen mètodes d'anàlisi qualitativa i quantitativa que ens permeten obtenir informació sobre el seu comportament i preferències. Aquestes dades s'utilitzen per decidir la programació dels mitjans, planificar campanyes publicitàries i entendre les tendències de consum. Les audiències es poden mesurar a través de tres grans tècniques: el sondeig, el panell i l'audiometria.

Sondeig

El sondeig es basa en l'estudi d'una mostra representativa de la població a la qual se li fa una enquesta detallada. L'Estudi General de Mitjans (EGM) és l'exemple més destacat d'aquest mètode. Cada any, les persones enquestades canvien, i s'obtenen així estimacions generals de comportament de consum.

Panell

El panell, en canvi, manté sempre la mateixa mostra durant un període llarg. Això permet observar com evolucionen els hàbits de consum d'un mateix grup de persones. Aquests participants responen periòdicament qüestionaris sobre el seu consum de mitjans.

Audiometria

L'audiometria és una tècnica específica per mesurar l'audiència televisiva. Es fa mitjançant l'ús de l'audímetre, un aparell connectat al televisor que recull dades sobre quins canals es miren, quan, durant quant de temps i amb quina companyia. A Espanya, l'empresa que s'encarrega d'aquest procés és Kantar Media, i el seu sistema destaca per ser precís, fidel i objectiu. Tot i això, també té inconvenients: pot contenir errors humans, només recull accions i no opinions, i no pot mesurar el nivell d'atenció real al contingut. A més, algunes cadenes divideixen els seus programes en trossos per fer augmentar les xifres d'audiència, una pràctica coneguda com a «trossejat».

Tradicionalment, l'audiometria a Espanya ha anat augmentant el nombre de llars participants: de 4.755 llars el 2017 a 5.720 el 2020, incloent-hi també segones residències i convidats. Aquest sistema recull dades de persones majors de 4 anys, i considera tant el visionat lineal com el visionat en diferit durant els set dies posteriors a l'emissió.

Indicadors i noves tendències

Els indicadors clau per entendre l'audiència són diversos. El ràting representa el percentatge de població total amb televisió que ha vist un programa. El share o quota de pantalla indica quin percentatge d'espectadors, en un moment determinat, està veient un programa concret. També hi ha l'audiència acumulada (els que han vist almenys un minut del programa), l'audiència mitjana (els que l'han vist en un moment mitjà) i el consum, que fa referència al total de persones que han mirat televisió en un període determinat. Per consultar aquestes dades, hi ha pàgines web com FormulaTV o Barlovento Comunicación, que permeten accedir a informes i comparatives d'audiències mensuals i anuals.

Avui dia, l'anàlisi tradicional de l'audiència es troba en crisi. La diversificació de plataformes i formes de consum audiovisual, com la televisió a la carta i la narrativa transmèdia, ha fet necessari incorporar l'anàlisi qualitativa.

Audiència social i recursos

Així, guanya importància l'audiència social, que fa referència a les converses i interaccions que es generen a les xarxes socials durant o després de l'emissió d'un contingut. Plataformes com Tuitele, ara integrades dins Kantar Social TV, mesuren aquest impacte qualitatiu.

L'EGM continua sent una eina bàsica per analitzar l'audiència dels mitjans a través de tres onades anuals d'enquestes a persones majors de 14 anys. Aquestes dades serveixen als mitjans per conèixer tendències, als anunciants per identificar el seu públic objectiu, i a les marques per planificar estratègies de màrqueting. Els informes es publiquen a la web de l'AMIC i inclouen dades com el mercat general dels mitjans, resultats de les onades i informació específica sobre l'audiència d'Internet.

Entre els conceptes clau hi trobem la penetració (percentatge de població que ha estat exposada a un mitjà), la difusió (nombre d'exemplars venuts d'una publicació) i la tirada útil (els exemplars impresos efectivament venuts).

Per verificar les dades de premsa escrita, existeix l'OJD (Oficina de Justificació de la Difusió), que audita dades de tirada i difusió de diaris i revistes. Aquesta entitat és clau per a anunciants, mitjans i agències de publicitat, ja que ofereix una fotografia objectiva de la circulació dels mitjans.

Pel que fa a la publicitat, InfoAdex és l'empresa referent a Espanya. Mesura la inversió publicitària i publica un informe anual on es detalla qui, com, on i quan s'inverteix en publicitat. Això és útil tant per a anunciants com per a mitjans i consultores que volen analitzar el comportament del sector i anticipar tendències. Darrerament, s'han incorporat noves nomenclatures: els mitjans convencionals ara es coneixen com a controlats, i els no convencionals, com a estimats.

Altres fonts rellevants per a la investigació comunicativa són els instituts d'estadística i opinió. El CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) elabora estudis sobre la societat espanyola a través d'enquestes, com l'índex de confiança del consumidor o els baròmetres mensuals sobre economia, política i opinions socials. A Catalunya, l'equivalent és el CEO (Centre d'Estudis d'Opinió), que depèn de la Generalitat i se centra en l'estudi de la societat i la política catalanes.

