Influència de Grècia a Roma: Conquesta i Hel·lenització

Graecia capta: la Grècia vençuda i la seva influència:

VIII aC, el sud Itàlica i Sicília van ser colonitzats pels grecs, van fer d’aquests una Magna Graecia.

Influència cultural enorme en àmbits d’art i saber. Començant pel préstec del seu alfabet, que va donar origen a l’alfabet etrusc i a l’alfabet llatí (o romà), que és el que fem servir nosaltres.

El sotmetiment de Grècia:

Amb la presa de Tàrent el 272 aC va acabar amb la incorporació dels territoris grecs a Itàlia.

Després del sotmetiment de la Magna Grècia, II aC també es va sotmetre la Grècia peninsular, on destaca Macedònia, la decadència va marcar l’hegemonia romana a la península grega. La derrota macedònia a mans d’un exèrcit romà, manat per Quint Flamini, als turons de Cinocèfals (197 aC) va ser presentada per Roma davant del món grec com la recuperació de la seva llibertat. Encara va caldre una segona guerra contra els macedonis que igualment va acabar amb la victòria romana (Pidna, 168 aC).

Les conseqüències de la conquesta:

La conquesta militar grega va proporcionar a Roma recursos (botí de guerra, esclaus...) El general romà Emili Paulus va vendre 150.000 pers. després de l’ocupació de l’Epir.

La destrucció de Corint (146 aC) va indicar que els grecs no recuperarien la llibertat, i que Grècia es convertiria en territori romà. Grècia es va convertir en una doble província: Macedònia i Acaia. Una gran quantitat d’obres d’art gregues i un bon nombre de llibres es van portar cap a Roma.

L’hel·lenització de Roma:

A mitjans II ac, a Itàlia hi ha un interès per l'origen grec. Esclaus grecs van fer de preceptors per als fills de famílies riques, o com a secretaris privats. El grec es va convertir en una llengua que un romà culte havia de conèixer. Cató, el Censor, es va posar en contra d’aquesta influència, la considerava molt perjudicial per a la identitat romana. Va proposar que una ambaixada de filòsofs que havia arribat a Roma procedent d’Atenes fos expulsada perquè les seves doctrines eren perilloses per al pensament senzill i pràctic de l’home romà. Però Cató no va poder aturar el procés d’hel·lenització de la cultura romana. Els corrents filosòfics Roma: S'introdueixen avenços de la medicina grega, el vocabulari llatí es va fer més ric gràcies a l’adopció de paraules d’origen grec i els corrents filosòfics del món hel·lenístic es van implantar amb força a Roma, es va tornar més cosmopolita.

L'estoïcisme va ser ben rebut perquè s’adaptava molt bé al que els romans consideraven una ètica pràctica, ja que insistia en la prudència, la fortalesa, la modèstia i el compliment del deure moral. Paneci de Rodes, va viure a Roma impartint els seus ensenyaments. Viatjar a Atenes o a Rodes va esdevenir un fet habitual en la formació intel·lectual d’un romà culte. Ciceró ho va fer, però també Juli Cèsar o Pompeu. El filòsof Sèneca va ser un dels representants en el IdC.