La infanticida: anàlisi del monòleg de Víctor Català

Context de l'autora

Caterina Albert i Paradís (1869–1966), coneguda pel pseudònim Víctor Català, és una autora catalana del modernisme que va escriure principalment narrativa i teatre. Destaca per l’anàlisi psicològica profunda dels personatges i per la crítica a la repressió social, especialment contra les dones. Entre les seves obres més importants hi ha La infanticida (1898), Solitud (1905) i Drames rurals (1902), que reflecteixen conflictes interiors intensos i injustícies socials.

El fragment i el seu context

El fragment analitzat pertany a l’obra teatral La infanticida, publicada el 1898. Aquesta obra és un monòleg dramàtic que tracta temes com la culpa, la por, la repressió familiar i religiosa i la pressió patriarcal. El fragment s’ubica cap al final de l’obra, en el moment de màxima tensió dramàtica, quan la protagonista recorda de manera fragmentada el succés traumàtic i mostra clarament el seu estat mental alterat.

Qüestió global

La qüestió global present en el fragment és la repressió social i patriarcal i les seves conseqüències psicològiques sobre l’individu. És una problemàtica d’importància mundial perquè afecta moltes persones en diferents cultures i èpoques, i és un tema universal i transnacional. També influeix en contextos quotidians, com la pressió familiar, social i moral, que pot provocar por, culpa i patiment emocional.

Estructura del fragment

• Primera part (línies 1–10): A la primera part, que va aproximadament de la línia 1 a la línia 10, la protagonista recorda l’escena inicial amb una aparent calma, però ja apareixen indicis de confusió i culpa. El seu discurs mostra fragilitat emocional i es comença a veure l’impacte psicològic del succés traumàtic.
• Segona part (línies 11–20): A la segona part, que va aproximadament de la línia 11 a la línia 20, augmenta la tensió amb l’arribada del pare. La protagonista expressa por extrema i angoixa, cosa que reflecteix la repressió patriarcal i el terror a l’autoritat i al càstig social.
• Tercera part (línies 21–final): A la tercera part, que va aproximadament de la línia 21 fins al final del fragment, apareixen la confusió total, la bogeria i la desesperació. La protagonista perd el control mental i mostra les conseqüències extremes del trauma i de la repressió social.

Forma i recursos

Pel que fa a la forma, és un text teatral escrit en prosa amb la forma de monòleg dramàtic i sense narrador extern, ja que tot es presenta a través de la veu directa del personatge. El registre és col·loquial i molt emotiu, amb un vocabulari senzill però expressiu. Destaquen figures retòriques com repeticions, exclamacions, comparacions i metàfores, que transmeten la por, la culpa i la destrucció mental. En conclusió, l’autora denuncia la repressió social i mostra les conseqüències psicològiques que pot provocar.