La Influència de les Ciències Socials en la Socialització

Segle XIX: La creació de l'estat nació, la pàtria. La nació és el territori que poblen els ciutadans. L'imperialisme connectat amb la revolució industrial va donar lloc a la necessitat de subministrar matèries primeres i fonts d'energia, el que també va desenrotllar la geografia. Mencionem l'imperialisme perquè va ser l’expansió militar d’Europa la qual va proporcionar aquests elements, la necessitat de conèixer la seva localització és el que impulsa la geografia, donant lloc a dues escoles:

La d'Alexander von Humboldt (determinisme: segons aquest senyor, els elements geogràfics tenen una explicació molt senzilla i constant). Se centra en el concepte d'evolució (li aconsegueix la influència de la teoria de Darwin). Hi ha condicions que determinen la vida. Un factor influeix de forma definitiva. El medi geogràfic no és estàtic, el medi determina a l’home.

La de Carl Ritter (possibilisme: contradiu el que Alexander diu que no és del tot cert). Se centra en la influència de l'home sobre el medi. Diu que el medi físic no determina, però ofereix possibilitats. N’hi ha un conjunt de factors que determinen la zona i la vida humana. Fent referència a Darwin, diu que l'home influeix en el medi, i el medi en la societat. Vol establir totes les relacions entre l'home i el medi.

Positivisme o determinisme geogràfic: En el món occidental coincideix amb climes que tenen pocs dies agradables. Pel que la gent, per no mullar-se i passar fred, es quedava a casa i va començar a fabricar artesania, el que va derivar en la indústria. Els orientals, com corresponen a països càlids, fa calor i la gent no té ganes de treballar. Com no treballen, no hi ha industrialització i es queden retardats. Segons Alexander, el clima determina la vida i l'evolució.

El determinista pensa que un factor influeix de manera definitiva, i el positivista admet que és la relació de factors.

Possibilisme: El medi influeix en la societat, però no és l'element únic, sinó tots els elements del medi. Possibilisme: Al ser impossible veure el factor únic que actua sobre un lloc, sorgeix la geografia regional, on cada lloc s'estudia depenent dels factors que li afecten individualment. Determinisme: Només un factor és el que influeix en la vida humana (exemple: el clima).

La geografia estudiada en el segle XIX serà determinista (com el positivisme en història).

SOCIALITZACIÓ - CCSS

El paper de les ciències socials en el procés de socialització de l'individu: relació entre els valors que es transmeten i la societat on es viu. Les ciències socials i la construcció d’identitat. Les CCSS en la nostra experiència no ens han servit per a res, perquè les estudiàvem de memòria i aleshores no recordem res. ¿Tenen una utilitat determinada? Sí, t’ajuden a entendre el teu món, el passat i aprendre-ho. És un vehicle educatiu formidable per a introduir l'alumnat en el món en què viu i a participar en els problemes i ajudar a trobar solucions, per tant, fem un ensenyament crític. També és una estructura diària que no ens abandonarà en la nostra vida, perquè quan siguem adults haurem de veure la vida críticament. Les CCSS són les que vertebren l’actualitat que envolta l’alumnat.

Si introduïm l’alumnat a unes relacions que l’introdueixen al món, hauria de construir valors i les CCSS són magnífiques per a fer això. Ajuden les CCSS en el procés de socialització? Sí, amb la construcció de valors, introduint l'alumne en la seva societat. És millor realitzar un ensenyament de ciències de baix a dalt, entendre primer l'individu i després la societat per a poder arribar a elements més grans fins a arribar a l'univers.

Què significa socialització en primària i secundària? La primària és la immediata, les vivències socials deriven en els xiquets que arribaran a una concepció del món d’un tipus o d’altres. Els llaços socials influiran en el nostre desenvolupament. La socialització secundària ens aporta una concepció del món que pot canviar, i que generalment, canvia.

Necessitem valors individuals i grupals com: el respecte, la solidaritat, la tolerància, la veracitat o la seva relativitat, la democràcia...

EL PAPER DE LES CCSS EN EL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ DE L’INDIVIDU: RELACIÓ ENTRE ELS VALORS QUE ES TRANSMETEN I LA SOCIETAT ON ES VIU:

Funció de les CCSS 1 - El mestre ensenya, així forma identitat etnocèntrica en els alumnes, i passen a ser alumnes tècnics, patriotes i positivistes. La figura del mestre és important i ell marca tot el que els alumnes han de fer i aquests acaten. Patriotes perquè la història gira al voltant d’Espanya, i positivista perquè només ens fixem en els fets i dades més rellevants.

Funció de les CCSS 2 - El professor abans d’ensenyar coeduca i reeduca, a més reflexiona sobre el que viu, això és una formació integral i comunitat de valors. Així introdueixen valors socials en les relacions de l'alumnat que tenim davant.