Inflació de Costos: Causes, Afectats i Limitacions de l'IPC

Causes de la inflació de costos

Encariment dels recursos naturals

L'augment dels preus dels recursos bàsics, com les matèries primeres o l'energia, encareix tot el procés productiu. En aquests casos, el més normal és que els empresaris traslladin al preu de venda dels seus productes les pujades experimentades en els costos de producció.

L'espiral salaris-preus

Quan un o diversos col·lectius de treballadors comencen a percebre salaris superiors als que els correspondrien realment en relació amb el que produeixen, la resta de perceptors de rendes augmenten els preus.

L'espiral salaris-salaris

D'acord amb el que s'ha citat en el punt anterior, els treballadors d'altres sectors volen mantenir la seva posició salarial relativa respecte dels qui han aconseguit millores, així que miraran d'obtenir les mateixes millores.

El poder de mercat

En molts mercats hi ha grans empreses amb un cert poder monopolístic capaces d'incrementar els preus dels seus productes per sobre del que determinaria un mercat en lliure competència.

Variacions en el preu del diner

Els interessos a pagar per un préstec a interès variable augmenten quan pugen els índexs de referència. En cas d'inflació, aquelles empreses que han demanat diners prestats per adquirir béns de capital veuran incrementats els interessos que han de pagar i, per tant, els seus costos, de tal manera que en molts casos es veuran obligades a apujar els preus per mantenir els marges que els permetran obtenir beneficis i seguir en el mercat.

Col·lectius perjudicats per la inflació

• Pensionistes: L'actualització de les pensions que efectua i paga el sector públic acostuma a estar per sota de l'augment del cost real de la vida.
• Treballadors: Aquells el sou dels quals no augmenta al mateix ritme que la inflació hauran de treballar més hores per poder consumir el mateix que abans de l'augment. A més, si la inflació es trasllada als costos de les empreses i aquestes no poden recuperar els increments augmentant el preu dels seus productes, probablement hauran d'acomiadar personal i augmentarà l'atur.
• Estalviadors: Les persones o entitats que van prestar diners al seu dia (prestadors) veuran disminuïda la recompensa que en trauran pel fet d'haver renunciat a consumir en el moment que van prestar els diners. Quan els sigui retornat el principal del préstec (la quantitat prestada) més els interessos, la quantitat de béns que podran consumir serà menor.
• Empreses exportadores de productes nacionals: L'increment en els preus dels productes nacionals resta competitivitat a les empreses exportadores en relació amb els productes estrangers i probablement veuran reduïdes les seves vendes en els mercats internacionals.

Limitacions de l'IPC (Índex de Preus al Consum)

• Inclusió de certs béns i serveis qüestionable: La cistella de béns espanyola segueix sense incloure alguns béns i serveis, com les despeses derivades de la compra d'un habitatge, concepte que, en canvi, sí que tenen en compte molts països europeus. D'altra banda, sí que inclou les ofertes i les rebaixes, perquè tenen un impacte important sobre els preus en determinats mesos de l'any.
• Pèrdua de representativitat amb el temps: En utilitzar un any base com a referència, com més llunyà és l'any considerat, més es desvirtuarà la representativitat dels béns que integren la cistella, a causa de l'aparició de nous béns i serveis o del canvi dels hàbits de consum. El termini de revisió és cada cinc anys (per exemple, 2021 i 2026).
• No té en compte variacions en la qualitat dels béns: A la pràctica, és molt difícil determinar quins augments de preus responen a increments de qualitat.
• Representativitat de l'EPF discutible: Les dades de l'IPC tenen el seu origen en l'Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF), una enquesta sobre els pressupostos de famílies considerades representatives de totes les famílies espanyoles, però no està clar, o almenys resulta discutible, fins a quin punt ho són realment.