Infermeria Transcultural i Itinerari Terapèutic

El Sistema Mèdic

Un sistema mèdic és el conjunt de tècniques de diagnòstic i tractament que una societat crea per abordar la malaltia. Exemples inclouen la biomedicina, l'etnomedicina, i les medicines indígenes, populars i tradicionals. La malaltia és un universal humà, i cada cultura l'aborda des del seu propi marc de referència. L'etnomedicina engloba els sistemes mèdics que no són biomedicinals.

Nocions vinculades a la persona: vida, mort, components, substància i funcionament del cos.

La biomedicina considera la malaltia com un fenomen individual. Ha creat la categoria Culture Bound Syndromes per classificar les malalties que no pot diagnosticar, com l'ataque de nervios i el susto. Aquestes malalties, freqüents en cultures específiques, causen problemes físics i d'òrgans, però no tenen proves objectives.

Dos tipus de professional:

Model jeràrquic unidireccional:

Fracàs terapèutic. La comunicació és unidireccional i jeràrquica, on el professional és el portador del coneixement i el pacient obeeix. La malaltia es veu des d'una sola dimensió. Es distingeix entre pacients "buits" (sense coneixement) i "plens" (amb coneixements falsos que cal substituir).

Model simètric bidimensional:

Recomanat per l'OMS. La comunicació és bidireccional i la malaltia es veu des d'una perspectiva multidimensional. Metge i infermera estan al mateix nivell, garantint l'èxit terapèutic. Es parla de participació dèbil (el coneixement biomèdic preval) i forta (el pacient pren el control).

Fases de l'Itinerari Terapèutic

Les fases són: percebre un problema, interpretar-lo i buscar una solució.

Variable del temps: temps global i temps de cada decisió.

Itineraris:

• Simultaneïtat: ús de dos o més sistemes mèdics alhora.
• Exclusivitat: ús d'un sol sistema.
• Successió: canvi de sistema, per exemple, de la biomedicina a un terapeuta després d'un fracàs terapèutic.

Infermeria Transcultural

A la dècada de 1950, Madeleine Leininger formula la Culture Care Theory i el mètode Ethnonursing. Ambdós es basen en el concepte de Healing by Caring, que emfatitza la cura humanista, amb sentiments i emocions, per sobre de la simple curació. Leininger vincula la cura amb la cultura, entenent que cada societat l'interpreta des del seu marc de referència, des d'una perspectiva relativista.

Part Teòrica

La infermeria transcultural és una professió científica i humanista centrada en les Human Care Activities per donar suport i facilitar que individus o grups mantinguin o restableixin el benestar o la salut, des d'un punt de vista culturalment significatiu. L'objectiu és entendre la relació entre cura i cultura, i les seves diferències i similituds entre cultures.

El professional ha d'entendre, respectar i incorporar la perspectiva cultural del pacient (sincretisme), adaptant o negociant amb ell per aconseguir l'èxit terapèutic. Les decisions han de ser mútues i assumibles.

Leininger distingeix entre la perspectiva EMIC (del pacient) i ETIC (de la infermera).

Intervencions d'infermeria: Només hi ha imposició cultural (per part de la infermera) quan la cultura del pacient representa un risc real per a ell o el seu entorn. En aquest cas, la perspectiva imposada és la biomedicina.

La Culture Care Theory respecta els éssers humans des d'una perspectiva holística, espiritual i cultural, cuidant-los per curar-los.

Part Pràctica

El professional d'infermeria és un aprenent constant. Només coneixent les necessitats del pacient pot oferir un tractament viable.

Característiques:

1. Mètode qualitatiu: prioritza la qualitat de la informació.
2. Descobrir el coneixement del pacient sobre la cura, el benestar i la malaltia a través de l'observació.

El professional no té un coneixement superior, sinó que adopta una perspectiva relativista per incorporar el coneixement EMIC del pacient.