Influències de Nietzsche: Wagner i Schopenhauer

Les influències de Nietzsche: Wagner i Schopenhauer

Richard Wagner: L'esperança del canvi cultural

Wagner és per a Nietzsche l’esperança del canvi cultural; és el perfecte prototip de l’artista creador, equivalent als pares del teatre arcaic, que segueix el model d’esperit lliure i revelador del misteri de la vida. La música de Wagner, l’òpera wagneriana, és el que Nietzsche anomena l’obra d’art total, que copsa el teatre, la dansa, la música i la poesia.

Quan Wagner crea el Parsifal, en què es narra la història del Sant Grial, Nietzsche considera que està fent reaparèixer les mentides del cristianisme, i també descobreix la cara més humana de Wagner en la seva preocupació econòmica. És aleshores quan Nietzsche elimina el pedestal on havia col·locat Wagner, un gran error per part seva (i no pas culpa de Wagner), molt relacionat amb allò que digué més d’un cop: «Jo només creuria en un Déu que sabés ballar».

Schopenhauer: El filòsof del pessimisme

Podríem dir que Schopenhauer és el mestre intel·lectual de Nietzsche, especialment amb la seva obra El món com a voluntat i representació, on exposa que la història de la humanitat no presenta ni progrés ni millora, sinó que és tan sols una repetició avorrida i monòtona del mateix drama. Defensa també que el món queda dividit en:

• Món de les representacions: És un món que sempre és fals, perquè la història de la humanitat es basa en el teatre, una història d’«usar i tirar». Així doncs, tota representació del món val el mateix perquè tota és un somni.
• Voluntat: És la vertadera realitat, la no representada i viscuda en el nostre interior. Equival a la voluntat de poder de Nietzsche i a l’inconscient i l’allò freudians.

La principal diferència amb Nietzsche, però, és que la Voluntat de Schopenhauer només busca l’autoconservació de la vida (pessimisme) i la voluntat de poder nietzscheana vol superar-se, ser millor: «Jo soc allò que s’ha de superar a si mateix».

La voluntat, però, segons Schopenhauer, està condemnada a materialitzar-se en representacions, de manera que l’home està condemnat al fracàs i qualsevol esforç de la voluntat és inútil. Schopenhauer troba el consol i la solució en l’art i la música, que manifesten el misteri de la vida i apropen l’home a la voluntat lliure, alliberant-lo del pessimisme destructor. Això tingué probablement una forta influència en la passió de Nietzsche per la música.