Influència de les Literatures Clàssiques

Literatura Hebrea

La literatura oriental que més ha influït en la civilització europea és l'hebrea. La Bíblia és un conjunt de llibres, atribuïts a la inspiració divina. Hi ha dues parts: l'Antic i el Nou Testament. L'Antic recull la història i creences dels jueus fins a l'arribada de Jesús, i el Nou se centra en la figura de Jesús i en el missatge cristià.

Literatura Grega

El mite són narracions que expliquen l'origen del món, dels fenòmens naturals, de les tradicions, així com les gestes dels déus i els herois. Els principals gèneres literaris de la tradició europea tenen el seu origen a Grècia i el més antic és l'èpica.

L'èpica és un gènere literari al qual pertanyen els poemes narratius que relaten les gestes dels déus i dels herois. Aquest gènere literari es va inaugurar amb dos poemes èpics atribuïts a Homer. Els temes dels dos poemes és la guerra de Troia. La Ilíada narra els darrers dies del setge de la ciutat per part dels grecs. El protagonista de la història és Aquil·les. A l'Aquil·les li han pres una esclava i es retira del camp de batalla, i això provoca una sèrie de derrotes. L'Odissea se centra en fets posteriors a la guerra. El protagonista és Odisseu, que triga deu anys més a retornar per mar a la seva pàtria, Ítaca. A l'obra hi ha tres nuclis temàtics: la recerca d'Odisseu per part de Telèmac, el seu fill, l'aventura d'Odisseu i la venjança contra els pretendents que es volien casar amb la seva esposa.

La tragèdia gira entorn d'un conflicte generat pel destí i les passions humanes, amb personatges elevats com déus que es veuen abocats a un final tràgic. Sòfocles va conduir la tragèdia al seu punt culminant. Tot i que les obres eren els mites, Sòfocles li va donar un punt tràgic a l'individu. Antígona és una de les tragèdies més representades i recreades del teatre de tots els temps. Creont puja al tron de Tebes i ordena que Etèocles, l'heroi, sigui honorat amb un funeral solemne i que el traïdor no rebi sepultura. Això era un perill, ja que si no enterraven els morts, creien que restaven maleïts, ja que no tenien accés al món subterrani. Antígona segueix les ordres del rei i dóna sepultura al seu germà i se suïcida. Creont, en veure la seva mare morta, se suïcida i és un mort vivent.

Literatura Romana

La literatura romana rep l'herència cultural de la literatura grega. Virgili és el principal representant de l'èpica llatina, va ser considerat el poeta més important de Roma i la seva obra més important va ser l'Eneida.

L'Eneida ens narra els orígens mítics de la raça romana en dues parts:

• El llarg viatge que fa Enees, fill de Venus i príncep de Troia, des de la ciutat vençuda pels grecs fins a Itàlia. L'acompanya el seu fill Ascani, que només era un nen.
• L'arribada d'Enees amb el seu exèrcit troià al Laci, regió de les guerres i aliances que hi fa, i la victòria contra els seus enemics.

Lírica: els màxims representants de la lírica llatina són Horaci i Ovidi. Horaci destaca per les Odes i els Epodes. D'Horaci provenen el Carpe diem (que expressa la fugacitat de la vida) i el Beatus ille (ideal d'una vida en contacte amb la natura). Ovidi rep el nom d'elegíac, ja que la va cultivar. És un tipus de composició poètica amb un nombre de versos indefinit. La temàtica és el gènere originari de Grècia, molt variada, però sobretot van escriure elegies amoroses.