Finalment, les fonts oficials d'estadística com l'INE (Institut Nacional d'Estadística) i l'IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya) ofereixen dades estructurades per categories com l'educació, el mercat laboral o la renda familiar, que permeten aprofundir en l'anàlisi del context comunicatiu i social.

1. La societat xarxa

L'estructura social del nostre temps, la «societat xarxa», trena la trama de les nostres vides com ho va fer la societat industrial. Aquesta societat es va formar durant les dues últimes dècades del segle XX i s'ha desplegat en tota l'activitat humana, transformant tot el que fem, vivim i sentim. El motor no és la tecnologia per si sola, sinó la interacció entre canvis culturals, socials, geopolítics i una de les revolucions tecnològiques més grans de la història, que transforma la informació i la comunicació.

El resultat és que vivim quotidianament en una xarxa de xarxes, locals i globals, en totes les dimensions de la vida. La revolució tecnològica que la sustenta inclou Internet i la Web, amb una evolució des de la Web 1.0 (informació estàtica), la Web 2.0 (contingut generat per l'usuari) i, posteriorment, la Web 3.0 i la Web 4.0, amb ús d'intel·ligència artificial i Internet de les Coses per a experiències personalitzades i connectades.

La IA generativa crea informació nova i respostes úniques, a diferència dels motors de cerca tradicionals. El machine learning és una branca de la IA que permet a les màquines aprendre i adaptar-se sense ser programades explícitament. El big data permet emmagatzemar i analitzar grans volums de dades i és crucial per gestionar i utilitzar la informació en àmbits com el comerç electrònic i la ciberseguretat. La realitat augmentada i la realitat virtual ofereixen noves formes d'interactuar amb el món digital, proporcionant experiències immersives i millorades.

Entre els principals reptes hi ha la bretxa digital, que és la diferència d'accés a les TIC notable entre generacions (nadius digitals versus immigrants digitals) i regions geogràfiques, així com la privacitat i la seguretat, és a dir, la protecció de dades personals i la seguretat dels sistemes informàtics en una societat interconnectada.

3. Símbols de gestió de la propietat intel·lectual

El símbol © indica el copyright tradicional i implica que tots els drets estan reservats per l'autor o titular: no es pot copiar, distribuir, modificar o utilitzar l'obra sense permís.

El copyleft, que sembla un copyright invertit, indica una llicència que permet la lliure distribució de còpies i versions modificades sempre que es mantinguin les mateixes condicions de llicència.

El símbol CC de Creative Commons representa una organització que ofereix llicències que permeten compartir sota certes condicions, com atribució, ús no comercial o sense obres derivades.

El símbol de domini públic indica que l'autor ha renunciat a tots els drets i qualsevol pot usar, modificar i distribuir l'obra sense restricció.

2. Correcció d'afirmacions

A continuació es corregeixen diverses afirmacions i referències bibliogràfiques:

1. a) La referència bibliogràfica del llibre és incorrecta quan es posa: MANUEL CASTELLS Y MARINA SUBIRATS "Mujeres y hombres: ¿un amor imposible?" 2007 Alianza Editorial. La manera correcta és: Castells, Manuel i Subirats, Marina. Mujeres y hombres: ¿un amor imposible? Alianza Editorial, 2007, ja que cal posar primer els cognoms, el títol en cursiva, l'editorial i l'any.
2. b) Respecte a audiència acumulada i audiència mitjana, és correcte dir que l'audiència acumulada sempre és més alta perquè es calcula sobre l'univers potencial de consum. L'acumulada és el total de persones que han vist un programa encara que sigui un moment, mentre que la mitjana és la mitjana de persones veient-lo en un moment donat.
3. c) En relació amb Internet invisible o Deep Web, és incorrecte dir que són els documents que poden ser considerats com a "silenci". La definició correcta és que la Deep Web està formada pels documents i recursos no indexats pels motors de cerca i que no apareixen en els resultats de cerca estàndard, com ara bases de dades o arxius acadèmics protegits per contrasenya. El silenci és simplement l'absència de resultats rellevants.
4. d) El catàleg de la biblioteca és correctament considerat una obra de referència o consulta perquè proporciona informació sobre els recursos disponibles.
5. e) La referència bibliogràfica d'un article de premsa és incorrecta si es posa: JOAN CARLES ARMENGOL EL PERIÓDICO Nadal será l’abanderat espanyol als Jocs de Rio 27/04/2016 p 25. La forma correcta és: Armengol, Joan Carles. "Nadal serà l'abanderat espanyol als Jocs de Rio". El Periódico, 27 abril 2016, p. 25, ja que cal posar el cognom primer, el títol de l'article entre cometes i el nom del diari en cursiva.
6. f) És incorrecte dir que l'operador de truncament redueix els resultats de cerca; en realitat amplia els resultats perquè permet trobar totes les variants d'una paraula arrel, com "comput*" per "computadora", "computadores", "computació".
7. g) El PageRank no serveix per calcular el rànquing de diaris segons lectors per dia; és un algoritme de Google que classifica pàgines web segons la quantitat i qualitat dels enllaços que hi apunten.
8. h) És incorrecte afirmar que la verificació en documentació serveix per donar rendibilitat a les fonts, ja que la verificació es refereix a comprovar l'exactitud i veracitat de la informació.