Influència de les llengües en la configuració del català

Substrat

Abans de l'arribada dels romans, diversos pobles (indoeuropeus procedents del nord, grecs, fenicis) s'havien establert al nord-est de la P.I. Les llengües que parlaven van influir primer en el llatí i després en la configuració del català; avui dia encara resten lèxics d'aquestes llengües. Al voltant del segle VI aC, com a resultat de la mescla de cultures, neix una civilització autòctona: ibers. Aquesta civilització, juntament amb els pobles d'origen basc, formen el substrat iberobasc, el qual va influir més en el llatí-català posterior. Exemples de lèxic procedent del substrat: - Indoeuropeus: Lèxic: trencar, banya. Topònims: Besalú, Verdú. - Grecs: Lèxic: palangre, calaix. Topònims: Empúries, Roses. - Fenicis: Topònims: Eivissa, Maó. - Iberobasc: Lèxic: esquerra, estalviar. Topònims: Cardona, Gerri.

Superstrat. Adstrat.

Després de la caiguda de l'Imperi Romà, pobles d'origen germànic (visigots, francs) i més tard els àrabs, van ocupar la P.I. Les llengües dels pobles germànics no van substituir mai la varietat llatina de les nostres terres, ja que aquests ja estaven romanitzats i no van exercir un domini cultural important. Els àrabs, en canvi, tenien una cultura molt desenvolupada. Això, afegit al fet que van dominar la península durant 5 segles, va comportar que l'àrab substituís la llengua autòctona d'aquelles zones on la seva presència va ser més intensa (País Valencià). La influència d'aquests pobles constitueix el superstrat. Elements germànics: guerra, guanyar, bandera i antropònims: Arnau, Bernat, Elvira. Elements àrabs: duana, albarà, arròs, sucre. La toponímia: els prefixos BENI, BINI i AL (Binibeca, Alcúdia). I antropònims: Mesquida, Borja. En canvi, l'adstrat està format per les llengües que determinen una influència parcial sobre una altra. Normalment aquesta influència és provocada per un període de convivència en un mateix territori. Al llarg de la història, totes les llengües reben influències de les seves veïnes. En el cas del català tenim adstrat occità, castellà, francès... Exemples: - Occitans: Lèxic: ambaixada. - Castellans: borratxo, broma. - Francesos: beixamel, biberó. - Italians: alegro, piano. - Grups amerindis: canoa, mico. - Anglesos: bistec, bar i termes esportius com bàsquet, xut. - Portuguesos: sarau, cantiga. - Alemanys: zinc, blindar.

Mossèn Alcover es reconcilià amb Pompeu Fabra i el 1926 es publicà el primer fascicle del Diccionari. Amb la mort d'Alcover, Francesc de Borja Moll assumí la responsabilitat del diccionari, acceptà la normativa ortogràfica de l'Institut i culminà l'obra, superant molts problemes, amb la publicació del darrer volum el 1962. A més, “Espigollant” és la continuació del diccionari.

Noucentisme

Paraula que va popularitzar Eugeni d'Ors des dels articles que va publicar a “La Veu de Catalunya”, a la secció “Glossari”. És un moviment político-cultural que recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista. Característiques: - Idea d'artifici: Treball de la forma. Estil rigorós. Llengua culta, elaborada, subtil. Opció per la lírica culta. - Depuració de la realitat: es reformula i s'adapta a una postura de bellesa, d'idealització i harmonia. - Referències al món clàssic. - Ús de pretextos extrets de la vida quotidiana. - Descripcions minucioses. - Tractament “objectiu” del tema. - Ironia. Temes: vida quotidiana, ambient ciutadà, natura, feminitat, pas del temps.